La Restauració absolutista i les revolucions liberals i democràtiques

LA TORNADA A L'ABSOLUTISME

Recuperen el poder i intenten governar com si la Revolució Francesa no hagués passat mai.

Intent de retorn a l'Antic Règim

Restauració (1815-1830)

Cartes atorgades = Reconeixements de drets de la població

Lluís XVIII de França va regnar després de la caiguda de Napoleó

EL CONGRÉS DE VIENA: LA REORGANITZACIÓ DEL MAPA EUROPEU

Derrota de Napoleó = Reorganització de territoris

El congrés de Viena defineix el nou mapa europeu

Tres grans protagonistes

Alexandre I, tsar de Rússia

Talleyrand, ministre d'exteriors francès

Metternich, ministre d'Àustria

El principal objectiu era frenar una hipotètica expansió territorial de França

França torna a les fronteres que tenia abans de la Revolució Francesa

Es van enfortir dos estats coixí per dificultar una possible expansió francesa

Àustria, Prússia i Rússia es reparteixen els territoris d'una forma igualitaria

Holanda va assimilar Bèlgica

El regne de Piemont va rebre Saviola i Gènova

ESTAT COIXÍ: En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils

Es creen aliances per consolidar la restauració

La Santa Aliança

Formada per Prússia, Rússia i Àustria, més tard també França

Es comprometen a defensar l'absolutisme.

MAPA EUROPA

Screenshot 2022-11-23 08.14.08

Les revolucions de 1820 i 1830

El liberalisme i el nacionalisme havien arrelat amb força entre els sectors més progressistes de la societat, aquells que aspiraven a construir un nou model d’estat parlamentari i representatiu.

1820

1830

S'inicia a Espanya l'any 1820, aquest moviment dona lloc al Trienni Liberal, aquest va acabar per la intervenció de la Santa Aliança i la revolució de l'absolutisme el 1823. A més Grècia va obtenir la independència de l'imperi otomà el 1829.

Es va produir la segona onada revolucionària, el centre d'aquesta va ser França. Carles X de Borbó intenta derogar la Carta atorgada que havia concedit Lluís XVIII

Les revolucions de 1848

Comença a França a 1848, es va estendre per molts de països, cada vegada era més moderat i corrupte, i va donar lloc a la Segona República.

CONCEPTE NACIONALISME

Nació és un conjunt de persones amb uns signes d'identitat comuns la llengua, cultura, gastronomia, història, llegendes i territori.

Els moviments nacionalistes disgregadors

Bèlgica es va separar de Països Baixos i es converteix en un estat independent. Els casos més complexos eren els dels imperis austrohongarès i otomà que estaven formats per poblacions molt diverses.

Els moviments unificadors

La unificació d’Itàlia. La península Itàlica estava dividida en diversos estats, alguns sota dominació estrangera, com per exemple el regne Llombardovenecià que estava sota el control de l’Imperi austríac. Però l’existència d’una tradició històrica i cultural comuna va forjar un sentiment d’unitat entre els italians.

La unificació alemanya. En el cas alemany, Prússia va ser l’estat que va dirigir la unificació. El 1815, el territori alemany estava dividit en 39 estats. El congrés de Viena els va agrupar en l’anomenada Confederació Germànica, que estava presidida per Àustria.

Screenshot 2022-11-27 14.31.41

Screenshot 2022-11-27 14.33.01