Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

La Restauració image - Coggle Diagram

- - - - Va ser un intent de retornar a l’Antic Règim. En alguns casos, però, els reis van promulgar cartes atorgades, uns documents constitucionals en què reconeixien alguns drets de la població.
- - - - Revolucions 1848
        
        Es va caracteritzar pel fet que es va estendre a molts països i
        perquè, també va tenir un component de revolució social i obrera.
        
        Tot va començar a França. El règim cada cop més moderat i corrupte de Lluís Felip es va haver d’enfrontar amb una revolució que va tenir com a resultat la proclamació de la Segona República.
        
        Les eleccions presidencials les va guanyar Lluís Napoleó Bonaparte, que va posar fi a la República el 1851 i va proclamar el Segon Imperi
        
        Malgrat el fracàs, les revolucions de 1848 van obrir una nova etapa política.
- - - - Alexandre I
        
        Es van enfortir dos estats coixí per dificultar una possible expansió francesa. Al nord, el regne d’Holanda va assimilar Bèlgica, i al sud, el regne del Piemont va rebre Savoia i Gènova.
        
        Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris de manera equilibrada per tal que ningú no tingués cap mena d’hegemonia sobre la resta.
        
        França va tornar a les fronteres que tenia abans de la Revolució.
      - Talleyrand
      - Metternich
- - - - Els casos més complexos eren els dels imperis austrohongarès i otomà, que estaven formats per poblacions molt diverses. En el segle xix, en el si d’alguns d’aquests pobles van sorgir moviments polítics que reivindicaven la independència .
        
        El primer territori que es va independitzar dels turcs va ser Grècia el 1829.
        
        Després ho van fer Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària i Albània. A Irlanda, que formava part del Regne Unit
- - - - La península Itàlica estava dividida en diversos estats, alguns sota dominació estrangera, com per exemple el regne Llombardovenecià que estava sota el control de l’Imperi austríac.
        
        La iniciativa d’unificació va sorgir del regne del Piemont, en especial del seu primer ministre, Cavour, que va aconseguir que l’emperador francès Napoleó III donés suport a les demandes piemonteses.
        
        El 1859 l’armada francopiemontesa va derrotar a Magenta i Solferino els austríacs, que van cedir la Llombardia al Piemont. Un cop assolida la pau al nord, el republicà Garibaldi, encapçalant un exèrcit de voluntaris, els camises roges, va conquerir els estats del sud.
        
        El 1861 es va proclamar el regne d’Itàlia, el primer rei del qual va ser Víctor Manuel II, rei del Piemont. Només Venècia i una part dels Estats Pontificis van quedar fora del regne, però s’hi van incorporar el 1866 i el 1870 respectivament.
  - - - Prússia va ser l’estat que va dirigir la unificació.
        
        El 1815, el territori alemany estava dividit en 39 estats
        
        El congrés de Viena els va agrupar en l’anomenada Confederació Germànica, que estava presidida per Àustria.
        
        El 1834 Prússia va organitzar una unió duanera en la qual no participava Àustria.
        
        L’avenç del nacionalisme va quedar de manifest en la revolució de 1848, quan el Parlament reunit a Frankfurt va oferir la corona de l’Alemanya unificada al rei de Prússia, oferiment que el monarca no va acceptar.
        
        A partir de 1862, el rei Guillem I de Prússia i el seu primer ministre Bismarck van accelerar la unificació per la via militar.
        
        1 more item...