Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Les Classes Gramaticlas, Procedeixen el nom i especifiquen la concretació…
Les Classes Gramaticlas
2
Determinants i els Pronombrs
Són categories de mots que representesn caracteristiques morfolòlogiques i sintatiques comuns
Categories:
1- Substantiu o nom:
designa persones, animals, objectes, sentiments...
2-Determinants:
Indiquen la concretació (la noia)
3- Adjectiu:
Qualitat i caracteritza el nom (bon home).
4- Pronom:
Substitueixen el nom (això és teu)
5- Verb:
Indica sobre les accions, els estats o els processos,
6- Adverbi:
Modifica el verb( la festa sortirà bé)
7- Preposició:
Relaciona sintagmes dins una pregària (camí de pedres)
8- Conjunció:
Relaciona oracions (joga i canta)
9-Interjecció:
Expressa una actitud.
Els interrogatius
Els Articles
Els demostratius
Possesius
Numerals
Els quantitatius
Invariables
Més / Menys Prou / Gens / Força / Massa / Que
Variables
Tant, tanta, tants, tantes
Quant, Quanta, quants, quantes,
Poc, poca, pocs, poques
Molt, molta, molts, moltes
Bastant, bastant, bastants, bastantes
Gaire, Gaires
Els Indefinits
3
El substantiu
Amb els
noms
designem tot alló que forma parte del món exterior:
elements de la natura: cel, planta,
objectes creats per el ésser humà: eina, taula, edifici
el món interior: percepcions, sentiments, idees
Morfologicament,
el substatntiu és una categoria flexiva que es compo d'un lexema al qual adjuntem morfemes de gènere i nombre que indiquen si el nom és masculí o femení, singular o plural.
noi-a
/
noi-s
/
noi-es
Sintàticament,
el substantiu fa funció diverses dins l'oració
-
Subjecte: La pisarra
és plena de disbarats.
-
Complement del nom:
El color
de la pisarra
és el verd
-
Complement del verb:
Els operaris han canviat
la pisarra
de lloc.
Lèxicament
es poden formar substantiu afegint determinats morfemes derivatius al lexema
El gènere
El gènere és un tret característic del dubstantiu: tots els noms són masculins o femenins.
4
Adjectiu
Els adjectius qualiofiquen el nom, i també en presenten les qualitats, les propietats o les caracteristiques: Escola
Nova
Presenten
flexión de gènere i nombre
Procedeixen el nom i especifiquen la concretació o no (una/la noia), (aquest/aquell llibre).
Substitueixen el nom per tal de no repetir-ho, amb la intenció de no recarregar el nostre text o la nostra elocucuió (aquest és el meu...).
Numeral
Cardinal:
zero, un, dos, ...
Ordinal:
Primer, segon, ...
Partitius:
mig, terç, quart, ...
Articles:
el, en, la, els, les
Demostratiu:
aquest, aqueix, aquell
Interrogatius:
quins, quina, quins, quines, ...
Indefinit:
un, algun, altre, ambdós, ...
Quantitatius:
tant, quant, poc, molt, ...
Possesiu:
meu, ten, seu, nostre, vostre, llur
Pronombrs
Demostratiu:
esto y aquello
Indefinit:
alguien, otro, ambos, cada...
Personals forts :
yo, mí, tú, él, nosotros, vosotros, ellos, ellas,...
Personals flebles:
me, té, se, ente, os, el, la, los, ...
Els articles
precedeixen el substantiu
, n'indiquen el gènere i el nombre, i el nombre, i el determinen d'una manera precisa.
Davant de consonant Sing: el/en-la/na- els
Remarques
Les formes de l’article
no s’apostrofen
en els casos següents:
Davant de paraules femenines que comencen per i, u, hi, hu, àtones:
la uni.
Davant dels noms de les lletres:
la ema
Davant d’una i o d’una u consonàtiques, amb h o sense:
la UEFA
Davant de vocal o h Sing: l'/n'-l'/la/n'- les
Preposicions, conjuncions i interjeccions
La preposició
La preposició és una categoria gramatical que relaciona sintagmes; és adir, uneix un element amb els seus complements
La conjunció
La conjunció relaciona oracions. Les preposicions i les conjuncions es consideren
relacionants
perquè són classes gramaticals que relacionesn parts del discurs.
