Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Coggle Diagram
ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
L'ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ
Revolta dels privilegiats (maig 1789)
Es convoquen els estats generals per culpa de:
Les collites van molt malament provocant un augment molt important als preus
Per culpa d'això una greu crisi financera
I hi ha una injustícia als privilegis, excloent als burgesos
Revolta popular (14 juliol 1789)
Presa de la Bastilla Revoltes a la ciutat i al camp “La gran por”
El tercer estat demana un bot per persona, però el rei es va negar. Creant l'Assemblea nacional
El tercer estat ataca a la Bastilla amb una acció antisenyorial, fent així que el rei legalitzi l'Assemblea nacional
A partir d'ara comença la monarquia constitucional
LES FASES DE LA REVOLUCIÓ
Monarquia constitucional (1789-1792)
Hi havia una burgesia conservadora. L'assemblea nacional i constituent i també una assemblea legislativa
Era un sufragi censatari
Els objectius eren separar els tres poders, per repartir-los fent una constitució perquè tots tinguin drets i llibertat social i la llibertat del dret de propietat.
Tot això va passar amb Lluís XVI
Els esdeveniments més importants van ser
Assalt a la Bastilla.
Revolta antisenyorial.
Abolició dels privilegis feudals.
I va canviar tot després de guillotinar al rei per traïdor
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.
Promulgació de la Constitució.
Formació d’una Assamblea
Legislativa.
Expropiació dels béns eclesiàstics.
Separació de l’Església i l’Estat.
República democràtica (1792-1794)
I va haver-hi dos bàndols
Convenció girondina: poble i burgesia
Convenció jacobina: sectors populars
Van ser 3 etpaes
Convención Girondina
Convenció Jacovina
Caiguda jacovinisme
Als girondins hi havia un sufragi universal masculí i als jacobins un sufragi universal
Convenció girondina: Va condemnar el rei en intentar fugar-se
Convenció jacobina: Redirigida per Robespierre va fer l'època del terror
Els personatges van ser: Robespierre, Saint Just, Danton i Marat
Els esdeveniments més importants van ser
Condemnar i ajusticiar el rei.
L’estavliment del sufragi universal directe.
Aprovació de les mesures de suport als sectors populars.
Cop d’estat de la burgesia.
I la burgesia va fer un cop d'estat recuperant poder.
República burgesa
Comença una Burgesia conservadora
1) S’estableix el govern Directori.
2) Es comença a elaborar la nova constitució liberal i moderada.
3) Cop d’estat de Bonaparte (fi de la república burgesa).
Es torna a limitar el dret a vot (sufragi censatari)
Els objectius eren recuperar el poder i fer un govern (Directori)
Napoleó Bonaparte va ser el personatge principal
Els esdeveniments més importants van ser
Nou govern (Directori).
Cop d’estat de Napoleó Bonaparte. (1799)
Va canviar tot per un cop d'estat de Napoleó
Tres Etapes
EL PERÍODE NAPOLEÒNIC (1799-1815)
Consolat (1799-1804)
Caractéristiques
Sufragi universal indirecte i no secret.
Poder executiu en mans 3 Cònsols(Sieyès, Ducros, Napoleó).
El poder legislatiu estava subordinat al poder executiu.
No hi ha declaració de drets.
Va restablir el liberalisme.
Firmà un concordat amb l’Església.
Va centralitzar l’administració.
Reformà la Hisenda i el sistema d’ensenyament.
Va promulgar nous codis (civil, penal, de comerç).
Les obres legistalives
-Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal.
Llei d’enjudiciament civil.
Llei d’enjudiciament criminal.
Concordat amb el Vaticà.
Reforma Fiscal.
Sistema educatiu centralitzat.
La política d'interior
Economia
Nova reforma fiscal per fer eficaç el cobrament dels impostos.
Creació del Banc de França (1800) amb l'objectiu d'administrar els fons de l'Estat.
Reducció del deute estatal.
Estabilització monetària.
Aposta per una política proteccionista per protegir la indústria i el comerç francesos.
Política
Va reformar el sistema educatiu de manera que els nens i nenes tinguessin accés a l'educació.
