Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

TEMA 1: DE L'EXCLUSIÓ A LA INCLUIÓ EDUCATVA TEMA 2: CAP A UNA ESCOLA…

- - - - Física: reduint les barrers i distàncies entre les persones amb i sense discapacitat.
      - Funcional: ens du a la utilització per part de tots dels mateixos mitjans i recursos socials.
      - Social: afecta a les interaccions socials espontànies.
      - Institucional: afecta a les lleis i condicions
      - INTEGRACIÓ VS INCLUSIÓ
        
        INTEGRACIÓ
        
        -Centre ordinari per la majoria sense discapacitat.
        -Centre especial per la minoria amb alguna discapacitat
        
        S'integren els que poden seguir més o manco el currículum amb diferents adaptacions
        
        Segueixen 2 currículum (1-oficial amb adaptacions), (2-un especial pels que no poden seguir)
        
        INCLUSIÓ. Una escola per tothom
        
        Escola disposa de recursos perquè l'alumnat aprengui al màxim de les seves capacitats
        
        Només segueixen 1 currículum, es comú i general per tothom
        
        Fan èmfasi particular als alumnes amb més risc
        
        Identifiquen i eliminen les barreres
        
        promou dret a l'educació
        
        Lideratge d'equips directius i acords amb l'educació inclusiva
        
        ESCOLA INCLUSIVA: fomenta l'autoestima, respecte mutu entre els memebres, sentiment de formar grup, tothom aporta, celebració quan s'aconsegueien metes, facilita la'igualtat d'accés a l'educació amb recursos tecnològics, eliminar barreres, pictogrames, etc
        
        BARRERES
        
        Poden ser d'accessibilitat, prejudicis socials, organitzatives, econòmiques, comunicació
        
        Són impediments, dificultats o obstacles que dificulten el desenvolupament integral d'una persona, impedint la igualtat d'oportunitats
        
        Poden ser permanents o temporals i les poden sofrir totes les persones de la comunitat educativa
        
        Les podem minimitzar oferint una igualtat d'oportunitats miximitzant el desenvolupament de capacitats i creant situacions facilitadores de suport i creeences i valors
        
        CONDICIONS PER A LES BONES PRÀCTIQUES INCLUSIVES
        
        -Grus heterogenis
        -recursos humas dins l'aula
        -flexibilitat de temps
        -participació de famílies
        -treball en equip del professorat
        -cooperació de l'alumnat
        -resolució compartida de problemes
  - - - La societat ha d’oferir a les persones amb alguna discapacitat tots els serveis de la comunitat per tal de desenvolupin, al màxim, les seves potencialitats.
      - Aquests serveis han d’estar a l’abast de tothom.
      - La societat ha d’acceptar les diferències.
    - - Un ritme normal del dia
      - Un ritme normal de la setmana
      - Experiencies normals cada cicle de vida
      - Tenir oportunitats d’escollir
      - Viure en un món de dos sexes
      - Tenir dret a un nivell econòmic com la resta
      - Viure en una casa i en un veïnat normal
- - - - Volien els fills per tenir mà d'obra. Molts de nens tenien discapacitat motora a causa dels accidents a les fàbriques
        
        Froëbel Va remarcar la importància de l'educació sensorial i del joc per al desenvolupament del nen.
        
