Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Repensar l'educació, Polítiques d'autonomia curricular i millora…
Repensar l'educació
Present
Món canviant --> l'educació també ha de canviar
Aprendre a viure en un planeta sota pressió
OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Cal promoure l'aprenentatge al llarg de la vida
Oportunitats per a un desenvolupament sostenible i inclusiu
PERÒ
Les dificultats són exorbitants i complexes
Amenaçats per la globalització i per ressorgiment de la política identitària
Saber
Fer
Ser
Viure junts
Futur proper
Entorns d'aprenentatge i enfocaments nous
Més justícia social
Més equitat social
Més solidaritat internacional
Alfabetisme cultural
Amb respecte
Amb dignitat
Més igualtat de drets
Més diversitat cultural
Més responsabilitat compartida en un futur sostenible
Agents del canvi
Mestres
Professors
Educadors
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE PREOCUPANT
Creixement econòmic i creació de riquesa
Reducció dels índexs de pobresa
Augment
Vulnerabilitat
Desigualtat
Exclusió
Violència
L'educació ha de trobar maneres de respondre a aquests reptes
VISIÓ HUMANISTA I HOLÍSTICA DE L'EDUCACIÓ
Model basat en
Gestió medioambiental
Cerca de la pau
Inclusió i justícia social
Principis ètics i morals
Inclusió de persones objecte de discriminació
Dones
Nenes
Indígenes
Persones amb discapacitats
Immigrants
Gent gran
Persones que viuen en països afectats per conflictes
Visió
Oberta i flexible
Que duri tota la vida i que ocupi tota la vida
Que tothom descobreixi el seu potencial per a un futur sostenible i una vida amb dignitat
POLÍTIQUES EN UN MÓN COMPLEX
Actualment
Models de creixement amb baixa ocupació
Creixent desconnexió entre l'educació i el món canviant del treball
Accions educatives
Reconsiderar el vincle entre educació i desenvolupament social
Reconèixer, validar i avaluar l'aprenentatge
Conformar identitats
Promoure la consciència i la responsabilitat vers els altres
Reconciliar les contribucions i les exigències de
Societat
Estat
Mercat
RECONTEXTUALITZAR L'EDUCACIÓ I EL CONEIXEMENT
Béns comuns mundials
Coneixement i educació
Crear-lo
Adquirir-lo
Validar-lo
Utilitzar-lo
Polítiques d'autonomia curricular i millora de l'escola
Condicions per a una bona organització escolar
Currículum coherent
Capacitat professional
Lideratge
Recolzament de famílies i comunitat
Clima centrat en els aprenentatges
Bona gestió organitzativa i curricular = afavoreix l'èxit educatiu de l'alumnat
Els canvis constants del món demanen reestructurar les escoles
Més flexibles
Amb més autonomia
Noves vies per estimular i recolzar el canvi educatiu
Capacitat de prendre les seves pròpies decisions + analitzar i respondre als problemes i necessitat dels propis contextos
Alumnat
Centre
Autonomia curricular
El centre pren decisions per millorar la qualitat del que ofereix
Capacitat que tenen els centres per adequar i introduir alteracions al currículum al seu context social
Construir capacitat interna de millora
Docents
Generar formes col·laboratives de treball per induir a investigar sobre la seva pràctica (autoavaluació) per millorar la seva capacitat professional.
És una oportunitat per fer les coses d'una altra manera, aprendre noves habilitats i generar pràctiques més eficaces.
Missió principal
Millorar els resultats
Capacitar per arribar a aconseguir-los
Autonomia diferencial
Depèn de
La situació de partida
Els compromisos que pren el centre
Que els centres puguin
Construir els seus espais d'autonomia
Construir la capacitat de desenvolupament i millora
Creació de dispositius
Creació de competències
Creació de recolzaments i mitjans que permetin construir el seu espai de desenvolupament
Construir un projecte acordat amb l'administració o comunitat
Només hi ha capacitat de canvi si
El canvi és des de dins i entre el professorat
Capacitat organitzativa del centre
Poder col·lectiu del personal del centre per millorar els aprenentatges
Capacitat interna de canvi
Poder de comprometre's i sostenir l'aprenentatge continu dels docents i del mateix centre amb el propòsit de millorar l'aprenentatge de l'alumnat.