Napoleó també va reformar el govern i l'administració local, organitzant un nou sistema de prefectures
El prefecte era un funcionari del govern, i la seva tasca era governar la zona i assegurar-se que s’obeïssin les ordres del govern (com els delegats del govern en l'actualitat).
La política d'exterior
El Consolat pot considerar com una etapa preparatòria de l'Imperi (1804-1814), durant la qual van tenir lloc a tot Europa les guerres napoleòniques, provocades per l'empenta militar i les ànsies imperialistes de Napoleó, qui seria nomenat emperador dels francesos.
Imperi (1804-1814)
Caractéristiques
L'epoca de màxim esplendor va ser 1812.
Napoleó va voler dominar Europa (militarment, comercial, aliances...). Pretenia crear un gran Imperi amb el centre a França mentre es difonien les idees revolucionàries.
Malgrat els importants èxits, la resistència europea acabà amb l’imperi de Napoleó (18 de juny del 1815, Waterloo a Bèlgica).
L'obra legislativa
Va crear el codi civil de Napoleó, instaurava que les lleis havien de ser iguals per tots els ciutadans.
Política d'interior
Va acabar definitivament amb l'estatus de la vella noblesa i va crear una nova aristocràcia de mèrit: serveis a França premiats per l'estat amb la "Legió d'Honor".
Va centralitzar els sistemes d'assistència social (lluita contra la pobresa, els vagabunds i la mendicitat) de la Convenció jacobina.
Va concebre l'arquitectura com una forma de representar el poder de el nou estat i de la França victoriosa.
Va eliminar els gremis i va afermar la fi de les relacions senyorials al camp.
Va prestar atenció a la salut pública: va regular els requisits perquè una persona pogués exercir com a metge o farmacèutic, va afavorir les vacunacions i va començar un sistema d'hospitals públics, el primer de la Història.
Va convertir el Louvre en el centre més gran artístic del món, amb els tresors que va expropiar als territoris conquistats.
Política d'esxterior
Creació d'un imperi francès format per tots els països i conquestes per Napoleó.
Va imposar les idees il·lustrades i revolucionàries de França.
Només Gran Bretanya va resistir a França, gràcies a la seva superioritat naval.
En els estats envaïts va acabar amb l'Antic Règim i la monarquia absoluta.
Va col·locar a el front dels estats membres de la seva família.
Caiguda de Napoleó
Característiques
El fracàs a Rússia. 691.500 Soldats només 58.000 van viure.
Les dificultats a Espanya (José Bonaparte).
La formació d’una gran coalició europea. Anglaterra, Àustria, Rússia, Prússia, Espanya, Portugal i Suècia.
Ocupació de París (1814).
Napoleó és destituït i es restableix la monarquia borbònica en la figura de Lluís XVIII, germà de Lluís XVI.
Napoleó és confinat a l’illa d’Elba (Tractat de Fontainebleau 1814) d’on s’escapa i es proclama novament emperador i intenta recuperar el seu imperi. Però és definitivament derrotat a la batalla de Waterloo.
Les obres legislatives
Tractat de París 1815, coalició retorna els Borbons.
La derrota de Napoleó va donar pas a la restauració de l’absolutisme, que va perdurar fins el 1848. Calia perseguir el liberalisme i impossibilitar el seu triomf.
Política d'interior
Napoleó va avançar molt pel que fa a la política interior de França, quan el seu imperi va caure, molts dels avenços que havia efectuat van quedar-se tal i com estaven. D’altres van canviar.
Per exemple: el Codi Civil.
Conjunt de lleis heretades de la Revolució Francesa: matrimoni civil, divorci, ensenyament públic, igualtat davant la llei drets individuals …
Política d'exterior
Napoleó va destacar pel que fa a la política exterior, conquistant la major part d'Europa. També va destacar en la reorganització i pacificació interiors.
Més tard en l'any 1804 es va fer coronar emperador i va consolidar el poder d'una burgesia enriquida pels beneficis de la guerra i d'una casta militar sorgida amb la Revolució Francesa.
Finalment, el seu gran imperi va caure.