Recordem que quan parlem d'oració entenem que hi ha un verb.
La interjecció
La
interjecció
es una categoria gramatical que conté paraules que expressen
l'actitud
i els
sentiments del parlant o bé ajuden a establir la
comunicació** entre el parlent i l'oient.
S'utilitza interjeccions en oracions exclamatives per acompanyar el discurs. No fan cap funció sintàtica dins la frase, només realcen el missatge, apel·len l'interlocutor i expressen els
sentiments
de qui les fa servir.
Interhjeccions, expressives
. Manifesten
sentiments
del parlant, com ara dolor, desgrat, por, lament, indiferència, admiració, sorpresa, alegria, fàstic, etc.
Interjeccions conatives:
Pretenen
produir efecte
en el receptor. es poden empar per interpel·lar, alertar d'un perill, demanar ajuda, demanar silencia, animar o continuar o a aturar una acció
Interjeccions fàtiques.
Indiquen la presa de contacte comunicatiu entre els interlocutors i es poden subdividir segons el valor
Les onomatopies
Els demostratius indiquen la distància (proximitat o lluyania) respecte del nom que es deteremina. Poden actuar com a determinants o pronombrs.
Proximitat: aquest / aquesta - aqueix / aqueixa
aquests / aquestes - aqueixos / aqueixes
Pronom neutre: això - allò
Llunyania: aquell / aquella
aquells / aquelles
Els numeral, segons el tipus de determinació que aporten al nom, es classifiquen en:
Numerals cardinals
35
trenta-cinc
Numerals ordinals
Quart
4t
Morfologia verbal i adverbial
1
El verb
Estats
(ser, estar, ...)
Accions
(caminar, escriure, ...)
Processos
(viure, créixer, morir,...)
Morfologicament:
El verb és una classe flexiva que tè morfemes propis.
El
lexema
o arrel, que generalment no varia i n'expressa el significat lèxic:
dibuix
o,
llença
ves,
dorm
iré
La
terminació
o desinència, que és variable i està constituïda pels morfemes verbals de persona, nombre, temps, mode i aspecte.
dibuix
o
, llenç
aves
, dorm
iré
Sintàticament
, el verb és el nucli del predicat i determina els complments que l'acompanyen
L'avió vola
Lèxicament
es poden formar verbs afegint morfemes derivatius a lexemes de diversa.
Nom:
pas-passar
Adj:
llarg-alllargar
Verbs:
tremolar- tremolejar
Els morfemes verbals
2
Adbervi
L'adverbi és una classe gramatical que modifica el verb i indica com s'esdevé l'acció verl
V - Adv
També pot modificar un adjectiu o un altre adverbi, per precisar.ne el significat.
Adv - Adj
/
Adv - Adv
Tipus
Temps
Lloc
Quantitat
Manera
Afirmació
Dubte
Negació
Els morfemes verbals informen sobre les característiques pròpies del verb.
Persona:
Expressen la persona gramatical (primera, segona i tercera)
Nombre:
Indiquen si és singular o plural.
Temps:
Denoten el moment en queè es realitza l'acció. Els temps bàsics són el present, el passat i el futur.
Aspecte:
Fan referència al tipus de procés: si és acabat o en desenvolupament.
Mode:
Posen de manisfest l'actitud del parlant.
Indicatiu:
Expressa fets reals
Subjuntiu:
Manifesta fets irreals o probables, desitjos
Imperatiu:
Expressa un ordre
Temps simples
Estan formats per un sol mot
Temps compostos:
Estan constitiïts per l'auxiliar haver+ el participi del verb que es conjuga
Formes personals
Tenen morfema de persona
Formes no personal
No tenen morfema de person; són
infinitiu,
el
gerundi
i el
participi
La
conjunció
de cada verb segueix un dels tres models existents, que es classifiquen segons la terminació de l'infinitiu
-
1a conjugació
infinitiu acabat en
-ar
-
2a conjugació
infinitiu acabat en
-er/-re
-
3a conjugació
infinitiu acabat en
-ir**
Verb regulars
segueixen els models de conjugació
salto/saltarem
Verbs irregulars
No seguixen els models de conjugació
vaig/anem
Morfològicament:
és una categoria invariable i, per tant, no representa flexió: **amb, sense, de...
