Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Societat de classes i desigualtats laborals - Coggle Diagram
Societat de classes i desigualtats laborals
Revolució agrícola i creixement demogràfic
EL TANCAMENT DE TERRES.
Augment de la demanda d'aliments i dels preus agrícoles durant el segle XVII va estimular els grans propietaris a acréixer la producció per obtenir més beneficis
UNA NOVA FONT D'ENERGIA: EL VAPOR
Un dels factors que més va contribuir al sorgiment de la indústria moderna va ser la continuada innovació tecnològica
L'ENERGIA HIDRÀULICA I L'ENERGIA DEL VAPOR
La introducció de noves fonts d'energia va afavorir el pas de la munfructura
Màquina de vapor. James Watt el 1769
LA MECANITZACIÓ I EL SISTEMA FABRIL
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
FERROCARIL
LOCOMOTORA
VAIXELLS DE VAPOR
L'IMPULS DEL MERCAT
Les millores en les infraestructures i en el transport van fer possible la consolidació d'una economia de mercat
GENERALITZACIÓ DELS INTERCANVIS
LES NOVES INDÚSTRIES
LA INDUSTRIA COTONERA
llançadora volant
La màquina de filar (Hargreaves, 1764) i la mule jenny( Crompton, 1779)
Cartwright va inventar el primer teler mecànic
LA INDÚSTRIA SIDEROMETAL·LÚRGICA I LA MINERIA DEL CARBÓ I DEL FERRO
La necessitat de ferro per a maquinària, ponts i armament va estimular la indústria siderúrgica.
1856 Convertidor Bessermer va transformar el ferro colat en acer
LIBERARISME ECONÒMIC I CAPITALISME
LA NECESSITAT D'UN NOU SISTEMA ECONÒMIC
Comprar maquinària o contruir una xarxa de ferrocaril eren neessàries grans inversions de capital
NOVES IDEES LIBERARISME ECONÒMIC
CONSALIDAR EL CAPITALISME
ELS PRINCIPIS DEL LIBERARISME ECONÒMIC
L'interès individual
La llei de l'oferta i la demanda
La lliure competència
La no-intervenció de l' Estat en l'econmia
El lliure comerç
EL CAPITALISME
La producció de béns realitzada gràcies a la feina assalaria
La lliure iniciativa per emprendre un negoci i no-intervenció de l'Estat
La propietat privada de les indústries, els mitjans de producció i dels béns fabricats en mans de la burgesia
Lexistència de crisis econòmiques periòdiques que es repeteixen
D' una altra banda, les entitats bancàries es van multiplicar i es van convertir en captadores de l'estavi privat i en subministradores de capital
D'altra banda, les societats per accions van permetre reunir el capital de diversos inversors per obtenir les grans inversions que necessitava la industralització
LES INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES.
augment de la superfície conreada i una millora de la productivitatat
EL BLAT DE MORO
LA PATATA
MILLORACIÓ DE L'ALIMENTACIÓ HUMANA
EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
L'augment de la taxa de natalitat
Va contribuir-hi la disminució de l'edat de matrimoni i del nombre de fadrins arran de la millora de la situació econòmica
La reducció de la taxa de mortalitat
Deguda a una millora de alimetació
La nova societat industrial
El triomf la industralització i la instauració del capitalisme van comportar una profunda transformació de la societat de l' Antic Règim.
BURGUESOS I OBRERS
La burguesia, que tenia el capital i era propietària de les noves indústries i negocis.
El proletariat, que estava format pels obrers que treballaven a les fàbriques, mines, etc... a canvi d'un salari
Al camp, molts petits propietaris es van convertir en jornalers
A les ciutats, la consolidació de la producció fabril va arruïnar la major part dels artesans i els gremis van anar perdent força fins a desaparèixer.
L'aristocràcia lligada a la propietat de la terra va perdre part de la seva rellevància social arran la consolidació del poder econòmic com a poder de l'estatus social
LA NOVA CLASSE MITJANA
Caracterizada per no tenir grans capitals ni propietats, ni portat a terme un treball manual
ELS NOUS VALORS DE LA BURGUESIA
Empresaris, banquers i els grans propietats agrícoles formaven la burguesia, que es van convertir en la nova elit social.
LES FORMES DE L'OCI BURGUÈS
TEATRES
JARDINS D'ESBARJO
ÒPERA
EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS
L'a industralització va provocar u canvi en la localització de la població arreu del territori.
EL PROCÉS D'URBANITZACIÓ
La difusió de la industralització va obligar als treballadors a concentrar-se al voltant de la fàbrica i a traslladar-se a les ciutats
Les ciutats van a passar a ser grans metròpolis, amb nous barris, mitjans de transport com el ferrocaril
El creixement urbà va afectar també la resta de països d'Europa
LA SEGRACIÓ SOCIAL
El creixement accelerat de les ciutats va originar una forta segregació social per barris
La burguesia va abandonar el centre històric. Per aixecar els nous i confortables habitatges burguesos es van endorrocar grans avingudes
Els treballadors es van establir al barris obrers, que van créixer sense planificació a prop de les fàbriques i que no tenen infraestructures
LA DONA, UN ÉSSER INFERIOR I DEPENDENT?
LA DESIGUALTAT LEGAL DE LES DONES
Burguesia va instaurar la inferioritat legal de les dones i uns patrons socials que establien una clara diferenciació per gèneres.
El destí de les dones era el matrimoni i la cura de la família
El codi civil dispossava que la dona casada tenia l'obligació d'obtenir el marit, que era representant dels seus béns.
No tenien drets polítics
LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES
ELS SOCIALISTES UTÒPICS
Étienne Cabet va dissenyar un país, Icària, on existiria una completa igualtat social
Robert Owen que va participar en la lluita sindical, va defensar l'organització de cooperatives
Charles fourier va defensar la creació de falansteris: agrupacions comunitàries en què la propietat era col·lectiva i homes
EL LUDDISME
La desocupació dels baixos salaris i les jornades esgotadores van generar una conflictivitat social creixent.
ELS INICIS DEL SINDICALISME
2 more items...
EL CARTISME
1836 va fundar la Working Associaton que va publicar la carta del poble
Els cartistes reclamaven el sufragi universal masculí i secret
LES PROPOSTES REVOLUCIONÀRIES
EL PENSAMENT MARXISTA
5 more items...
La consolidació dels partits i sindicats obrers
3 more items...