Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La Restauració absolutista - Coggle Diagram
La Restauració absolutista
TORNADA A L'ABSOLUTISME.
(1815 - 1830). Els monarques absolutistes van recuperar el poder. Intent de retornar a l'Antic règim.
Van promulgar cartes otorgades per reconèixer alguns drets a la població.
REORGANITZACIÓ DEL MAPA EUROPEU.
Al congrés de Viena van definir un nou mapa europeu.
Amb tres grans protagonistes: Metternich, ministre d’Àustria; Alexandre I, tsar de Rússia, i Talleyrand, ministre d’exteriors francès.
Objectiu principal frenar una hipotètica revifalla de l’expansionisme francès.
França va tornar a les fronteres.
Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris
El congrés de Viena va iniciar el sistema de congressos. El congrés de Viena va ser l’origen de futurs problemes territorials i reivindicacions nacionalistes.
LES ALIANCES INTERNACIONALS CONTRA LA REVOLUCIÓ.
Les potències europees van crear dues aliances:
La Santa Aliança, amb caràcter antiliberal. Defensant l’absolutisme.
La Quàdruple Aliança, defensant l’ordre creat en el congrés de Viena.
LES REVOLUCIONS DE 1820 i 1830
El liberalisme i el nacionalisme havien arrelat amb força entre els sectors més progressistes de la societat.
Aspiraven a construir un nou model d’estat parlamentari i representatiu.
El moviment de 1820 es va iniciar a Espanya i va donar lloc al Trienni Liberal, que va acabar el 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança i la restauració de l’absolutisme.
El 1830 es va produir la segona onada revolucionària.
LES REVOLUCIONS DE 1848.
Es va caracteritzar pel liberalisme i el nacionalisme, també va tenir un component de revolució social i obrera.
Tot va començar a França.
El règim de Lluís Felip es va haver d’enfrontar amb una revolució que va tenir com a resultat la proclamació de la Segona República.
Les eleccions les va guanyar Napoleó Bonaparte, va posar fi a la República el 1851 i proclamar el Segon Imperi.
Malgrat el fracàs, les revolucions de 1848 van obrir una nova etapa política.
ELS MOVIMENTS NACIONALISTES DISGREGADORS.
Bèlgica es va separar dels Països Baixos el 1830 i es va convertir en un estat independent.
El primer territori que es va independitzar dels turcs va ser Grècia el 1829.
ELS MOVIMENTS UNIFICADORS.
La unificació d’Itàlia.
El 1861 es va proclamar el regne d’Itàlia.
Només Venècia i una part dels Estats Pontificis van quedar fora del regne, però s’hi van incorporar el 1866 i el 1870 respectivament.
La unificació alemanya.
Prússia va dirigir la unificació. El 1815, el territori alemany estava dividit en 39 estats.
El congrés de Viena els va agrupar en l’anomenada Confederació Germànicapresidida per Àustria.
L’avenç del nacionalisme va quedar de manifest en la revolució de 1848.
A partir de 1862, el rei Guillem I de Prússia i el seu primer ministre Bismarck van accelerar la unificació per la via militar.
El 1866, Prússia va derrotar Àustria a la batalla de Sadowa i va crear la Confederació de l’Alemanya del Nord.
El 1870, després de la victòria sobre França a Sedan, els estats del sud es van unir a la Confederació.
L’any 1871 es va fundar el Segon Reich alemany, que es va convertir en una gran potència.
