Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

La infància - Coggle Diagram

- - - - Els organismes internacionals d'atenció a la infancia
        
        UNICEF (Fons internacional d'emergencies de les UN)
        
        Te com a objectiu garantir el complimen dels drets de la infància i contribuir al benestar dels nens, nenes i joves a tot el món
        
        UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'educació, la ciencia i la cultura)
        
        Promoure l'atenció de la infancia, erradicar l'analfabetisme, fomentar l'educació i un sistema d'educació que afavoreixi el benestar dels infants
        
        OMS (Organiztació mundial de la salut)
        
        És l'organisme especialitzat en les gestions polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial i la salut infantil es un dels objectius prioritaris
        
        Altres orgaismes:
        
        OMEP (Organització mundial d'educació preescolar)
        
        UIPE (Unió internacional de protecció a la infancia)
        
        IIN (Institut del nen, la nena i l'adolescent)
        
        Organismes no governamentals
        
        Les ONG són entitats de caràcter privat, sense ànim de lucre, creades independenment dels governs i organismes internacionals
        
        Tenen la missió de:
        
        Denunciar violació dels drets humans
        
        Incidir en per cambiar la realitat injusta
        
        Sensibitzar-ne a la població
      - El marc internacional dels drets de la infància
        
        La declaració de ginebra
        
        Es compon de 5 articles:
        
        L’infant ha de tenir condicions per desenvolupar-se normalment des del
        punt de vista material i espiritual.
        
        L’infant famolenc ha de ser alimentat, l’infant malalt ha de ser atès, l’infant deficient ha de ser ajudat, l’infant desadaptat ha de ser radicat, l’orfe i l’abandonat han de ser recollits i ajudats.
        
        L’infant ha de ser el primer a rebre socors en cas de desastre.
        
        L’infant ha de ser posat en condicions de guanyar-se la vida i ha de ser
        protegit de qualsevol explotació.
        
        L’infant ha de ser educat inculcant-li el sentiment que ha de tenir de posar
        les seves millors qualitats al servei del proïsme.
        
        La declaració dels drets de la infància
        
        El 20 de novembre de 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides
        aprova la Declaració dels Drets de l’Infant.
        
        En el preàmbul es posa de manifest l’exigència que té la societat de proporcionar protecció als infants i dotar-los de drets, i insta als governs nacionals perquè es reconeguin aquests drets i els incorporin a la seva normativa.
        
        La declaració dels drets de l'infant
        
        Dret a gaudir de tots els drets enunciats en aquesta declaració.
        
        Dret a una protecció especial per garantir el seu desenvolupament saludable.
        
        Dret a un nom i a una nacionalitat.
        
        Dret a gaudir dels beneficis de la seguretat social.
        
        Dret a rebre el tractament, l’educació i les atencions especials que requereixi.
        
        Dret a l’amor i la comprensió per al ple desenvolupament de la seva personalitat.
        
        Dret a una educació gratuïta i, almenys, en les etapes elementals.
        
        Dret a la prioritat de protecció i socors.
        
        Dret a la protecció contra tota forma d’abandó, crueltat i explotació.
        
        Dret a la protecció contra qualsevol pràctica de discriminació.
        
        La convenció dels drets de l'infant
        
        Document que va ser aprovat per unanimitat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989.
        
        La Convenció transforma els drets de la infància en jurídicament vinculants.
        
        Actualment, la Convenció ha estat acceptada per tots els països del món, excepte Somàlia i Estats Units.
        
        Es compon de 54 articles que assenyalen drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals.
        
        Els infants de tot el món són considerats subjectes de drets civils i polítics.
        
        Reconeix l’existència d’infants que viuen en condicions excepcionalment difícils i que necessiten especial consideració.
        
        Els drets de la infància en la Unió Europea
        
        La Carta Europea dels Drets de l’Infant aprovada mitjançant la Resolució A3/0172/92.
        
        La Carta de Drets Fonamentals.
        
        L’estratègia sobre els drets de la infància.
        
        Figures jurídiques relacionades amb la protecció del menor
        
        La pàtria potestat:
        
        És el conjunt de drets i deures que la llei reconeix al pare i la mare sobre els seus fills (i els seus béns) mentre aquests són menors d’edat o si estan en situació d’incapacitat.
        
        Engloba la guarda dels fills per via natural.
        
        Implica la cohabitació amb ells i la seva obligació de cuidar-los, protegir-los i assistir-los.
        
        Els poders públics poden privar de la pàtria potestat als progenitors si incompleixen les seves obligacions.
        
        La tutela:
        
        És una institució jurídica que consisteix a concedir a una persona física o jurídica (tutor) el poder sobre la persona i/o els béns d’un menor o persona incapacitada (tutelats), en el seu benefici i per a la seva protecció.
        
        Es constitueix per decisió judicial.
        
        La tutela dels menors desemparats correspon a l’entitat pública encarregada de la protecció dels menors.
        
        La tutela s’extingeix per emancipació, adopció, defunció, recuperació de la pàtria potestat o resolució judicial que posa fi a la incapacitat que va donar origen a la tutela.
        
