Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Esquema digital sobre la Restauració - Coggle Diagram
Esquema digital sobre la Restauració
6
6.2
El congrés de Viena: la reorganització del mapa europeu
Després de la derrota de Napoleó.
Les potències van buscar una nova distribució territorial que garantís una pau duradora i evités l’esclat de processos revolucionaris.
Al congrés de Viena van definir un nou mapa europeu.
Varen tenir 3 protagonistes:
Metternich (d’Àustria )
Alexandre I(de Rússia)
Talleyrand (francès)
Les modificacions que es van introduir en el mapa tenien com a objectiu principal frenar una hipotètica revifalla de l’expansionisme francès:
França va tornar a les fronteres que tenia abans
Es van enfortir dos estats coixí per dificultar una possible expansió francesa.
Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris de manera equilibrada
El congrés de Viena va iniciar el sistema de congressos. Les potències van decidir reunir
6.1
La tornada a l'absolutisme
Durant l’època de la Restauració (1815-1830) els monarques absoluts varen intentar governar com abans a l'Antic Règim, com si la Revolució Francesa no hagués passat.
6.3
Les aliances internacionals contra la Revolució (La Santa Aliança)
La Santa Aliança, formada per Prússia, Rússia i Àustria, i més tard també per França, tenia caràcter antiliberal. Els seus membres es comprometien a intervenir on calgués per defensar l’absolutisme.
6.4
Les revolucions de 1820 i 1830
El liberalisme i el nacionalisme havien arrelat els sectors més progressistes de la societat, aquells que aspiraven a construir un nou model d’estat parlamentari i representatiu.
El moviment de 1820 es va iniciar a Espanya i va donar lloc al Trienni Liberal, va acabar el 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança i la restauració de l’absolutisme.
Aquest moviment revolucionari es va estendre a diferents estats (com a Itàlia, Portugal, Rússia i Grècia), que posteriorment varen obtenir la independència de l’Imperi otomà en el 1829.
El 1830 es va produir la segona onada revolucionària, a França.
El rei Carles X de Borbó va intentar derogar la Carta atorgada que havia concedit Lluís XVIII. Com a resposta, es va produir una revolució que el va expulsar del país, que la va imposa Lluís Felip d’Orleans (representant de la burgesia acomodada).
Després a Brussel·les, es va produir un aixecament contra el rei d’Holanda, que com a resultat es va produir la independència de Bèlgica (1830).
1 more item...
6.5
Les revolucions de 1848 (el més important)
El moviment revolucionari de 1848, caracteritzar perquè es va estendre a molts països, a més del liberalisme i el nacionalisme, va tenir un component de revolució social i obrera.
El mes de febrer, el règim de Lluís Felip era més moderat i corrupte, es va enfrontar amb una revolució. Com a resultat la proclamació de la Segona República.
Les eleccions presidencials les va guanyar Lluís Napoleó Bonaparte, que va posar fi a la República l'any 1851 i va proclamar el Segon Imperi.
Fora de França, es van produir revolucions a l’Imperi austríac (Itàlia, Bohèmia, Hongria, Polònia, Prússia i Alemanya), però no van tenir èxit.
Les revolucions de 1848 van obrir una nova etapa política.
Definició de nacionalisme
Actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny eticopolític, un való molt alt al fet nacional o a la nació.
Definició de Nació
Nació: és un conjunt de persones amb uns signes d'identitat comuns la llengua, la política, la cultura o i el territori...
7
7.1
Els moviments nacionalistes disgregadors
Part dels moviments nacionalistes van donar lloc a processos de disgregació d’entitats polítiques existents.
Exemples: Bèlgica (es va separar dels Països Baixos el 1830, es va convertir en un estat independent.), imperis austrohongarès i otomà (estaven formats per poblacions molt diverses)
En el segle xix, d’aquests pobles van sorgir moviments polítics que reivindicaven la independència.
L’Imperi austrohongarès va perdura durant el segle xix, però l’Imperi otomà es va anar fragmentant.
El primer territori que es va independitzar dels turcs va ser Grècia en el 1829.
Després ho van fer Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària i Albània.
1 more item...
7.2
Els moviments unificadors
Altres moviments nacionalistes van donar lloc a la unificació de comunitats nacionals que estaven disgregades en diferents estats. Van ser els casos d’Itàlia i Alemanya. Polònia no es va poder unificar fins al 1918.
La unificació d’Itàlia. La península Itàlica estava dividida en diversos estats, alguns sota dominació estrangera, com per exemple el regne Llombardovenecià que estava sota el control de l’Imperi austríac. Però l’existència d’una tradició històrica i cultural comuna va forjar un sentiment d’unitat entre els italians.
La unificació alemanya. En el cas alemany, Prússia va ser l’estat que va dirigir la unificació. El 1815, el territori alemany estava dividit en 39 estats. El congrés de Viena els va agrupar en l’anomenada Confederació Germànica, que estava presidida per Àustria.
