Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL - Coggle Diagram
LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
Societat estamental
Grups tancants
Posició social determinada per l'herència
Burgesia
, capital, propietària de noves indústries i negocis.
Proletariat
, obrers que treballaven a les fábriques...
Gran majoria de població
Al camp
, petits propietaris es van convertir en jornalers.
A les ciutats
, la consolidació de producció va arruïnar la major part d'artesans.
L'aristocràcia
, lligada a la propietat de la terra.
Classe mitjana
, no tenir grans capitals ni propietats, no portar a terme un treball manual.
Industrilització
, canvi en la localització de la població.
Procés d'urbanització
Difusió de la industrilització va obligar els treballadors a concentrar-se voltant a les fàbriques i traslladar-se a ciutats.
Emigració
interior cap les ciutats va procedir les àrees rurals circumdants.
Gran Bretanya
, 1750, Londres i Edimburg, 50.000 habitants; 1851, ja n'hi havia 29.
Creixement urbà
, afectar resta de països Europeus.
Principi
s.XIX
, 2% població vivia en ciutats.
Començament
s.XX
, 78% britànics, 60% alemanys i 44% francesos.
Segregació social
Burgesia abandona centre històric.
Es van planificar
barris residencials (eixamples)
Treballadors van establir als
barris obrers
Van crèixer sense planificació a prop de les fàbriques i no tenien infraestructures
LA DESIGUALTAT LEGAL DE LES DONES
Es mantenia a les dones en l'esfera domèstica.
Matrimoni i cura de família
Les dones no tenien drets polítics, el liberalisme només va concedir el dret al sufragi als homes.
La dona casada tenia l'obligació d'obeir el marit, representant de tots els seus béns.
DIFERENTS CONDICIONS SOCIALS
La vida de les dones de classe mitjana i alta transcorria a la llar.
Tasques primordials eren la cura de la casa i fills.
Comptaven amb servei domèstic.
Educació considerada subsidiària.
Estudis orientats a l'adquisició de nocions bàsiques, lectura, escriptura i càlcul.
Baixos salaris dels obrers.
Necessària la feina de les dones per mantenir la família.
ELS SOCIALISTES UTÒPICS
Primera meitat segle XIX
van denunciar les injustícies de la societat industrial i misèria obrera
Charles Fourier, va defensar la creació de falansteris
agrupacions comunitàries que la propietat era col·lectiva i tots compartien tasques.
Étienne Cabet, va dissenyar un país, Icària, on existiria una igualtat social completa.
Robert Owen, va participar en la lluita sindical
va defensar l'organització de cooperatives en que desapareixeria l'explotació
es garantiria l'educació bàsica de la infància.
EL LUDDISME
Es va generar una
conflictivitat social creixent
Començament segle XIX, destrucció màquines (luddisme), primera reacció obrera contra el maquinisme
INICIS DE SINDICALISME
A partir de 1820
necessitat de crear organitzacions per defensar els seus drets i millorar condicions de feina.
Primeres organitzacions obreres van ser les societats de
Socors Mutus
Es van degorar lleis que prohibien associacions obreres (1825)
van fundar organitzacions d'oficis, Trade Unions
destaca el Gran Sindicat General de FIladors (1829)
1834, es va produir la unió dels diversos sindicats d'ofici
es va construir la
Great Trade Union
Dècada del 1840, sindicalisme es va estendre per Europa
França, es crea la Unió Obrera (1843)
Espanya, l'Associació de Teixidors de Barcelona (1840)
SINDICATS DE MASSES
L'últim quart del segle XIX
augment de treballadors assalariats, obrers industrials, treballadors de sector terciari
va donar un gran impuls als
sindicats i partits obrers
Grans sindicats centralitzats, reunien diferents branques de la producció i gran nombre d'afiliats.
Próxims a les idees socialistes
l'Associació General de Sindicats Alemanys (AGTA, 1863)
Unió General de Treballadors (UGT) a Espanya (1888)
Les
vagues
, instruments indispensables per forçar negociació entre sindicats i empresaris
Reinvindicació del
sufragi femení es va convertir en l'eix central de les seves mobilitzacions
LES PIONERES: SENECA FALLS
Estats Units, participació femenina en els moviments a favor de l'abolició de l'esclavitud
Primer document col·lectiu del feminisme nord-americà
declaració de Seneca Falls (Nova York, 1848)
criticava la discriminació de la dona, reclamava igualtat de gènere i denfensava l'accés de la dona al "sagrat dret de votar"
va ajudar a la consienciació de les dones sobre la reivindicació dels seus drets
SUFRAGISTES I SUFFRAGETTES
Regne Unit
moviment sufragiste va aconseguir difusió més primerenca
Any 1897, sota lideratge de Milicent Garrett Fawcett, es creés la Unió Nacional de Societats Sufragistes (NUWSS)
El seu objetiu era l'exigència del vot femení
Falta d'èxit de les seves campanyes va portar el 1903 al naixement d'un moviment més radical que s'allunyava dels partits parlamentaris
Organització exclusivament de dones, Unió Social i Política de les Dones (WSPU)
denominades
"suffragettes"
o militants
Aquesta organització va dur a terme actuacions violentes de diversa intensitat
van assolir la máxima virulència entre els anys 1911 i 1914
militants de la WSPU van ser perseguides i empresonades