        La curatela:
        
        Té per objecte la intervenció de la figura del curador, únicament en aquells actes en els quals el menor o la persona incapacitada no pugui intervenir per si mateixa.
        
        Es tracta d’una assistència legal, que el curador es converteix en representant de la persona menor o incapacitada.
        
        El defensor judicial:
        
        Serà la persona que defensi els interessos del menor quan:
        
        Existeixi conflicte d’interessos entre els menors o les persones incapacitades i els seus representants legals o el curador.
        
        Quan, per qualsevol causa, el tutor o curador no exercís les seves funcions.
        
        L'acolliment familiar:
        
        És una figura que atorga la guarda d’un menor a una persona o nucli familiar amb caràcter temporal.
        
        Té com a objecte integrar socialment als menors en un nucli familiar.
        
        Es mantenen els vincles amb la família natural, sempre que sigui possible.
        
        Es realitzarà per escrit amb el consentiment de l’entitat pública, els pares biològics i la família d’acolliment.
        
        L'adopció:
        
        És una figura jurídica que consisteix en la creació d’una filiació per decisió judicial.
        
        Generalment suposa la desaparició dels vincles amb la família biològica
        
        L'emancipació:
        
        Suposa l’extinció o la finalització de la pàtria potestat o de la tutela sobre una persona, de manera que aquesta pugui passar a regir-se i a regir els seus béns com si fos major d’edat.
        
        Es pot obtenir per les vies següents:
        
        Majoria d’edat.
        
        Matrimoni.
        
        Si és major de 16 anys, per concessió paterna o materna.
        
        Per concessió judicial.
        
        La llei de protecció del menor:
        
        Principis de la llei:
        
        Es fa prevaldre l’interès superior del menor sobre qualsevol altre.
        
        Les mesures que s’hagin d’adoptar tenen caràcter educatiu.
        
        Es procura la col·laboració de la família i preval la permanència en l’entorn familiar.
        
        Es conceben els menors com a subjectes de dret i, per les seves característiques d’edat, necessitats de protecció.
        
        Es buscarà l’adequació a la normativa internacional.
        
        Concep als menors com a subjectes actius, participatius, creatius i amb capacitat de modificar el seu medi.
        
        Drets més rellevants:
        
        Dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.
        
        Llibertats d’associació, manifestació i expressió.
        
        Mesures per facilitar l’exercici dels drets.
        
        Sobre les actuacions de protecció.
        
        Obligacions dels ciutadans, autoritats i atenció immediata.
        
        Sobre l’acolliment familiar.
        
        Serveis especialitzats i atenció a les famílies.
        
        Sobre l’adopció.
        
        Responsabilitat penal del menor:
        
        La llei que regula la responsabilitat dels menors és la L.O. 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.
        
        Aquesta llei pretén compaginar:
        
        L’aplicació d’un procediment sancionador-educatiu que respecti els interessos del menor.
        
        Amb l’interès propi de les persones perjudicades o víctimes del fet comès pel menor.
        
        Introdueix el principi de la responsabilitat solidària de pares, tutors, acollidors o guardadores amb el menor responsable.
        
        Estableix el límit dels 14 anys d’edat per exigir responsabilitat sancionadora, amb dos trams d’edat: De 14 a 16 anys. De 16 a 18 anys.
        
        El sistema educatiu:
        
        Organitza l’ensenyament d’un país.
        
        Etapes del sistema educatiu de règim general:
        
        Educació Infantil.
        
        Educació Primària.
        
        Ensenyament Secundari Obligatori.
        
        Batxillerat.
        
        Formació Professional.
        
        Ensenyaments de règim especial: els ensenyaments d’idiomes, activitats artístiques, esportives i l’aprenentatge al llarg de la vida.
        
        El sistema de serveis socials:
        
        La cartera de serveis socials és el document que recull el conjunt de prestacions que estan a la disposició de la població.
        
        Els serveis socials es configuren a través d’una xarxa que integra els centres públics i privats.
        
        La xarxa de serveis socials s’estructura en dos nivells:
        
        Serveis socials generals o d’atenció primària.
        
        Serveis socials especialitzats.
        
        En algunes prestacions la persona usuària ha de contribuir a pagar una part del seu cost total: copagament.
        
        El sistema de salut:
        
        És el conjunt de recursos sanitaris que una comunitat organitza per atendre els problemes de salut de la seva població.
        
        Les principals característiques del nostre sistema sanitari:
        
        Universalitat.
        
        Descentralització.
        
        Accessibilitat:
        
        Àrees de salut.
        
        Zones bàsiques de salut.
        
        Nivells del sistema sanitari:
        
        Atenció primària.
        
        Atenció especialitzada.
        
        Serveis d’urgències.
        
        II PENIA (Pla estratègic nacional d'infància i adolescència):
        
        El Pla constitueix un marc de cooperació de totes les administracions públiques i els agents socials relacionats amb la protecció dels drets de la infància.
        
        Defineix de forma consensuada les grans línies estratègiques de desenvolupament de les polítiques d’infància i adolescència.
        
        Interactua amb els altres plans estatals, autonòmics i locals relacionats amb la infància.
        
        Contempla vuit objectius estratègics dels quals es deriven les mesures o actuacions per aconseguir-los.