L'emancipació de les colònies hispanoamericanes (1810 - 1825)
Orígens i característiques dels moviments d’independència
Darreria del segle XVIII, al continent americà va produir-se la independència dels Estats Units
La primera fase de la independència iberoamericana (1808-1815)
La segona fase de la independència iberoamericana (1817-1825)
La Revolució Francesa també demostra que l'Antic Règim pot ser liquidat.
Les colònies espanyoles creen nombrosos Estats independents en el primer terç del segle XIX
La població va veure que es podia aconseguir la independència.
Les reformes dels Borbons durant el segle XVII en el govern colonial beneficien a Espanya, això afecta els interessos dels habitants de les colònies.
Més de la meitat dels territoris eren d'origen indi, una petita part negre o mestís, i una quarta part era blanca.
En aquest grup es distingeix dos grups diferents:
Els criollos:
Són la burgesia colonial, descendents directes dels antics colonitzadors hispànics, i propietaris de terres i extensions.
Persones originàries de la península i vinculades al poder espanyol:
Són l'administració política, les forces militaras i el clergat
Hi ha llibertat en el comerç, però això enriqueix encara més als espanyols.
Els canvis causats pels borbons també causa que es pagui més en els tributs i dona més importància als representants de la corona.
El descontentament creat, causa un potent corrent polític favorable a la independència entre la població colonial.
La minoria criolla que controlava l'economia, estava més descontenta, ja que els espanyols dirigien la política i la recaptació d'impostos.
Els moviments d'independència, liberalisme i el nacionalisme començava a ser una ideologia dominant entre els criolls.
Els criolls van seguir els models de la independència dels Estats Units, la Revolució Francesa, i les Corts de Cadis. També van es va plasmar el nacionalisme en la formació d'una consciència criolla diferent de l'espanyola.
La Guerra de la Independència a Espanya va causar un buit de poder.
En 1810, a Amèrica Llatina se'n van formar exèrcits i establir relacions diplomàtiques amb els Estats Units i Gran Bretanya.
Es formen governs liberals revolucionaris, van promulgar-se constitucions i van assumir un règim republicà-.
Aquesta revolta causa milers de camperols armats alçar-se contra l'administració colonial, ja que pensaven que tindrien una millor vida amb la independència política.
També es van formar exèrcits d'indígenes buscant acabar amb l'opressió racial.
Els terratinents, un sector dels criollos, van donar suport a les forces militars espanyoles.
També van tornar a aliar-se amb els Borbons.
Els moviments independentistes (1810 i 1814) va fracassar quan en 1815, Ferran VII restableix l'absolutisme monàrquic.
Tots els territoris menys Riu de Plata, on la lluita pel territori encara continuava
En 1816, es va demostrar que Ferran VII volia restaurar l'absolutisme i liquidar les conquestes liberals introduïdes per la Constitució de Cadis, va començar la lluita per l'emancipació.
Aquest moviment comença en Argentina, al congrés de Tucumán.
El general San Martín parteix des de Buenos Aires travessant els Andres per marxar sobre Xile i Perú
La victòria de Chachabuco causa la independència de Xile en 1818.
En el mateix temps el cabdill de la independència sud-americana, Simón Bolivar conqueria el nord i creava l'Estat independent de Colòmbia en 1818.
També proclama l'Angostura, un gran estat llatinoamericà que concebia d'uns futurs Estats Units d'Amèrica del sud, com el projecte de la Gran Colòmbia. En aquesta idea també s'afegeix el nou Estat de Veneçuela i més endavant el de l'Equador.
Aquesta idea subsisteix fins a la mort del cabdill, en 1830.
Aquestes insurreccions triomfen, ja que Espanya en aquell moment té una inestabilitat política. Un atac conjunt de Bolívar des del nord i San Martín des del sud fa caure el virregant de Perú.
A més, el crioll Agustín de Itúrbide, va declarar l'independència del país el 1821 seguint els principis del Pla d'Iguada, en Mèxic.
Arriba a proclamar-se emperador del nou estat mexicà abans que aquest esdevingués una República Federal en 1824.
En 1825, a Brasil els portuguesos perden part del seu domini colonial després de la victòria dels exèrcits de Bolivaren la Batalla d'Ayacucho en 1824.
Simon Volivar i els seus seguidors volien crear una república sud-americana, però no va ser possible, ja que van sorgir massa estats controlats pels exèrcits que havien aconseguit la independència.
Els que més van guanyar van ser els britànics, perquè van substituir els espanyols en el control del comerç sud-americà.
Els criollos, terratinents i comerciants tampoc volien que es produís una reforma social i van intentar fer més segura la seva situació privilegiada.