Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
SOCIETAT DE CLASSES I DESIGUALTATS LABORALS - Coggle Diagram
SOCIETAT DE CLASSES I DESIGUALTATS LABORALS
obrers
sistema fabril de producció i capitalisme suposa canvis en els diferents grups socials.
milloren la situació i van generar propostes alternatives al capitalisme
burgesia
benefici nou sistema industrial
capital i propietària de les noves indústries i negocis
els nous valors de la burgesia
convertir en nova elit social, va organitzar la societat en funció de les seves idees i valors
formes de l'oci burgués
burgesia urbana desitjava mostrar la seva riquesa i poder, les formes d’oci i diversions passaren a comercialitzar-se
objectiu principal
vaga obrera= reivindicar millores en les condicions de feina o manifestar-se a favor dels drets polítics i socials.
desigualtat legal de les dones
s’instaura i s’estableix que es reserva l'esfera social pertany als homes i l’esfera domèstica a les dones.
el destí de la dona era el matrimoni i la cura de la família, només una gran necessitat econòmica feia que pugui treballar.
el codi civil deia que la dona ha d’obeir al marit.
s.XIX desenvolupa a EEUU i Europa occidental
un moviment de dones que reivindicaven igualtat, la reivindicació del sufragi femení es va convertir en l’eix de les seves mobilitzacions
creixement de les ciutats
població passa de ser agrària i rural, a industrial i urbana= ciutats creixen i es multipliquen
procés d’urbanització, obligar els treballadors a concentrar-se al voltant de la fàbrica i traslladar-se a les ciutats
segregació social
barri residencial, enderrocar muralles per construir grans avingudes, la burgesia ostentava la seva riquesa
barris obrers, creixen sense planificació a prop de les fàbriques i no tenien infraestructures, s’establien treballadors
primeres organitzacios obreres
s.XIX il·lustradors denuncien injustícies de la societat industrial i misèria obrera
Étienne Cabet va dissenyar un país, Icária, on existiria una completa igualtat social.
Robert Owen, que va participar en la lluita sindical, va defensar l'organització de cooperatives natives en què desapareixeria l'explotació i es garantiria l'educació bàsica de la infància
Charles Fourier, defensar la creació de falansteris
luddisme
la desocupació, baixos salaris i jornades esgotadores van generar conflictivitat social creixent.
sindicalisme
1820 treballadors comprenen necessitat de crear organitzacions per defensar drets i millorar condicions de feina.
cartisme
persecució a la qual estaven sotmesos els dirigents sindicals i la negació del dret al vot que convèncer a obrers de participar en política.
propostes revolucionàries
1848, karl marx i fiedrich engels van publicar el Manifest del Partit Comunista
primera formulació del marxisme, corrent socialista que defensava la necessitat de destruir l'ordre liberal i el sistema econòmic capitalista per crear una nova societat sense propietat privada i sense classes socials (comunisme).
la teoria marxista tenia tres grans eixos
Una analisi del passat entès com una lluita de classes permanent
La crítica del present, del capitalisme.
La proposta d'una nova societat comunista.
els corrents anarquistes
agrupa propostes individuals de diferents ideòlegs, criticaven la societat capitalista i proposen un model alternatiu basat en l’absència d’autoritat.
s. XIX principal inspirador Pierre Joseph Proudhon i posteriorment Mikhail Bakunin.
la consolació dels partits i sindicats obrers
l’augment de treballadors i obrers dona gran impuls als sindicats i partits obrers.
el moviment libertari
l'anarcocomunisme
Piotr Kropotkin, s'oposava a qualsevol forma d'organització i propugnava l'acció violenta de petits grups contra la societat burgesa.
l'anarcosindicalisme
rebutjava aquesta estratègia i defensava l'organització dels obrers en sindicats, per aconseguir erradicar el capitalisme i crear una societat sense classes
aquest sindicalisme anarquista defensava i propugnava la vaga general com a instrument revolucionari.
s. XIX la nova classe mitjana
pocs capitals i propietats, ni treball manual, formada per professionals liberals (advocats, metges, professors…)
