La Restauració absolutista i les revolucions liberals i democràtiques
LA TORNADA A L'ABSOLUTISME
Recuperen el poder i intenten governar com si la Revolució Francesa no hagués passat mai.
Intent de retorn a l'Antic Règim
Restauració (1815-1830)
Cartes atorgades = Reconeixements de drets de la població
Lluís XVIII de França va regnar després de la caiguda de Napoleó
EL CONGRÉS DE VIENA: LA REORGANITZACIÓ DEL MAPA EUROPEU
Derrota de Napoleó = Reorganització de territoris
El congrés de Viena defineix el nou mapa europeu
Tres grans protagonistes
Alexandre I, tsar de Rússia
Talleyrand, ministre d'exteriors francès
Metternich, ministre d'Àustria
El principal objectiu era frenar una hipotètica expansió territorial de França
França torna a les fronteres que tenia abans de la Revolució Francesa
Es van enfortir dos estats coixí per dificultar una possible expansió francesa
Àustria, Prússia i Rússia es reparteixen els territoris d'una forma igualitaria
Holanda va assimilar Bèlgica
El regne de Piemont va rebre Saviola i Gènova
ESTAT COIXÍ: En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils
Es creen aliances per consolidar la restauració
La Santa Aliança
Formada per Prússia, Rússia i Àustria, més tard també França
Es comprometen a defensar l'absolutisme.
MAPA EUROPA
Les revolucions de 1820 i 1830
El liberalisme i el nacionalisme havien arrelat amb força entre els sectors més progressistes de la societat, aquells que aspiraven a construir un nou model d’estat parlamentari i representatiu.
1820
1830
S'inicia a Espanya l'any 1820, aquest moviment dona lloc al Trienni Liberal, aquest va acabar per la intervenció de la Santa Aliança i la revolució de l'absolutisme el 1823. A més Grècia va obtenir la independència de l'imperi otomà el 1829.
Es va produir la segona onada revolucionària, el centre d'aquesta va ser França. Carles X de Borbó intenta derogar la Carta atorgada que havia concedit Lluís XVIII
Les revolucions de 1848
Comença a França a 1848, es va estendre per molts de països, cada vegada era més moderat i corrupte, i va donar lloc a la Segona República.
CONCEPTE NACIONALISME
Nació és un conjunt de persones amb uns signes d'identitat comuns la llengua, cultura, gastronomia, història, llegendes i territori.
Els moviments nacionalistes disgregadors
Bèlgica es va separar de Països Baixos i es converteix en un estat independent. Els casos més complexos eren els dels imperis austrohongarès i otomà que estaven formats per poblacions molt diverses.
Els moviments unificadors
La unificació d’Itàlia. La península Itàlica estava dividida en diversos estats, alguns sota dominació estrangera, com per exemple el regne Llombardovenecià que estava sota el control de l’Imperi austríac. Però l’existència d’una tradició històrica i cultural comuna va forjar un sentiment d’unitat entre els italians.
La unificació alemanya. En el cas alemany, Prússia va ser l’estat que va dirigir la unificació. El 1815, el territori alemany estava dividit en 39 estats. El congrés de Viena els va agrupar en l’anomenada Confederació Germànica, que estava presidida per Àustria.