Lideratge i comunitat professional
Una bona autonomia escolar
Recursos humans i materials
Enfocament de formació i innovació centrada amb l'escola
Concepció reflexiva dels professors que comparteixen coneixements
Redissenyar el centre com a comunitat d'aprenentatge per a
Alumnat
Professorat
Institució (escola)
La seva construcció ha d'estar basada en
Comunitat professional d'aprenentatge = model educatiu més coherent i actual
Visió i valors compartits
Enfocament col·lectiu en l'aprenentatge de l'estudiant
Pràctiques desprivatitzades
Responsabilitat col·lectiva per l'aprenentatge de l'alumnat
Interdependència professional
Lideratge compartit
Analitzar
Discutir
Reflexionar
Lideratge docent
Lideratge distribuït
Aprenentatge de l'alumnat
Aprenentatge dels docents en el context de treball
Possibilitats de millora
L'autonomia curricular potencia la capacitat de les escoles i els equips directiu per a desenvolupar-se i respondre millor a les demandes de l'entorn social.
L'autonomia de centre té efectes positius en la qualitat educativa i en l'aprenentatge de l'alumnat.
Ampliar la professionalitat i el desenvolupament professional docent
Autonomia del centre + autonomia curricular = espai nou d'innovació, realització personal i desenvolupament professional.
Autonomia curricular
Professors = professionals
Incrementa la col·laboració amb els companys
Escoles
Organitzacions actives
Protagonistes en el propi disseny i desenvolupament del currículum
La direcció sosté un lideratge pedagògic
El servei d'assistència tècnica redirigeix el seu suporti acompanyament a cada escola.
Cada centre constitueix un espai d'aprenentatge i investigació per a alumnes i professors
Professionalitat: renovació pedagògica
Professorat = investigador
Treball col·laboratiu
Innovació centrada en l'escola
Formació del professorat adequada al context
Potenciar el paper del professorar i implicar-lo al canvi
Oferir al professorat
Oportunitat d'innovació
Noves metodologies d'intervenció per renovar la seva pràctica
Espai de desenvolupament professional
Iniciatives per respondre millor a les demandes de l'alumnat
Renovació de les metodologies de treball per atendre a grups d'interès amb alumnat de totes les edats
Contextualització i flexibilitat curricular
L'autonomia curricular
Obrir un espai propi perquè les escoles puguin adequat els continguts a les necessitats i el context de l'alumnat
Determinar o escollir la part del currículum amb continguts apropiats a la seva realitat
Funcions
Possibilitar que les escoles vinculin els continguts a les necessitats, experiències i contextos específics dels seus estudiants i el seu medi.
Estímul per aconseguir aprenentatge
Forma de treball pedagògic que pretén relacionar els continguts d'ensenyament-aprenentatge i el currículum a les realitats socials i culturals dels estudiants, els seus coneixements previs i estils cognitius, amb la intenció d'orientar i donar sentit a l'aprenentatge.
Que l'alumnat tingui l'oportunitat d'aprendre temes del seu interès, desenvolupar noves habilitats, superar dificultats, enfortir els seus coneixements, la seva identitat i el seu sentit de pertinença.
Personalització de l'aprenentatge
L'alumne dona un sentit personal al que aprèn.
L'alumne reconeix la capacitat de decisió i control sobre el que fa i com ho fa.
De l'aprenentatge i l'alumnat es pot
Ajustar el ritme de l'aprenentatge
Ajustar la metodologia
Eliminar barreres de l'aprenentatge (inclusió)
Permet connectar l'aprenentatge amb els interessos i les experiències de l'alumne
Flexibilitat curricular permet
Explorar formes pedagògiques diferents
Organització del temps i espai diferents
Estructuració alternativa dels docents en equips integrats
Cada centre pot decidir les seves opcions curriculars
Redistribuir la càrrega horària de les matèries = PROMOU
Projectes interdisciploinars
Repartiment horari dentre diferents disciplines
Organització del funcionament d eles matèries de manera trimestral, semestral...
