Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA SOCIETAT A LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL - Coggle Diagram
LA SOCIETAT A LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Canvis dràstics
Societat
Abans (antic règim)
L'aristocràcia era molt important
Desigaultat jurídica entre noblesa i poble
Societat estamental
La noblesa no es casava amb la burguesia
Molts de treballadors al sector primari
Després (revolució industrial)
A la nova societat té més importància la burguesia.
Desigualtat econòmica entre propietaris i assalariats
Societat de classes
Molts nobles es van veure obligats a casar-se amb burguesos per a mantenir el seu estatus.
Molta més importància al sector secundari.
Es mantenen treballs gremials com sabater, tintorer, etc.
Triomf de la burguesia
Es va potenciar amb la industrialització.
Predominància a la societat
Classes mitjana: Petita burguesia
Professionals liberals, petits comerciants, càrrecs intermedis, artesans i tècnics.
Educació superior a la classe treballadora.
Menys poder econòmic que la burguesia
Més pes a les ciutats contemporànies
Intenta acostar-se a l'alta burguesia amb més mà d'obra però la diferència de capital ho impedeix.
Professions liberals com metge, advocat, jutge, etc.
Van establir cultura i valors
Sobrietat
Culte al saber
Estalvi
Treball
Diligència
Continuació de negocis familiars
Alta burguesia
Moltes propietats
Propietaris de fàbriques a la ciutat
Nivells de renda alts
Competició d'indústries
Produir més i més barat que la competència
Va desencadenar pitjors condicions de treballs
Va suposar també una reducció dels salaris
Volien la màxima producció possible
Les propietats eren hereditàries
Famílies burgueses
Es transformen en la nova noblesa
Poc respecte cap a les classes baixes
Limitaven els drets dels treballadors per aconseguir més producció.
Classes baixes
Classe obrera urbana
Treballs que no requereixen quasi preparació
Salaris reduïts
Treballadors assalariats
Infants i dones
Cobraven menys
Moltes hores de treball
Formen els sindicats
Reclamen els drets i condicions de treball dignes per als treballadors
Provenen de la immigració rural
Petits camperols
Quan més enfora de la ciutat, pitjor els anava.
Petits propietaris i jornalers
Només relativament a prop de les zones industrialitzades.
Eren majoria a la societat
Amb la revolució agrícola van començar a rendir més, però no tant com les indústries.
Molts van emigrar a les ciutats
Esperança de vida inferior per les males condicions de vida
Revolució agrícola
Concentració de propietats
De terres comunals a parcel·les particulars
Augment de la producció.
Millora de les tècniques agrícoles
Sistema triennal
Sistema quadriennal
Augment de treballadors al camp
Millor explotació de les terres per part de particulars
La nova maquinària aplicada al camp va impulsar la seva producció
Inici del moviment obrer
Les primeres movilitzacions
Es formen els sindicats
Vagues
Reclamació dels drets i bones condicions de treball
Protestes
Anglaterra 1824
Es reconeix el dret d'associació
Reivindicacions socials i laborals
Augment de salari
Supressió del treball infantil
Reducció de jornada laboral
Millora de les condicions higièniques i sanitàries al treball
Creació d'assegurances
Atur
Vellesa
Malaltia
Reivindicacions polítiques
Reclamació del sufragi universal
Partits republicans i demòcrates per part dels obrers
Les doctrines socials
Socialisme científic o marxisme
Afirma que la societat capitalista esdevé una lluita de classes
Teoria elaborada per Karl Marx amb Friedrich Engels
Proposava la revolució obrera i una dictadura sense estat ni classes
Fundació dels partits socialistes
Socialisme utòpic
Preocupació pels efectes de la industrialització.
Propostes filantròpiques i altruïstes
Saint Simon
Volia aplicar criteris científics a l'organització social
Charles Fourier
Va crear comunitats agrícoles autosuficients
Robert Owen
Cercava la millora de les condicions socials a la seva fàbrica
Anarquisme
Volia una societat de ciutadans lliurement associats
Principals teòrics
Bakunin
Kropotkin
Proudhon
Malatesta
Es basava en l'oposició a l'estat