Les classes de nens normals tenen un personal homogeni, des del punt de vista de l'edat i la capacitat, i tenen hàbits semblants (disciplina, respecte a l'ordre, etc). Els anormals desentonen en aquest medi, tant per la seva insuficiència cerebral com pels seus defectes físics. Els seus tics els exposen a les rialles dels companys, les seves convulsions sobreviuen en plena classe i els fan ben aviat insuportables als mestres. Els mestres no poden separar l'atenció dels deixebles normals per dedicar-la només als anormals, els quals avorrits i abandonats els van llançar al carrer, situació també influïda per la indiferència dels seus pares.