Marc de la innovació pedagògica a Catalunya
Innovació pedagògica
Ha de ser un procés planificar de millora que asseguri que cada alumen desenvolupi al màxim les seves capacitats, assoleixi amb èxit els aprenentatge necessaris per una vida plena, i obtingui tots els coneixements possibles per a ser una persona culta, responsable i lliure.
S'ha de basar en un aprenentatge centrat en l'alumne, i necessitarà un lideratge pedagògic distribuït per part dels equips directius amb una implicació activa dels docents, i la seva incorporació al PEC en l'exercici de la seva autonomia.
Ha d'estar a l'abast de tots els centres, com a procés de transformació i millora del sistema educatiu
DEFINICIÓ
Procés planificat de canvi i renovació que
es fonamenta en la recerca
respon a l'evolució social
condueix a obtenir una millora en la qualitat del sistema educatiu
pot ser transferible a la resta de centres educatius
Tipus d'innovació
INCREMENTAL
Aconsegueix una millora però sense canviar de manera manifesta les característiques en la qual estiguem innovant.
SIGNIFICATIVA
Aconsegueix un canvi substancial.
TOTAL
Aporta una manera de fer i ser diferent.
Àmbits de la innovació
Metodologies i recursos per a la millora de l'ensenyament i aprenentatge
Metodologies actives i creatives: l'avaluació ha d'actuar com a vàlvula reguladora de tot el procés en tots els àmbits
Organització i gestió educativa
Lideratge distribuït que permeti donar veu a tothom i fomentar la motivació i desenvolupament professional
Flexibilització en la gestió i organització curricular per permetre diferents estratègies d'aprenentatge
Relació i cooperació amb la comunitat educativa i l'entorn
Implicació de tots els agents de la comunitat educativa
Modalitats d'innovació
Pràctiques educatives de referència
Iniciatives del professorat vinculades al PEC
Projectes d'innovació pedagògica
Iniciatives del centre educatiu o grup de centres
Programes d'innovació
Plans d'acció que el Departament d'Educció impulsa i prioritza.
Avaluació de la innovació
Necessària per
suspensió i/o eliminació del programa o projecte
modificació o reorientació dels aspectes que no funcionen
continuació del programa o projecte com un projecte d'innovació i la seva consolidació
Els centres i la innovació
Posar èmfasi en aspectes de millora com
Cooperació i participació
Transformació escolar i social
Articulació entre el procés i el resultat o producte
Vinculació estreta amb l'entorn
Concepció integrada i globalitzada del coneixement: interdisciplinarietat i transversalitat
Respecte a les individualitats
Millora escolar, lideratge i reforma sistèmica: una retrospectiva
Comprensió de la cultura organitzativa de l'escola
Salut organitzativa
Conjunt de propietats d'un sistema de segon ordre mitjanament durador que tendeix a transcendir l'eficàcia a curt termini. Sobreviu al seu entorn i segueix responent de manera apropiada a llarg termini, desenvolupant i ampliant de manera incessant les seves capacitats de supervivència i d'adaptació.
Dimensions
Instrumentals
Objectius
Transmissió d'informació
Com prenen les decisions
Estat intern de l'organització i necessitats de manteniment
Ús efectiu dels
Recursos
Cohesió
Moral
Capacitat de l'organització per enfrontar el creixement i el canvi
Innovació
Autonomia
Adaptació davant l'entorn
Resolució de problemes
Estratègies de millora
Capacitació dels equips
Enquestes de retroalimentació
Tallers de jocs de rol
Definició de metes
Diagnòstic i resolució de problemes
Experimentació organitzativa
Autoanàlisi o reivisó
Promoció del treball en xarxa
Ús de sistemes temporals
Importància del suport extern
Els enfocaments de desenvolupament organitzatiu donen importància a la salut organitzativa com a factor d'efectivitat
Moltes intervencions de millora escolar es basen en un enfocament que vol humanitzar el context organitzatiu en el qual viuen els docents i estudiants.
