Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Música barroca (1600-1750) - Coggle Diagram
Música barroca
(1600-1750)
Funció de la música barroca
Aporta luxe a les grans monarquies europees.
L'església es contagia d’aquest ambient reial: la idea de Déu correspon a la d’un poderós rei. Per tant, la música religiosa es torna grandiosa, expressiva i brillant com la música civil.
La música del Renaixement era bonica, innocent i sensual.
Es caracteritza pels
Contrastos
Ritme: Contrastos de moviment (ràpid i lent); Patrons rítmics repetitius i mecànics, com els d’un motor.
Melodia: Llargues línies melòdiques imparables.
Harmonia: Es juga amb les dissonàncies i les consonàncies.
Intensitat: Contrastos de matís (fort i fluix).
Instruments
Contrastos instrumentals: d’un/tots i diversos/tots.
L’orquestra: queda organitzada com un instrument sonor, amb els violins com a nucli.
L’orgue i el clavicèmbal són els instruments de tecla més importants. L’orgue era a l'església i el clavicèmbal, al palau. El piano encara no s’havia inventat.
Veu: Agraden les veus agudes i amb gran exhibicionisme de tècnica vocal. Triomfen els “castrati”
Caràcter: Vital, sensual i grandiós.
Forma: La forma Concert (solista i orquestra) gran protagonista. Té tres moviments contrastats: ràpid - lent - ràpid.
Instrumentals: Suite; Concert; Música de cambra.
Vocals: Òperes sobre temes mitològics; Música religiosa grandiosa (oratori, missa, cantata).
Compositors del Barroc
En cada monarquia europea hi havia músics que treballaven per al rei
Els musics per el rei
Italia: Monteverdi, Corelli, Vivaldi i Albinoni.
Alemanya: Bach
Anglaterra: Purcell, Händel (era alemany però es va traslladar a Anglaterra cridat pel rei alemany).
França: Lully, Rameau, Delalande. La cort francesa, juntament amb l’anglesa i l’espanyola, eren les que tenien el poder en el món.
El Barroc: les follies
Les follies són un dels temes musicals europeus més antics
Les primeres follies eren danses populars molt ràpides i festives.
La follia (“bogeria”) establerta en 1672 per Lully es caracteritza igualment pel fet de ser una melodia i una successió d’acords que permeten mantenir l’harmonia i improvisar melodies un cop acabat el tema. Destaquen les seves “Follies d’Espagne”.
La follia es va fer famosa entre els compositors barrocs.