        Pestalozzi Va crear a Suïssa un institut per als nens amb una infancia difícil i desgraciada
    - - Charles-Michel de L’Epée. Va inventar el llenguatge de signes. Fins aleshores, parlaven amb els altres apanyant-se amb gestos.
      - Valentin Haüy. Va crear el primer institut per a persones amb ceguesa i els va ensenyar a llegir amb el mètode de lletres de fusta. Al segle XIX el seu alumne Louis Braille, va crear el sistema Braille
- - - - Tracta, per primera vegada, atenció a l’alumnat amb discapacitat.
      - Educació especial; sistema paral·lel a l’ordinari.
      - Fomenta la creació d’aula i centres d'educació especial. Hi havia aules només per a gent amb NEE, tots en una, tinguin allò que tinguin diagnosticat. Estaven discriminats i segregats.
      - Es crea la titulació de mestre de pedagogia terapèutica.
      - Es crea l’Institut Nacional d’Educació Especial, 1975 (va elaborar el Pla Nacional d’Educació Especial, 1978)
      - Terminologia fonamentada en el dèficit.
  - - - El Pla Nacional d’Educació Especial (1978) va establir els principis i els criteris per a l’ordenació de l’EE.
      - Parteix del fet que tots els infants, independentment de les seves característiques psicofísiques o socials, han d’estar escolaritzades i declara l’obligatorietat de l’EE. Fins aquest any, els nens amb NEE no tenien l'obligació d'anar a classe.
      - El PNEE suposa la declaració dels principis de normalització, integració, sectorització i individualització.
      - Les intencions del PNEE no es varen començar a dur a la pràctica fins que es convertiren en norma, gràcies a l’aprovació de la Llei d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), l’any 1982.
      - .
  - - - La Constitució es pot considerar com la primera declaració de respecte a les diferències.
      - La LISMI pretén desenvolupar l’article 49 de la Constitució: “los poderes públicos realizarán una política de previsión, tratamiento, rehabilitación e integración de los disminuidos físicos, sensoriales y psíquicos, a los que presentán la atención especializada que requieren y los amparán especialmente para el disfrute de los derechos que este Título otorga a todos los ciudadanos”.
      - La llei defineix la minusvalidesa com la valoració social que es fa de les deficiències. Reconeix que la persona és menys minusvàlida com més adaptada està al seu entorn.
      - Els aspectes educatius a què es refereix la Llei es concreten en el RD 334/1985 d’ordenació de l’EE.
- - - - Classes inclusives
        
        Tots són diferents
        
        Atenció a la diversitat per aconseguir la inclusió
        
        Compromís per una societat més justa i un sistema educatiu més equitatiu
      - Classes no inclusives
        
        Almunes amb dificultats d'aprenentatge, TDAH, condicions personals, imcorporació tardana, etc
        
        Els veuen com a diferents, els treuen de classe i els tracten diferent
        
        Són com els altres però els costa seguir i necessiten molta ajuda
    - - Interacció de 3 principis bàsics. Tots enreiqueixen el procés d'aprenentatge de l'alumne
        
        PRESÈNCIA: hiparticièn tots, per tant hi ha inclusió
        
        PARTICIPACIÓ: mateies activitats per a tots
        
        PROGRÉS: tots han de poder progressar i tenir èxit
      - 3 raons a favor de la inclusió
        
        POSSIBLE: aprendre junts és difícil, però possible
        
        NECESSARI: alumnes corrents, alumnes amb necessitats, NEE, societat en general, etc
        
        JUST: aprendre junts, alumnes diferents, qüestió d'ètica
- - - - Etapes a destacar
        
        Antiguitat clàssica: dues visions i plantejaments diferents.
        
        -Mesopotàmia: teràpia del mal, shurpu.
        
        Egipte: es comença a tenir una actitud ètica que va afavorir la comprensió de les minusvalideses físiques i psíquiques en un cert grau.
        
        Grècia: defectes físics o psíquics arribaven a considerar-se una lacra social.
        
        La cultura Romana: apareix el debat per als nens amb "malformacions" ,però els utilitzen per a fins mèdics.
        
        Edat mitjana: abandonament i menyspreu notables
        
        per les minusvalideses físiques i psíquiques.
        
        Del Renaixement a la Il·lustració: transcendència
        
        considerable en el cultiu de l'educació especial en general i en particular de la deficiència mental.
        
        L'Educació Contemporània o el naixement de l'Educació Especial: 1863 es creaven en Halle (Alemanya) les primeres classes especials per a nens inadaptats.
        
        L'entrada del segle XX va suposar l'impuls definitiu de l'Educació Especial i la seva consegüent consideració com a subsistema escolar.
    - - Paraules a destacar. Síndrome de Down, Precocitat, Hipotonicitat, Adaptació curricular significativa, Diploma d'Alumne Distingit”, Rigidesa de les institucions.
    - - Només el respecte, la tolerància i la llibertat de pensament ens permetran avançar en la construcció de la cultura de la diversitat.
        
        L'educació com una forma de culturització.
        