Sintàticament:
és un element de relació que subdorina un element a un altre tot convertint-lo en complement del primer. Vaig
a
Cambrils
Febles
. Són àtones, no porten accent tònic: Vaig
de
la botiga
Fortes
: són tòniques, porten accent tònic. H'hi ha diversos tipus:
-Simples:
Consten d'un sol mot: Es troba
entre
l'espasa i la paret
-
Compostes:
Consten de més d'un mot.
Des de
casa et puc sentir
-
Provinents d'adverbis:
Està
fora de
perill
-
Provinents de gerundis i participis:
Durant
la nit ha nevat
- Exclamacions
: ah!, ai!. apa!, au!, ...
-Onomatopies:
mec!, paf!, pam!, ...
-Sintagmes nominals
o noms: compte!, Déu meu!, Jesús!, ...
-Adverbis
: amunt!, bé!, fora!...
-Frases
: Com hi ha món,!, Déu m'en guard...
El seu origen és divers:
Les interjeccions poden ser de dos tipus:
-Pròpies:
Són formes simples, de significat poc precís, que només podem actuar com a interjeccions.
-Impròpies:
Són noms, verbs, adverbis o lucucions que s'utilitzen com a interjeccions.
Es defineixen segons..
-Aspectes morfològics:
Fan referència a la forma de les paraules (nois/noies)
-Aspectes sintàtics:
estan relacionades amb la funció exerceixen les paraules al conjunt de l'oració (verb).
-Aspectes lèxics:
Fan referència al mecanisme que permet formar mots i noms (pastis/paastisser)
Les
preposicions
i la
forma ca
,
seguides de l'article el
, es contreuen i formen el que s'anomena
article contracte
quan el mot següent comença per consonant; si comença per vocal, la contracció es desfà.
Per evitar l'article neutre
lo mes adjectiu
per expressar una condició abstracta es pot emprar el nom quer correspon a l'adjectiu, expressions com
el mes dajectiu
...
Els posssessius indiquen la relació de pertinença respecte del nom que acompanyen. Es clasifiquen en tònics i àtons, i presenten les tres persones gramaticals
Un Posseïdor
1a
Meu / meva - meus / meves
2a
teu / teva - teus / teves
3a
seu / seva - seu / seves
Més d'un posseïdor
1a
nostre / nostra - nostres
2a
vostre / vostra - vostres
3a
seu / seva - seus / seves
Els indefinits determinen el nom amb una precisió mínima. Hi ha formes de determinant i de pronom
algu, alguna, alguns, algunes
altre, altra, altres
cada un, cada una, cadascun, cadascuna
algú, alguna cosa, qüelcom
altri, altre, altra cosa
cadascú, cada u
Sintàcticament:
l'adjectiu por tenir aquestes dues funcions: -
Complement del nom:
sostre
brut -
Complemet del verb:
En Pol
està
trist
El gènere i el nombre
La flexió de l'adjectiu presenta models diferents.
Adjectius de dues terminacións
que diferencien el masculí del femení
Adjectiu d'una sola terminació
que tenen les mateixes formes per al masaculí i el femení
La formació d'adjectiu
Cordinants
Enllacen dues oracions del mateix nivell sintàtic.
Copulatives
:
Uneixen dues o més oracions paral·leles.
Disjuntives
:
Tenen sentit d'incompatibilitat.
Adversatives
:
Tenen sentit d'oposció.
Distrivutives
:
Impliquen alternança.
Il·latives o consecutives
:
introdueixen oracions que sòn conseqüencia o es dedueixen.
Continuatives
.
Impliquen un matís de ponderació d'insistència, tant en sentit afirmatiu com negatiu.
Subordinats
Enllacen oracions que depenen les unes de les altres
Completives
Introdueixen oracions que fan la funció d'un substantiu o un sintan¡gma nominal.
Temporals
Exposen el temps en què es realitza l'acció del verb principal.
De lloc
Indiquen on es porta a terme l'acció del verb principal.