Investigació-acció i iniciatives d'investigació a les escoles
La millora escolar es caracteritza per la innovació o pels projectes d'acció-investigació
Creació de capacitats per a l'aprenentatge estudiantil en l'àmbit local i èmfasis permanent en el lideratge
Millora escolar es relaciona amb
Un model clar i integral de la reforma
Un lideratge fort a nivell regional
Mesures en matèria de capacitació relacionades amb els objectius del programa
Recolzament per a la implementació a nivell de l'escola
Un enfocament cada cop més diferencial de la millora escolar
Èmfasis en el lideratge
Establir rumbs
Gestionar l'ensenyament i l'aprenentatge
Desenvolupar a les persones com a elements actius
Desenvolupar l'organització creant escoles basades en l'evidència i organització efectives
Lideratge sistèmic
Directors que desenvolupen i lideren associacions per a la millora educativa exitosa entre vàries escoles.
Directors que canvien els contextos quan lideren i milloren les escolen que tenen circumstàncies difícils
Directors que s'associen amb una altra escola que s'enfronta a circumstàncies difícils per millorar-la
Directors que adopten el paper de líder comunitari per establir associacions o relacions més àmplies entre comunitats locals.
Directors que treballen com a agents de canvi o líders experts
Millora sistèmica
Sistema
Xarxa completa de suport educatiu per a les escoles.
Característiques del sistema
Contextualitzar les intervencions i les políques comunes, que estiguin adaptades al context específic
Sostenir, internalitzar i aplicar un marc pedagògic consistent.
El canvi educatiu és tècnicament simple però socialment complex
La necessitat de transformació de l'educació
Innovació
Concepte lligat a la tecnologia i als negocis
Tipus
Innovació incremental
Petits canvis que augmenten les prestacions o capacitats
Innovació radical o disruptiva
Canvis fonamentals
Noves maneres de fer
La innovació és un procés col·lectiu que posa en contacte una sèrie de pensaments i intel·ligències que acaben construint un procés innovador
Administració (Govern)
Cal afrontar la innovació
Establir com s'ha de gestionar
Quines polítiques s'han d'impulsar per garantir una innovació que aporti els beneficis esperats al sistema educatiu
La innovació sempre ha d'anar lligada a l'Administració perquè no s'experimentin iniciatives que puguin perjudicar als alumnes
Decisions que pot prendre l'Administració
Prohibir la innovació amb l'excusa de que no s'ajusta al currículum preescrit
Visió uniformista de l'educació - estesa entre les administracions molt garantistes.
Rebaixar el nivell de la innovació per adaptar-lo a les possibilitats de tots els centres de manera que la innovació s'universalitzi.
Contradictòria amb moltes de les mesures innovadores en àmbits particulars que tenen sentit en un marc determinat amb uns actors, professors, alumnes, famílies determinats.
Avaluar el resultat de la innovació i analitzar de quina manera es pot fer participar a altres escoles que presentin característiques semblants a les que l'han experimentat
La innovació es pot proposar i impulsar des dels centres, que són els que coneixen bé la seva realitat, les seves possibilitats i la viabilitat de la iniciativa.
La millor innovació que pot fer l'Administració
Afavorir que la innovació creixi dins dels centres en el marc dels equips docents i en el context en el que prenen sentit i s'interioritxen per part de tots els components de l'equip docent.
El paper de l'Administració en la innovació
Requisits perquè una innovació sigui fiable
Creíble
Observable
Rellevant
Que presenti un avantatge relatiu respecte allò que es vol innovar
Fàcil d'adaptar
Compatible amb l'estructura de la que es disposa
Avaluable
Promoció necessària de la innovació
Disseny de marcs normatius on la innovació sigui possible. Marcs d'autonomia pedagògica i organitzativa flexibles
Oferta de formació del professorat amb la metodologia adequada per poder posar en pràctica la innovació proposada.
Línies estratègiques d'innovació que constitueixin elements essencials per un projecte de país
Avaluació necessària per poder veure l'experiència desplegada i poder detectar aquells aspectes que s'han de modificar.
Difusió d'aquelles iniciatives que funciones i que poden ser transferibles a altres centres
Innovació incremental o sostenible
Innovació conservadora
No es canvia la base del mètode sinó que s'introdueixen modificacions que, progressivament, milloren el servei.
Bones pràctiques aplicades en diverses situacions són transferibles a altres i s'acomoden a les rutines establertes amb petits canvis que són d'inclusió més senzilla.
Fins ara ha sigut el més adequat pel sistema educatiu però ara ha arribat el moment de plantejar-se una certa tendència disruptiva en la innovació educativa
Canvi social i canvi escolar
En un món on abunda el coneixement, cal que que l'escola ensenyi a fer preguntes.