        El respecte a la diferència implica el reconeixement de ser divers, i la tolerància és el valor essencial que necessita la cultura de la diversitat. Pensament contradictori entre educació general i educació especial. Dos models educatius:
        
        -El model deficitari propi de l'educació especial.
        
        -El model educatiu competència.
        
        La nova era postindustrial o tecnològica necessitarà un nou sistema d'educació i de valors.
    - - Paraules a destacar
        
        Model actual d'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
        
        Canvis en les etapes des de l'antiguitat fins al segle XXI (L'escola inclusiva).
        
        Factors que han afavorit els canvis en l'educació especial:
        
        . Reivindicació dels drets a les persones amb deficiència.
        
        . Implantació d'altres models de prestació de serveis a la persona deficient.
        
        . I la Llei del 20 de desembre del 1971, 0NU, Declaració dels drets generals i especials del deficient mental.
        
        Les necessitats educatives especials: nou concepte de l'educació:
        
        . es comença a considerar que l'educació ha de ser la mateixa per tots, que tots tenen necessitats educatives.
        
        Escola integradora, criticada per uns plantejaments insuficients.
    - - Paraules a destacar
        
        Graus i formes a l'hora de l'exclusió.
        
        . El fruit de la discriminació és la marginació.
        
        Inclusió i bon reconeixement:
        
        El moment d'universalitat: reconèixer a tota persona amb limitació cognitiva com a humà igual que tots els humans.
        
        El moment d'especificitat: el que reacciona davant la negació o penalització de la diversitat, en el nostre cas lligada al tret de limitació cognitiva, el reconeixement del dret de la persona als suports pertinents perquè gaudeixi de la igualtat d'oportunitats, perquè la seva inclusió
        
        social sigui el més plena possible.
        
        Triangle per a la inclusió, la nostra identita.
        
        Emocions a l'exclusió per part del que exclueix i les emocions de l'exclos.
  - - - Mel Ainscow. Panorámica y retos para la inclusión social y educativa.
        Pablo Cortés González, Blas González Alba Carlos Sanz Simón
        
        Educació per a tots – UNESCO. 1990. Principal marc per al desenvolupament de l'educació inclusiva a tot el MÓN
        
        Educació inclusiva: El camí del futur - UNESCO. 2008.
        
        Assegurar la inclusió i l'equitat en l'educació - UNESCO. 2017.
        
        Es diu que la millora escolar és tècnicament simple, però socialment complexa
        
        Informe GEM 2020 –que també es va centrar en la INCLUSIÓ
        
        Si volem l'excel·lència educativa, resulta inevitable trobar maneres per a arribar als nostres nens, i això implica acceptar la diversitat.
    - - No es inclusión todo lo que se dice que lo es.
        Pere Pujolàs
        
        Tot el que es presenta com a inclusió ho és en realitat? A vegades es confon amb integració escolar, i fins i tot a vegades es percep com un perill perquè no afavoreix a l'alumnat amb discapacitats importants.
        
        Aquesta llei era de veritat un sistema educatiu inclusiu, perquè atenia a tots els alumnes, no regirats o barrejats, sinó segons les seves necessitats. LOCE.
        
        Ensenyar junts a alumnes que són diferents en molts aspectes, en un mateix centre i en una mateixa aula. -> No hem de confondre integració amb inclusió. No són dos termes sinònims.
        
        Hem d'optar per una educació inclusiva és donar a tots els nens i les nenes, fins i tot als quals tenen discapacitats més severes, l'oportunitat de poder assistir a l'escola de la seva comunitat amb el dret garantit d'estar situats en una mateixa classe.
    - - Una escola que canvia tendeix a afavorir la igualtat perquè forma part de la seva pròpia naturalesa. La finalitat de l'escola és aprovar.
        
        Quan un nen arriba a l'escola primària pot anar ja predisposat per la naturalesa per a algun d'aquests oficis, malgrat que encara no ho sàpiga. I tal vegada no ho sap mai, però el seu destí pot ser millor si algú l'ajuda a descobrir-ho.
        
        Segons la llei, els nens tenen el dret d'expressar-se lliurement, segons les seves preferències.
        
