Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES - Coggle Diagram
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
LA REALITZACIÓ MULTICÀMERA
: consisteix en dirigir i coordinar les càmeres des d'una
sala de control
, que pot estar ubicada tant a l'estudi com en una
unitat mòbil (camió, furgoneta...).
Reaitzador
: (director i responsable final del programa).
Dirigeix la maquinària.
Tracta amb els tècnics (al control).
Tracta amb el personal de plató, com a actors i presentadors
La continuïtat/Raccord
Cal cuidar-la entre preses, escenes i segments, per a què l'espectador vegi el programa com un discurs continu sense salts que el confonguin.
Facilita la relació entre espai i temps.
Ens permet percebre els plans com consecutius, tot i que estiguin gravats en escenaris o dies diferents.
ELS MITJANS TÈCNICS
1. ESTUDI:
lloc físic on es realitzen els programes de televisió.
1.1- ÀREA DE GRAVACIÓ:
És un lloc tancat i aïllat de llums, sons i camps magnètics. Ha de tenir la major neteja de llum, imatge i so possible per tenir la
qualitat d’emissió
o **qualitat broadcast.
1.1.1- La qualitat d’emissió
o
qualitat broadcast
: que són el conjunt de característiques que ha de complir un senyal per emetre programes de televisió o ràdio, que depenen de....
La
freqüència de repetició:
la quantitat de
quadres (frame,
mínima imatge completa per a vídeo i televisió) emesos per segon: 25 quadres/per segon.
La
cadència o barrido
del senyal: la forma d’enregistrar i emetre els quadres.
Entrellaçats (per televisió analògica)
El sistema de codificació PAL i el SECAM: 1r grava i emet línies imparells i seguidament les parells
En NTSC (Estats Units), a la inversa.
Progressius
3. La resolució
Sistema analògic
PAL
NTSC
Sistema digital
HD Ready (americà)
HD Full (europeu)
El mostreig
: és la compressió realitza al senyal per estalviar informació i, per tant, ampla de banda. Esta represent per 3 paràmetres: llum, color i color. En el cinema no es comprimeix la sneyal, epro en canvi, a la televisió si.
La profunditat de color
: és la quantitat de matisos capaços de ser emesos. En televisió i cinema digital es calcula en bits per color.
1.1.2- Estructura
• Té com a antecedent l’estudi cinematogràfic.
• És un espai tancat i diàfan, sense pilars, bigues o altres estructures que entorpeixin la visió o el moviment.
• Convé que tingui un sòl pla i anivellat
• Un accés de grans dimensions que permeti la circulació de grues o qualsevol element que hagi de ser introduït al plató.
• Ha d’estar dotat d’una estructura situada al sostre que permeti la instal·lació dels equips d’il·luminació que aniran penjats (graella d’il·luminació).
• La porta d’accés està coronada amb un indicador lluminós, que indica si s’està gravant o no.
1.1.3- Dotació tècnica
1. Plató
: L’espai físic on s’ubica el decorat i és on es desenvolupa la gravació. Dins del plató hi ha varis espais on es pot dur a terme el contingut:
els sets.
Aquest pot tenir diversos sets, una o diverses grades de públic i espais exteriors.
Platós croma:
Permet la combinació a temps real de persones i objectes amb entorns generats digitalment, ex:fonsde la Torre Eiffel. Això ho aconseguim amb el Chroma Key, que consisteix en cobrir el plató amb una superfície de color verd o blau.
AVANTATGES
:check:
Permet produir programes molt rics en continguts en espais reduïts.
Permet realitzar canvis en la presentació d’un escenari només amb pocs clicks.
Permet estalviar espai d’emmagatzematge.
Estalvi en la producció.
Eina creativa
DESAVANTATGES
:red_cross:
Cost informàtic
Senyals diferents. La diferència del senyal entre la càmera real i l’estudi virtual suposa demores entre la imatge i el so
Límit de 3 persones en escena. Si hi ha més de 3, és més complicada la realització perquè es necessita un estudi més gran i la il·luminació és més difícil.
Platós virtuals
: Es diferencia de la tècnica de croma tradicional en què: la càmera real es mou en un espai 3D mentre que la imatge virtual es renderitza des de la mateixa perspectiva a temps real. Per tant, l’escenari virtual s’ha d’adaptar en cada moment a la configuració de la càmera.
