Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Ángel Guimerà - Coggle Diagram
Ángel Guimerà
-
El seu pare Agustí Guimerà va anar a les illes Canàries, per ajudar a un oncle seu que hi tenia un negoci establert de vins. Es va casar amb Margarita Jorge.
Guimerà encara no havia complert els set anys i el seu pare decideix liquidar el negoci i traslladar-se amb la família a Catalunya.
Del 1859 al 1862 va estudiar al col·legi de Sant Antoni a Barcelona. On va apendre la técnica de versificar en castellà.
Al 1870 la familia es trasllada a Barcelona i Guimerà entra en relació amb l'agrupació "La jove Catalunya" i va publicar la seva primera poesia "El rei i el Conseller".
El mateix any que va publicar la seva primera poesia assisteix per primera vegada a una festa dels Jocs Florals.
El 1875 obté un accèssit als Jocs Florals, amb Indibil i Mandoni, l'any següent guanya la Flor Natural
El 1884 va a viure amb la familia del seu amic Pere Aldavet, amb la qual conviurà fins a la mort.
Al 1886 estrena "el fill del rei" que el consagra com a tutor teatral i li obra les portes dels escenaris estatals.
El1889 presideix els Jocs Florals de Barcelona i és elegit president de la Lliga de Catalunya. El seu catanilsme és explícit en dos monòlegs.
A partir del 1990 intenta connectar amb els nous corrents. En aquesta nova etapa escriu drames realistes i cosmopolites.
El 1916, el govers Francès li atorga la creu de la Legió d'Honor.
Els darrers anys del segle XIX, Guimerà ha assolit el cim del seu prestigi. És portador del Memorial de Greuges a Madrid, intervé en l'Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa.
Com a president dels Jocs Florals, el 1892, començar el seu discurs amb "Catalunya no ha mort", que és àmpliament comentat per la premsa de l'època i que té un fort ressò popular.
Els seus discursos polítics, pronunciats arreu de Catalunya, són recollits en el volum Cants a la pàtria, publicat.
El 1909, en rebre un homenatge de la multitud, la seva figura ja és més representativa que combativa. Àngel Guimerà és acompanyat a la tribuna pels senadors, pels diputats a Corts i pels directors dels diaris de tot Catalunya
Mor a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol, el 18 de juliol del 1924.
L'any 1974, la commemoració dels 50 anys de la seva mort propicia una reflexió àmplia sobre la vigència de l'obra de Guimerà per part dels professionals del teatre. L'any 1995, Any Guimerà, es commemoren els cent cinquanta anys del naixement de l'autor.
Els homenatges que se li van retre en vida, l'àmplia resposta social davant la mort; la pervivència del nom i de l'obra de Guimerà a través de símbols o de lletres de sardanes assumides del poble com a pròpies, són la clara demostració tant del seu reconeixement intel·lectual i literari com del seu inqüestionable carisma social.