En un món accelerat de canvi, l'alumnat necessita aprendre a aprendre i a desaprendre constantment, perquè els coneixements queden obsolets ràpidament.
Cal que l'alumnat sigui capaç d'adaptar-se als canvis amb agilitat i plasticitat amb
autoconfiança
equilibri emocional
treball col·laboratiu
creativitat
pensament divergent i no lineal
Innovació i avaluació en el context d'un canvi de paradigma de l'educació
Avaluació
pretén desenvolupar i millorar la realitat dins de la qual opera
requereix l'activació de tots els agents rellevants de caràcter cultural, social i polític del context en el qual treballa
Pensament avaluador
aporta evidències sobre el progrés, l'èxit i els fracassos de la innovació a mesura que es va desenvolupant
forma de pensament, de veure el món dinàmicament, qüestionant, reflexionant, aprenent i modificant.
clau en el procés de repensar com han d'evolucionar els sistemes educatius
Avaluació de desenvolupament
pensada quan s'actua sobre projectes innovadors
procés dinàmic i flexible que involucra activament tots els agents que operen en el sistema
cíclic i iteratiu
Innovació
Implica transformació fonamental, original i disruptiva de les tasques més nuclears d'una organització.
Inclou des de senzilles millores escolars fins a aproximacions profundament transformadores que trenquen esquemes.
Ha d'estar relacionada amb els processos de canvis socials, personals, institucionals i culturals.
Combinar innovació i avaluació
l'avaluació guia i dota de credibilitat la innovació
la innovació substantiva i aporta rellevància i significat a l'avaluació
Procés d'innovació i avaluació
Definir la innovació: descriure la innovació que es vol dur a terme.
Determinar els agents involucrats i el seu grau de participació i implicació
Reconèixer els contextos: la innovació ha de ser adequada al context i necessitats del centre
Identificar el propòsit de l'avaluació en el context de la innovació
definir l'avaluació de manera precisa
determinar i involucrar els agents clau (sostenibilitat)
reconèixer els contextos (capacitat interpretativa)
Integrar l'avaluació en el procés innovador (credibilitat)
Estadis dels cicle avaluatiu de la innovació
Identificar les preguntes avaluatives
Recollir les evidències
Organitzar i analitzar les evidències
Interioritzar la interpretació de la informació en el procés de construcció del coneixmeent
Mobilitzar el nou coneixement
Sostenibilitat
L'avaluació de programes educatius
Educació
Realitat complexa i diversa que pot ser considerada des de perspectives molt diferents, totes elles vàlides i necessàries
Cal abordar-les des d'enfocaments metodològics complementaris
Programa
Pla sistemàtic dissenyar per l'educador com a mitjà de les metes educatives
Ha de tenir
Metes i objectius: adaptats al context i assumibles
Destinataris, agents, activitats, decisions, estratègies, processos, funcions del personal, temporització, manifestacions desitjades, nivells d'assoliment, etc.
Mitjans i recursos
Avaluació
Valoració, a partir de criteris i referències preespecificades, de la informació tècnicament dissenyada i sistemàticament recollida i organitzada, sobre quants factors rellevants integren els processos educatius per facilitar la presa de decisions de millora
Components fonamentals
Continguts a avaluar
Informació a recollir
Valoració de la informació
Finalitat
Avaluació de programes
Procés sistemàtic, dissenyat intencional i tècnicament, de recollida d'informació rigorosa orientada a valorar la qualitat i els assoliments d'un programa, com a base per la posterior presa de decisions de millora, tant del programa com del personal implicat i del cos social en què es troba immers.
Components bàsics d'una proposa per a l'avaluació de programes educatius
Mida o amplitud del programa
Complexitat del programa
Estats de l'avaluador
Unitats d'anàlisi
Relació entre el programa i la seva avaluació
Informació a recollir
Línies generals de la proposta avaluativa
Avaluació del programa: finalitat, funció, metodologia, informació a recollir, criteris, qualitat del programa, decisions.
Avaluació del procés d'implantació del programa: finalitat, funció, metodologia, informació a recollir, criteris, decisions.
