Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ACCENTUACIÓ, ACCENT DIACRÍTIC I DIÈRESI - Coggle Diagram
ACCENTUACIÓ, ACCENT DIACRÍTIC I DIÈRESI
L'ACCETUACIÓ EN VALENCIÀ
PLANES
S'accentuen quen no acaben amb les terminacions de les agudes.
Si la pareula acaba en Diftong Decreixent, també s'accentúa.
La síl·laba tònica recau en la penúltima síl·laba.
ESDRÚIXOLES
La síl·laba tònica recau en l'última síl·laba.
S'accentuen sempre.
AGUDES
Excepció
Diftong Decreixent
S'accentuen quan acaba en
N
S
VOCAL
La síl·laba tònica recau en l'última síl·laba.
ACCENT GRÀFIC
TIPUS D'ACCENTS GRÀFICS
OBERT (GREU)
A-E-O
TANCAT (AGUT)
I-U
E-O
És un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica.
"È" OBERTA I "É" TANCADA
"É" TANCADA
Altres mots com ara: cérvol, préstec, llépol, Dénia, séquia, sénia, sépia...
Els verbs de la 2a conjugació: véncer, créixer.
"È" OBERTA
Davant de "l", "l·l", "rr", "r".
Davant de paraules amb diftong "eu" o de síl·labes amb les vocals "i" o "u"
Termes científics.
Amb les paraules amb terminacions cultes "-ecte", "-ecta", "-epte", "-epta".
Quasi totes les paraules esdrúixoles.
"Ò" OBERTA I "Ó" TANCADA
"Ó" TANCADA
Formes esdrúixoles dels verbs de la 2a conjugació: ocórrega, córrega...
Altres mots: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora...
Les formes del verb SER: fóra...
"Ò" OBERTA
Davant de les vocals "i" o "u".
Amb les paraules amb terminacions: "-oc", "-oca", "-oig", "-oja", "-ort", "-orta", "-ost", "-osta" i "-ot"
En quasi totes les paraules esdrúixoles.
DIVERGÈNCIES DE TONICITAT ENTRE EL VALENCIÀ I EL CASTELLÀ
ACCENT DIACRÍTIC
LA DIÈRESI
DIÈRESI PER A INDICAR HIATS
En els diftongs decreixents la vocal tónica és la forta. Si una paraula amb l'estructura del diftong decreixent, la tónica recau en la feble haurem de posar dièresi per trencar el DD, sempre que no puguen accentuar.
DIÈRESI EN DIFTONGS CREIXENTS (QÜ/GÜ)
En els casos "qüe"/"qüi", "güe"/"güi" hem d'escriure la "ü" pel tal que la "ü" no siga muda.
La dièresi és un element ortogràfic que en valencià pot acompanyar a les lletres "ï"/"ü".
EXCEPCIONS EL L'ÚS DE LA DIÈRESI
Si volem marcar un hiat i podem accentuar: veí, país...
Paraules acabades amb els sufixos: "-isme"/"-ista" (egoisme, egoista); "-ible" (increïble); terminacions llatines "-um", "-us" (Marius)
En paraules compostes formades amb els prefixos: "a", "anti", "auto", "bi", "bio", "co", "contra", "extra", "gastro", "intra", "macreo", "neo", "poli", "quasi", "radio", "re", "ultra"...
Desidències d'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la 3a conjugació acabats en vocal +ir.
QUÈ/QUE
INTERROGATIU (Equival a "quina cosa")
REALTIU AMB PREPOSICIÓ (Equival al relatiu "el qual", "la qual", "els quals", "les quals")
Accentuarem només quan fa la funció de relatiu amb preposició o de pronom interrogatiu.
