Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La crisi de la restauració i la dictadura de Primo de Rivera 1898-1931 -…
La crisi de la restauració i la dictadura de Primo de Rivera 1898-1931
Economia 1898-1914
Crisi per la pèrdua colonial (1898)
Repatriació de capitals
Més inversió a la indústria catalana
Diversificació d'industria (de tèxtil a cotxes, llaunes...)
Pèrdua de mercats
Van exigir proteccionisme
Agricultura
A Catalunya es modernitza l'agricultura, centre-sud d'Espanya no
S'innova amb les vinyes fins l'arribada de la fil·loxera (:bug:)
Política fins a la Gran Guerra (1899-1914)
Govern Silvela-Polavieja (1899-1902)
Francisco Silvela és líder del Partit Conservador(1897-1903)
Fracasa el primer govern regeneracionista
Hegemonia conservadora de Maura (1903-1909)
Al 1902 es reprén el torn dinàstic
Antonio Maura (líder partit conservador) governà del 1903-1922 en diferents legislatures
Alfons XIII
1906 atemptat anarquista el dia del seu casament
1902 se'l corona
1904 visita Barcelona
Encara que hi ha un boicot catalanista Cambó el rep
Es divideix la Lliga Regionalista
Centre nacionalista republicà
1905 assalt de militars a la redacció de ¡Cu-Cut!
Francesc Macià (tinent coronel), es va negar a donar suport als militars que van atacar
1906 Llei de jurisdiccions jutgen durament els "crims" contra militars
1907 Unió de forces catalanistes en la Solidaritat Catalana (Programa del Tívoli)
1909 Maura revitalitza la indústria i modernitza l'administració local
Acostament entre Maura i Cambó
Partit Republicà Radical de Lerroux
Tindrà molta força entre les classes populars.
Èxits electorals.
Anticatalanista.
Anticlerical.
Discurs demagògic.
Suposadament revolucionari per atraure el suport popular
La Setmana Tràgica (Juliol 1909)
Causes
Nova campanya colonial
d’Espanya al nord d’Àfrica
Maura movilitza els reservistes catalans, els rics es lliuren
Els obrers morien al Marroc
lerrouxistes, socialistes i anarquistes convoquen una vaga general a Barcelona
"Comitès de dames" donen paquets als soldats
Desenvolupament
La vaga es transforma en una revolta urbana
Crema d'edificis de l'església catòlica
El govern va decretar l’estat de guerra i envia l’exèrcit a lluitar contra els obrers armats que havien alçat barricades per tota la ciutat
Catalanisme conservador dona suport a Maura, qui no deixa publicar "La ciutat del perdó" (Joan Maragall)
Crisi solidaritat catalana
Conseqüències
100 morts
Odi de l'anarquisme (CNT) a Madrid i a la Burguesia catalana
Judicis militars sumarísims
5 condemnats a mort, un d'ells Francesc Ferrer i Guàrdia
(Pedagog anarquista)
Fortes protestes internacionals
Dimissió de Maura, entrada al govern dels liberals
Mancomunitat de Catalunya
José Canalejas (Partit liberal) president 1910-1912, farà reformes progressistes
Llei de reclutament militar
sense excepcions per pagaments
Llei de mancomunitats,
consensuada amb la Lliga Regionalista
Llei del Candado
limitava el nombre d’ordes religioses
Manifestació per la mancomunitat Catalunya 1913
Assassinat Canalejas 1912
Comte de Romanones (liberal), president: 1912-13, 1915-17, 1918-19
Que comporten la Gran Guerra (1914-1918) i la Revolució Russa (1917)
Espanya es declara neutral
Inestabilitat política, no hi ha dominànica de liberals o conservadors
Economia
Es produeixen armes, aliments i material tèxtil per a la guerra
Gran prosperitat classes altes
Inflació alta, pujen els preus per la manca de productes
Crisi econòmica després de la guerra
S'exporta més del que s'importa
Molta feina, sous baixos
La triple crisi de 1917
Política
Eduardo Dato (conservador) president: 1913-15, 1917-18
-Suspensió drets constitucionals
-Suspensió de Corts
-Censura de premsa
Convocatòria de l'Assamblea de Parlamentaris per part de Cambó
Exigeix la convocatòria de Corts Constituents,
