Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Bernat Metge (Barcelona) 1340/46 - 1413 (Barcelona) - Coggle Diagram
Bernat Metge
(Barcelona) 1340/46 - 1413 (Barcelona)
VIDA
Els primers anys
Escriptor i funcionari reial.
Un dels millors prosistes del tombant del segle XIV,
innovador i introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana.
Fill adoptiu de Ferrer Sayol, que era traductor
Des de molt jove va tenir càrrecs a la Cancelleria reial al servei d’Elionor de Sicília, esposa de Pere el Cerimoniós i, després del duc de Girona, qui acabaria essent el futur rei Joan I
Al servei de Joan I
1375 mor la reina Elionor
P assa a treballar com a escrivà per a Joan, príncep hereu que també és amic i protector de Bernat Metge.
El Llibre de Fortuna e Prudència, datat el 1381,
explica el seu viatge a l'illa fabulosa de la Fortuna.
La seva situació professional millora quan Joan puja
al tron,
A partir de 1390 i fins al 1396 és secretari del rei i la reina.
La mort de Joan I i la presó
L’any 1396 va morir sobtadament Joan I i va pujar al tron el rei Martí l’Humà
Empresonen a Bernat Metge, això va provocar que aquest escriques "Lo somni" (la seva obra més reconeguda).
un temps més tard de ser empresonat recupera el favor reial i els seus càrrecs a la cort
OBRA
L’obra de Bernat Metge
Destaca per fer arribar la literatura catalana a una gran
perfecció en la seva obra en prosa
L’any 1399, ja fora de la presó, va escriure Lo somni
Lo somni
Obra filosòfica dividida en 4 llibres
Lo somni fingeix que encara és a presó i l’escriu de manera eminentment dialogada com si fos part d’un somni,
És la primera obra vertaderament
filosòfica de les lletres hispàniques.
Lo somni II
Primer llibre
parla amb Joan I de la immortalitat de l’ànima, que el mateix Bernat Metge, com a personatge acaba acceptant.
Segon llibre
Dialoga amb el rei i es defensa de les acusacions segons les quals l’ànima del difunt estava condemnada i descobreix que és al Purgatori.
Tercer llibre
El rei està acompanyat d’Orfeu i Tirèsias i parlen de l’Eneida de Virgili i les Metamorfosis d’Ovidi.
Quart llibre
Proposa que la màxima virtut de la dona la representa la reina Maria de Luna, en comptes dels homes plens de vicis i defectes.