La iniciativa d’unificació va sorgir del regne del Piemont, en especial del seu primer ministre, Cavour, que va aconseguir que l’emperador francès Napoleó III donés suport a les demandes piemonteses. El procés d’unificació d’Itàlia va ser militar. El 1859 l’armada francopiemontesa va derrotar a Magenta i Solferino els austríacs, que van cedir la Llombardia al Piemont. Un cop assolida la pau al nord, el republicà Garibaldi, encapçalant un exèrcit de voluntaris, els camises roges, va conquerir els estats del sud. El 1861 es va proclamar el regne d’Itàlia, el primer rei del qual va ser Víctor Manuel II, rei del Piemont. Només Venècia i una part dels Estats Pontificis van quedar fora del regne, però s’hi van incorporar el 1866 i el 1870 respectivament.