reformes socials i autonomia de Catalunya
Militar
Malestar pels sous baixos, l'ascens per mèrits de guerra i la inestabilitat governamental
Es creen les juntes de defensa (Associació sindical militar per
pressionar al govern)
Social
Per la crisi econòmica es crea un comité d'acció conjunta (CNT-UGT)
Qui convocarà una vaga general revolucionaria influenciada per la Revolució Russa
L'estat practicarà una forta
repressió per aturar la revolució
Juntes de Defensa i l’Assemblea de Parlamentaris frenen les seves reivindicacions per por a una revolució social
Catalnaisme (1914-1923)
Pacte de Sant Gervasi (1914) intent fracassat
d’unir els obreristes i els nacionalistes d’esquerra
Fracàs electoral inicial
Es funda el partit Republicà Català (1917) catalanisme obrerista de Francesc Layret i Companys
La Lliga es el partit electoral més important
Decideix governar amb els partits dinàstics (1917) a canvi de bases per a l'autonomia de Catalunya
Les Corts d'Espanya no accepten
Abandó dels diputats catalans de Corts
Es crea Acció Catalana (1922) Escissió de la Lliga per la col·laboració amb Espanya
Macià crea Estat Català, primer partit separatista (1922), presidit a l'Havana
Pistolerisme 1918-1923
Els empresaris van fomentar els Sindicats lliures que utilitzaven la violència contra els de la CNT
Assassinat de Francesc Layret (1920) i Salvador Seguí (1923)
L'estat només actua contra els anarquistes
Llei de fugues (1921) disparar als detinguts
Els anarquistes atempten en nom de la CNT contra patrons,encarregats i autoritats
Assassinat d'Eduardo Dato (1921)
Vaga de la Canadenca 1919
L'empresa elèctrica de Barcelona va voler acomiadar a 5 treballadors, la CNT para Barcelona amb una vaga 44 dies.
La vaga no es guanya per amenaça de Lock Out.
Desastre d'Annual (1921)
Insurrecció de les tribus liderades
per Abd el-Krim al Marroc
Alfons XIII ordena arriscades operacions militars
13000 soldats morts
Expedient Picasso
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Directori Militar (1923-1925)
Recolzament de la burgesia catalana, l’Església,l’Exèrcit i el rei.
Dictadura personal i militar
Crisi política
Eliminació sistema de la Restauració, anul·la Constitució de 1876 i els partits, partit únic, la Unión Patriótica
Crisi Militar
Més poder en els militars (Governadors civils)
Crisi Catalanisme
Decret “contra el separatisme” Abolició de la Mancomunitat, censura premsa catalana i el català, Clausura del camp del Barça i l’Orfeó Català
Crisi Social
Supressió de llibertats individuals, prohibició de partits i sindicats(CNT), acaba amb el pistolerisme
Crisi Marroc
Ofensiva franco-espanyola, desembarcament d’Alhucemas i derrota d’Abd-El-Krim
S'enderroquen 4 columnes de Puig i Cadafalch (1928), símbol de la Senyera
Directori Civil (1925-1930)
Participació de civils en el
govern en temes econòmics
Política econòmica
Obres públiques
Xarxa de carreteres,“Metro” Barcelona i ferrocarrils, electrificació ciutats i exposició internacional de Barcelona 1929
Llocs de treball
Creació monopolis empresarials
Campsa, Telefònica...
Proteccionisme
Gran expansió econòmica afavorida pel context internacional
S'intensifica l'oposició a la dictadura (1929)
Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació...) Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit
Dimissió de Primo de Rivera (1930)
Descrèdit de la monarquia
compromesa amb la dictadura
Substitució pel General Berenguer "Dictablanda"
Pèrdua del suport de la burgesia catalana per la repressió cultural
Oposició contra la dictadura
Anarquisme
Àngel Pestaña líder CNT en clandestinitat
Es crea la FAI (insurrecció i violència)
Catalanisme d'esquerres
Macià líder
Radicalització i lluita armada Prats de Molló 1926 Assemblea catalana de l’Havana 1928
Intent d'invasió de Catalunya
Exili després del judici
Fundació PCE (1921)