Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La societat de les Revolucions Indústrials - Coggle Diagram
La societat de les Revolucions Indústrials
L'aristocràcia
Perd les bases del seu poder
Matrimonis de convinència
Noblesos es casaven amb burgesos adinerats per mantenir el seu estatus social.
La societat de classes
Classes mitjanes
Petita burguesia
Petits comerciants
Artesans
El seu nivell educatiu era superior al dels treballadors però per el poder econòmic no eren de l'alta burguesia.
Vivien als eixamples, amb cases pitjors a les dels burguesos. Començaren a tenir més pes social i polític.
Classes baixes
Camperols
Sur d'Europa, (Andalucía i sur d'Itàlia eren molt els camperols a sou que cobraben poc i tenien una vida miserable.
El nombre de camperols va baixar durant el segle XIX, ja que molts varen anar a les ciutats per feina.
Centre i est d'Europa tenien la pitjor situació seguien sent serfs fins a final del segle XIX.
Nort i oest d'Europa eran propietaris i varen incorporant màquines i noves tècnqiues de cultiu.
Jornalers
Classes altes
Alta burguesia
Alts funcionaris
Professionals liberals
Metges
Advocats
Empresaris
Homes de negoci
Banquers
Industrials
La burguesia es va consolidar per l'indústrialització i per les revolucions liberals. Tenien la mateixa cultura i valors, eren molt treballadors i estalviadors
Els burguesos vivien a les ciutats, donaven importància a les apariències, es casaven entre ells.
Els inicis del moviment obrer
Associacions i sindicats
Estaven prohibides al principi
És reconeix el dret d'associacions en 1824 a Anglaterra.
Acaba en la creació dels sindicats (Trade Unions) al 1834.
En els altres països es va reconeixent poc a poc durant el segle.
LA VAGA
Amb les dificultats de negociar un salari i ses condicions de treball, el sindictas i les associacions varen utlitzar la vaga per pressionar a l'incient obrer.
Les reivindicacions socials i laborals
Objectius
Augment salari
Suprimir treball infantil
Reducció jornada laboral
Millorar condicions higièniques als llocs de feina
Crear assegurançes contra l'atur, malaltia i vellesa.
Reivindicacions polítiques
Molts obrers es van unir amb partit democràtes i repúblicans contra el sufragi universal.
SUFRAGI UNIVERSAL
Significa donar dret de vot a tota la població adulta d'un país, sense tenir en compte ni el sexe ni l'ètnia...
LES DOCTRINES SOCIALS
Socialisme utòpic
Era una doctrina preocupada pels efects socials de l'industaralització
Saint-Simon proposava introduir criteris científics en l'organització social.
Charles Fourier va crear comunitats agrícoles austosuficients que no tenien propetaris.
Robert Owen era un indústrial britànic que volia millores de les condicions socials a la seva fàbrica.
Marxisme
Era una teoria socialista de Karl Marx i Friedrich Engels.
Volien que la societat fossi igualitaria, no volien que hi haguès classes socials.
Per a preparar aquesta revolució els obrers formen partits obrers socialistes.
ANARQUISME
Doctrina que crida a la oposició i abolició de l'Estat.
Principals teòrics
Bakunin
Kropotkin
Pierre-Joseph Proudhon
Malatesta
Objectiu
És crear una societat col·lectivista i igualatària amb propietat col·lectiva i sense Estat.