Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ECONOMIA T8. INDICADORS I EQUILIBRI MACROECONÒMIC - Coggle Diagram
ECONOMIA T8. INDICADORS I EQUILIBRI MACROECONÒMIC
CREIXEMENT I PRODUCCIÓ
PIB
Valor monetari
de tots els béns i serveis finals produïts a l'interior d'un país durant un període de temps determinat, generalment un any.
El PIB segueix un
patró monetari
(es mira la quantitat produïda per valor econòmic)
No
es comptabilitzen els
béns intermedis
(el seu valor ja està inclós)
Mesura transaccions sobre
béns nous
(només comptabilitza les transaccions monetàries que impliquen els béns nous).
Mesura allò produït a
l'interior
(el que es produeix a dins d'un país)
Fa referència a un
interval de temps
(normalment es calcula trimestralment o anualment)
1.1 Càlcul del PIB
Mètode de la renda
És la suma de les
rendes
(salaris, beneficis, lloguers i interessos percebuts per famílies i empreses a causa de la producció de béns i serveis).
Mètode del valor afegit
S'obté sumant el valor que
afegeix cada empresa
a la producció de béns i serveis.
Mètode de la despesa
Suma allò
consumit
per les famílies, allò
invertit
per les empreses i allò
gastat
per l'administració pública.
PIB a preus de mercat = Consum + Inversió + Despesa pública + (Exportacions - Importacions)
1.2 Comptabilitat Nacional
Conjunt d'indicadors que registren i informen sobre les diverses activitats econòmiques fetes a l'interior d'un país durant un període determinat
PIB a preus de consum (consum, inversió, despesa pública, exportacions netes)
PIB a cost de factors (-impostos indirectes, + Subvencions de l'aministració pública
PNB (Producte Nacional Brut) a cost de factors (+ Producció per empreses nacionals a l'exterior, - Producció per empreses exteriors a l'interior.
Renda Nacional = Producte Nacional Net a cost de factors (- amortitzacions)
Renda Personal Disponible (+ Transferències de l'Estat, - Beneficis no distribuïts, - Impostos directes, - Seguretat social)
1.3 PIB nominal i real
PIB nominal
Té en compte la
inflació
de l'any realitzat (més fàcil de calcular)
PIB real
S'agafen
preus equivalents
(no inflats) d'un any comparat)
1.4 Limitacions al PIB
No mesura la distribució de la riquesa entre els habitants.
No mesura la qualitat dels béns i serveis produïts.
No informa d'externalitats (com els avenços tecnológics o la contaminació).
No mesura el valor de les activitats que no s'intercanvienn els béns i serveis per productes.
No comptabilitza tots els béns i serveis finals produïts per l'economia submergida.
L'ECONOMIA EN CONJUNT
Forces internes del mercat
Estan
determinades pel comportament dels agents econòmcs
en un país, i s'expressen mitjançant el lliure joc de l'oferta i la demanda.
Realitat Econòmica
(Pertorbacions externes del mercat, Forces Internes del mercat, Intervenció del sector públic)
Variables crítques
(Producció (PIB), Ocupació (taxes d'ocupació, atur), Preus (IPC), Preus del diner (tipus d'interès)
Resultats o objectius
(Major o menor creixement econòmic, Major o menor atur, Major o menor inflació, Major o menor tipus d'interés)
Oferta i demanda agregades
L'oferta agregada
Quantitat de producció que estarien
disposades a vendre
les empreses per a un nivell de preus i uns costos de producció determinats.
Equilibri macroeconòmic
Resultat conjunt de la interacció
de les forces internes del mercat de polítiques macroeconòmiques del Govern i les pertorbacions incontrolabes i imprevistes externes al mercat.
Demanda agregada
Despesa total que, per a un mitjà de preus determinat, realitzaran en una economia
les famílies, les empreses i el sector públic
, tenint present a més, el saldo net d'exportacions
EL CONSUM
Factors que condicionen al consum
La renda permanent
El que influeix és el nivell de renda que sempre tenim
sense contar
els altibaixos temporals
La hipòtesi del cicle vital
Hi ha una part del que s'ingressa que
s'estalvia per la jubilació
La renda disponible de cada any
A
més renda
disponible,
major consum
.
Efecte riquesa
Si algú té més diners al banc, el que en té,
tindrà més tendencia a consumir
.