Avaluació dels resultats de l'aplicació del programa: finalitat, funció, informació a recollir, criteris, referències, decisions
Institucionalització de l'avaluació del programa: integració del programa i avaluació. És una millora tant del programa com de la metodologia com de la professionalització de l'educador.
La innovació (vídeo) i Repensar l'Educació per transformar el món (vídeo)
Ser innovador és potenciar i treballar
El treball en equip
L'esperit crític
La curiositat
La creativitat
,etc.
Aprenentatge holístic
No necessàriament s'ha d'aprendre dins de l'entorn escolar
Institucions
Edificis
Espais exteriors
Aprendre a través de contextos que ens permeten entendre la complexitat de l'aprenentatge a les nostres societats actuals
Marc sistèmic
És més útil per veure que les activitats reals estan relacionades amb els entorns d’aprenentatge i la pràctica comunitària.
Estem en un món incert, amb ple canvi, i per això l’educació també ha de canviar.
Ha de ser un recurs renovable per respondre a aquests reptes i idear alternatives.
L’educació transforma el món, cal repensar l’educació.
Declaració d'Incheon i Marc d'Acció per a la implementació de l'ODS4
Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitat d'aprenentatge al llarg de la vida per a tothom
Nova visió de l'educació
Transformar les vides
Accés de l'educació per a tothom
Inclusió i equitat
Igualtat de gènere
Una educació de qualitat amb la millora dels resultats d'aprenentatge
Promou oportunitats d'aprenentatge de qualitat al llarg de la vida per a tothom, en tots els contextos i en tots els nivells educatius
Vol desenvolupar sistemes d'educació més inclusius, que ofereixin millors respostes i que tinguin més capacitat d'adaptació per satisfer les necessitats dels infants, els joves i els adults en contextos de conflictes i crisis, en particular de les persones desplaçades i refugiades.
Enfocaments estratègics
Enfortir les polítiques, els plans, les legislacions i els sistemes
Posar en relleu l'equitat, la inclusió i la igualtat de gènere
Posar el focus en la qualitat i l'aprenentatge
Promoure l'aprenentatge al llarg de la vida
Ocupar-se de l'educació en situacions d'emergència
Manual per a entorns d'aprenentatge innovadors
7 principis per dissenyar entorns d'aprenentatge
Les persones que aprenen són les seves integrants centrals i es promou la implicació activa
Sensible a les diferències individuals entre els que hi aprenen, incloent-hi els seus coneixements anteriors
Programes que requereixen esforç i repte per part de tothom sense una sobrecàrrega excessiva.
Professionals de l'aprenentatge: receptius a les motivacions de les persones que aprenen i al paper clau de les seves emocions en els assoliments.
Funciona amb claredat d'expectatives i desplega estratègies d'avaluació coherents amb aquestes. Fort èmfasi en la resposta formativa com a suport per a l'aprenentatge
Naturalesa social de l'aprenentatge, estimula activament l'aprenentatge ben organitzat i cooperatiu.
Promou la interconnexió horitzontal entre àrees de coneixement i matèries, per tota la comunitat i el món en general
Esquema 7+3 per a entorns d'aprenentatge innovadors
A part dels 7 principis, es necessiten 3 dimensions organitzatives per optimitzar les condicions per dur els principis a la pràctica.
Innovar el nucli pedagògic de l'entorn d'aprenentatge (elements centrals+ dinàmiques que els connecta)
Alumnes
Educadors
Recursos
Esdevenir organitzacions formatives amb un lideratge per a l'aprenentatge fort configurat per observacions de l'aprenentatge a través de diverses estratègies i innovacions
Obrir-se a aliances treballant amb famílies i comunitats
Lideratge per a l'aprenentatge i pensament avaluador
Persones que dirigeixen el disseny dels entorns d'aprenentatge per fer-los més efectius.
Com es lidera?
Visions, cultures organitzatives canviants i disseny
Aprenentatge professional
Comunitats i xarxes d'aprenentatge
Orientacions per guiar el lideratge per a l'aprenentatge
Pensament avaluador
Identificar les finalitats de l'avaluació
Preparar preguntes d'avaluació
Aplegar observacions adequades als objectius
Organitzar i analitzar les observacions
Copsar i mobilitzar el nou coneixement