        Llei: la Convenció sobre els Drets del Nen, aprovada per les Nacions Unides en 1989.
        
        S'ha de canviar la mentalitat de voler sempre les classes dintre de l'aula
    - - La inclusión real: Una perspectiva de justicia social.
        Mara Sapon-Shevin
        
        Per a molts, la paraula inclusió significa incloure estudiants amb discapacitat en entorns educatius tradicionals.
        
        No es pot simplement "canviar les escoles", tret que s'accepti el grau en què aquestes reformes requereixen canvis fonamentals de pensament i polítiques, que transcendeixen l'Educació.
        
        Els quatre obstacles principals per a l'aplicació d'una educació totalment inclusiva i com s'ha de superar cadascun d'ells per a fer de la inclusió una mica més que un eslògan:
        
        1. El concepte de "normalitat", així com la falta de cooperació entre el moviment per la inclusió i altres moviments d'alliberament o per la diversitat.
        
        2. Ambients i cultures escolars hostils a la diversitat i que no donen suport a la inclusió de tot l'estudiant.
        
        3. Una concepció del currículum molt restrictiva i formes de pedagogia limitades, mancant diferenciació, el control empresarial de l'educació, una major privatització de les escoles, i exàmens en els quals l'alumnat es juga el seu futur.
        
        4. Formació del professorat que no dona suport a l'educació inclusiva.
        
        Marginació: Segregació Evitació Agressió. -Tolerància: Resignació Benevolència. -Valoració: Mateixa valia Benefici mutuPertinença. -Reformació: Integració Rehabilitació.
        
        Els components clau per a crear una comunitat acollidora són; cooperació, inclusió, valoració, integritat, seguretat
        
        Perquè l'educació inclusiva sigui una realitat, el professorat ha d'adquirir l'actitud, capacitat i coneixements necessaris per a ensenyar a tots els estudiants
    - - Per a avançar necessitem tenir molt, present, tant el que ocorre “més enllà de les portes de l'escola”, com a “portes endins” d'aquesta i en el conjunt del sistema educatiu.
        
        .“Adaptacions curriculars individualitzades (ACIs)
        
        .“L'equitat és el camí cap a l'excel·lència en educació” (Hatch, 2022)
        
        .“Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu” (ACNEAE)
        
        Ineficient formació inicial del professorat perquè aquest sigui inclusiu i promotor de la inclusió educativa o la inadequació dels recursos i instal·lacions dels centres ordinaris. . Centre de Documentació i Investigació sobre Discapacitat (CEDID).
    - - Usem la paraula inclusiva per a qualificar moltes pràctiques escolars que, no obstant això,
        
        continuen mantenint majoritàriament els seus tints selectius i discriminatoris. El desafiament de fer de les nostres escoles espais en els quals tot l'alumnat pugui estar, participar, aprendre i aprovar.
        
        Ara a les aules (gairebé) tot l'alumnat que fa unes dècades no tenia cabuda en elles estan dins, però davant aquest canvi d'escenari, hem continuat representant la mateixa obra, la mateixa didàctica i metodologia. . Una divisió entre escola ordinària i especial.
        
        Les nostres facultats d'educació no estan preparant als futurs docents perquè diplomin convençuts i competents per a ser professors i professores de tot l'alumnat sense restricció.
    - - L'educació inclusiva pot i ha de ser entesa com:.
        
        Un dret humà
        
        Un principi
        
        . Un mitjà.
        
        . Un procés.
        
        Les dades de segregació escolar s'han reduït sensiblement en els últims vint anys.
        
        Les barreres més freqüents es troben en:
        
        . En les polítiques escolars.
        
        . En les pràctiques d'aula i en altres activitats escolars i extraescolars. Pràctiques educatives accessibles: DUA.
        
        . En la cultura escolar.
        
        L'objectiu del DUA és intentar que el necessari ajust entre les ajudes educatives del professorat i les necessitats educatives d'un alumnat cada vegada més divers es realitzi sense renunciar al fet que alguns d'ells o elles , aconsegueixin el seu nivell òptim d'aprenentatge i rendiment. Es tracta de pensar en els necessitats de tot l'alumna