Modlas
Indiquen com es realitza l'acció
Finals
Detonen la finalitat o l'objecte que es persegueix amb l'acció expressada pel verb principal.
Casual
Exposen la causa de l'acció.
Consecutives
Expressen una canseqüencia.
Condicional
Impliquen una conició necessària per tal que es realitzi el que expressa l'oració principal.
Comperatives
Estableixen una comparació entre les oracions enllaçades.
Concessives
Introdueixen una objecció a l'oració principal.
Són una classe especial d'interjeccions que
imiten lingüisticament sons naturals
o **evoquen moviments d'objecte
Tot i ser considerades
interjeccions
, la majoria de les onomatopies poden funcionar també com a
substantius
si se'ls afegeix un detereminat al davant.
A partir d'algunes onomatopies es poden formar substantius i verbs derivats:
Paraula primitiva:
xiu-xiu
Pareaula derivada:
substantiu
: xiuxiueig-
verb
: xiuxiuejar
Les formes dels
numerals cardinals
són
invariables
, tret d'un i dos, que tenen forma femenina: una i dues. La forma cent fa el plural en cents, centes.
Si el nombre
1
no completa res o ningú, aleshores és
u
Hi ha
formes
que s'escriuen amb guionet.
Entre les unitats i les centenes: seixanta-tres, …
Entre les unitats i les centenes: nou-cents, …
Numerals ordinals:
En singular s’abreuge
n amb l’ultima lletra del mot sencer i, en plural, amb les dues últimes lletres.
Numerals partitius:
Expressen fraccions d’unitat.
½ mitg, mitges, mitjos,...
⅓ terç, terça, terces, …
Numerals múltiples:
Indiquen el nombre de vegades que es multiplica una cosa.
Doble, Triple, …
La presència del quantitatiu amb la preposició de o sense depèn de l'ús que en fa cadascú segons quina sigui la forma habitual de parlar. Hi ha un bon nombre de locucions que expressen significats semblants: una mica de, … Cal emprar adequadament les formes molt i gaire. La forma gaire s’utilitza en lloc de molt en determinats casos:
- Amb la negació no:
No té gaire sort amb els nois.
- Darrere de sense:
Se’n va sortir sense gaire ajuda
- En oracions interrogatives i condicionals:
Has fet gaires amics?
En aquests casos tampoc no s’ha d’utilitzar la forma massa. La forma res és un pronom que equival a cap cosa.
No vol dir-me res.
Gens, en canvi, és un quantitatiu que equival a una mica de.
No parla gens de rus
La funció dels interrogatius és preguntar, directament o indirectament. També s'usen en frases admiratives o exclamatives.
Determinants
quin, quina, quins, quines
quant, quanta, quants, quantes
Pronom
Per les persones:
qui
Per les coses:
què
Per les qualitats:
quant
Per la manera
com
Per él lloc:
on
Morfològicament:
L'adjectiu és una categoria flexiva que està formada per un lexema al qual s'adjunten morfemes de gènere i nombre que expressen la diferència entre masculí i femení, i singular i plural.
Lèxicament
es formen adjuntant morfemes derivatius a lexemes diferents:
Noms:
avarícia-avarícios
Adjectiu:
negre-negrenc
Verbs:
caçar- caçador
Hi ha dos procediments per formar nous mots
La derivació
afegint afixos al lexema
La composició
uint dos lexemas
-El
gerundi
és una forma verbal que s'obte afegint el sufix-nt al lexema:
sortint
-El
participant
sol formar-se afegints al sufix -t/ -ta o -t / -da al lexema:
fet/ta
Els
adjectius compostos són aquells mots que formen part de la classe dels adjectius.
Nom - ad o participi
capgròs (cap - gros)
Adj - adj
agredolç (agre - dolç)
Morfològicament
es tracta d'una categoria invariable, ja que no presenta reflexió.
Sintàticament,
l'adverbi acompleix una funció de complement circumstancial, quan completament el verb o de complement de l'adjectiu i complement de l'adverbi.
Lèxicament,
hi ha un tipus d'adverbi de manera que es forma afegint el sufix-ment a la forma femenina de l'adjectiu:
tranquil-la - tranquil - la
ment
Preposicions Febles
a - amb - de - en - per - per a