2. Càmera
3. Monitors
Monitor de seguiment de programa
(sortida de mesclador o d’un altre senyal seleccionada des de control), utilitzats pel regidor o els presentadors.
Monitor / Panel de LED
integrat en el decorat, per aportar informació al públic durant l’emissió i per informar o guiar als presentadors.
Monitors / Panells no convencionals
, les pantalles corbes, còncaves, pantalles que es mouen.
4. Teleapuntador
: És un element proveït d’un monitor amb la senyal invertida, que es reflexa sobre un mirall (que adreça el text) col·locat a l’eix de la càmera i que permet al presentador llegir un text mentre “mira a l’espectador”.
5. Il·luminació:
La GRAELLA D’IL·LUMINACIÓ consisteix en una estructura reticular situada a prop del sostre, envoltada amb passarel·les que permeten l’accés i de la qual pengen pantalles, focus i Fresnels d’il·luminació, encarregats d’aconseguir el millor ambient a través de diferents tipus de llums i temperatures de colors, cuidant tots els angles, evitant ombres no desitjades i no tacant pantalles de vídeo o LED.
6. So:
Els presentadors precisen de sistemes que recullen la seva veu, a més de la necessitat de què tot l’equip estigui connectat entre si, mitjançant equips d’intercomunicació. La correcta captació del so es realitza mitjançant els diferents tipus de micròfons, adequats per a cada situació...
1.2- CONTROL DE REALITZACIÓ
: És l’espai on el realitzador i el personal tècnic especialitzat controlen el PROCÉS DE PRODUCCIÓ.
Es distingeixen àrees principals delimitades per les seves funcions...
1. Àrea de producció
: És el lloc des d’on es dirigeix el programa. Estan el realitzador, l’ajudant del realitzador i el mesclador d’imatge.
2. Àrea de control d’imatge:
Des d’on es controla el diafragma, la colorimetria, el balanç de blancs, la fotometria, etc.
3. Àrea de control d’il·luminació:
Des d’on es dirigeix la il·luminació i es té cura de la qualitat tècnica del senyal d’enregistrament i d’emissió.
4. Àrea de control d’àudio.
: Des d’on es dirigeix la il·luminació i es té cura de la qualitat tècnica del senyal d’enregistrament i d’emissió.
5. Àrea VTR:
. Espai de gravadores i reproductors que s’utilitzen per intercalar imatges pregravades. Per exemple, en un informatiu, els reportatges gravats en exteriors.
Cadascuna de les àrees bàsiques de treball té al mateix temps un control específic on desenvolupar la seva tasca, on hi trobem...
Un
panell amb monitors
, cadascun dels quals mostra una de les fonts d’imatge (càmeres, senyals externes, generadors d’efectes, transicions, etc.) que confluiran en la taula de mescles per a ser sincronitzades.
La taula de realització
(davant del panell de monitors).
La seva
configuració
varia segons la dotació de l’estudi, des d’un simple commutador de senyals fins a una potent taula de control.
Al centre es troba el lloc del realitzador, amb la intercomunicació (micròfons, altaveus i panell selector) i monitors d’ordinador per a seguir l’escaleta i el guió.
A un costat, la taula de mescles, on es sincronitzen i seleccionen els senyals d’imatge que entren i surten del control.
També hi trobaríem el generador d’efectes digitals, títols, imatges, controls remots de magnetoscopis, càmeres, control del teleapuntador i monitors d’escolta.
6. Àrea de control de continuïtat
: Espai on se seleccionen les diverses fonts de les imatges que constitueixen la programació: publicitat, logotip identificatiu de l’emissora, advertències, etc.
Des d’aquí s’incorpora la veu en off quan falla el so en una retransmissió.
7. Àrees auxiliars
. Compleixen funcions de recolzament als controls principals.
Area de grafisme, estretament vinculada a la producció i realització.
Àrea de reparació, laboratori de suport per a petites averies.
Àrea d'emmagatzematge d’equips, zona on es guarden els equips de reserva de tot tipus
Àrea d’emmagatzematge de decorats i fons.
Àrea d’arxiu, zona on es conserven tots els programes emesos sota especials condicions de temperatura i humitat.