LA INVERSIÓ
A. Tipus d'inversió
Construcció
Inversió en
planta i equip
de les empreses constructores
Propietat intel·lectual
Es tracta de les patents amb origen en els processos
R+D+I
Inversió en planta i equip
Béns duradors que contribueixen al
desenvolupament
de les activitats econòmiques de les empreses
Variació d'existències
Enmagatzemar
la producció en lloc de vendre-la és una altra forma d'inversió
B. Factors que condicionen la inversió
Costos-Impostos
Com que són una despesa, els impostos
redueixen
el benefici empresarial
Capacitat productiva utilitzada
La capacitat d'una empresa està en funció de les
instalacions productives
de les quals disposa per a satisfer la demnada
Costos-Preu del diner
Quan s'inverteix amb diner prestat, cal plantejar-se quin és el preu del diner, és a dir, el
tipus d'interés
.
Expectatives futures
La confiança és fonamental. Si a un lloc poc desenvolupat els indicadors econòmics apunten a una
estabilitat
, l'empresa potser inverteix allà.
Ingressos associats al cicle
Convé invertir sempre que es
generin ingressos adicionals
que ajuden a l'empresa a vendre més.
Consisteix a adquirir béns (de capital) que
satisfan indirectament
necessitats humanes perquè contribueixen a la producció futura.
C. L'efecte multiplicador de l'inversió
Propensió marginal de consum (PMC)
La
quantitat adicional
de béns i serveis que consumeixen les persones quan disposen de més renda, i s'expressa en percentatge.
Multiplicador de la inversió
L'increment total
de la renda que experimenta el conjunt de l'economia quan augmenta la inversió.
L'ESTALVI
Estalvi de les famílies
La part de la renda disponible que
no es consumeix
, de tal manera que l'estalvi és igual a la renda disponible menys consum.
5.1 El cicle de la inversió
Estalvi
Inversió
Propietat intel·lectual
Benefifis
Reinversió
Devolució i pagament d'interessos
Existències
Construcció
Planta i equip
5.2 Països enfront de l'estalvi
Miracle econòmic
Nom amb el qual es coneixen els processos de creixement econòmic
fora del que és normal
5.2 Propensió marginal a consumir i estalviar
Propensió marginal a l'estalvi (PME/PMA)
Com que no es consumeix el que s'estalvia, el PME serà la
quantitat adicional
que estalvien les persones quan disposen una quantitat adicional de la renda.
PMC = ΔConsum ÷ ΔRenda × 100
PMA = ΔEstalvi ÷ ΔRenda × 100
PMC + PMA = 1
ECONOMIA SUBMERGIDA
Economia submergida
Conjunt de totes aquelles activitats de tipus econòmic que no es declaren i
escapen del control de l'administració
de l'Estat.
6.1 Tipus d'economia submergida
Treballadors informals
Es tracta de qualsevol treball legal que es realitzi
"en negre"
, on es rebi un pagament en efectiu i no s'informi les autoritats fiscals.
Activitats il·legals
Des de la venda de productes falsificats fins al joc il·legal passant pel tràfic de persones, el tràfic de blanques o el narcotràfic.
6.2 Causes
Pressió fiscal
Donat que els qui guanyen més diners entenen que estan
aportant massa
al sistema públic en relació al que venen.
Época de crisi
Els treballadors en atur tenen més incentius per a
acceptar ocupacions opaques
i s'entén que el sistema públic no dona suficient protecció social.
6.3 Característiques
Tendeix a perpetuar-se en el temps
Adquirint un
caràcter permanent
, i se n'observa un fort creixement.
Pròpia de tots els sectors
S'ha estès a
tots els sectors
on la subcontractació ha anat guanyant pes o es fomenta l'autoocupació.
Caràcter universal
Present a tots els països
, la intensitat és major als països poc desenvolupats.
Augmenta en èpoques de crisi econòmica
Com més gran és la
taxa d'atur
, major és la possibilitat que les persones hi participin.
Irregularitats a petita escala
Són tan nombroses que acaben fent una
gegant bola
de neu.
6.4 Conseqüències
Dificultat per mesurar l'activitat econòmica
És dificil de mesurar el que no es declara perquè sempre hi ha
parts que queden ocultes
.
Distorsió de la competència
Es produeix una
competència deslleial
entre les empreses que operen en l'àmbit de l'economia submergida.
Pèrdua d'ingressos per part de l'administració pública
Per cada 100 € d'activitat en l'economia submergida,
40 deixen d'ingressar-se
en les arques de l'administració pública.
Deteriorament de les condicions socials
Els treballadors informals
no gaudeixen
de la protecció que la regulació en matèria laboral coincedeix als treballadors legals.
Ineficiència de les mesures públiques
Deriva en una sèrie de problemes com un
PIB subestimat
o un
número irreal d'ocupació i desocupació
.
Frau fiscal
No es tradueix en pagament
d'impostos associats
a la producció i les vendes, ni en cotitzacions fiscals dels treballadors.