Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La literatura trobadoresca XI-XIII, La literatura trobadoresca: La seva…
La literatura trobadoresca
XI-XIII
La literatura trobadoresca: Influències i origen
Poesia llatina medieval.
Societat feudal
La literatura trobadoresca: Característiques
De finals del XI al XIII té el moment de màxima esplendor.
Anava dirigida al públic cortesà . Hi dominen els valors feudals i la cavalleria. Les composicions es transmetien de forma oral, escoltant-les, no llegint-tes. Trobador ve del verb trobar, compondre.
La poesia trobadoresca: Com arriba al Principat de Catalunya?
Alfons I era rei d’Aragó i comte de Barcelona, però també era descendent dels marquesos de Provença. Un cop va reclamar el seu dret a Provença, va utilitzar la poesia trobadoresca per a fer propaganda i unificar les corts dels dos territoris.
D’aquesta manera, per acontentar el rei, molts nobles catalans van començar a trobar.
La literatura trobadoresca: Vocabulari bàsic
Trobador/trobairitz: poeta/poetessa
Senhal/senyal: És la paraula que empraven per no dir el nom de la dama a
qui li adreçaven la poesia. El pseudònim.
Joglar: És l’intèrpret dels poemes dels trobadors.
Vida: És un escrit que trobem als reculls de poemes trobadorescos explicant
la vida del trobador que escriu el poema.
Razó: És un escrit que trobem davant dels poemes trobadorescos explicant el
motiu pel qual es fa un poema.
La poesia trobadoresca: Els quatre graus de l’amor cortès
FENHEDOR: es l'enamorat tímid, la primera de les quatre fases d'enamorat de
l'amor còrtes. Ell no gosa dirigir-se a la dama.
PREGADOR: és el tipus d'enamorat que suplica, que va darrere ella, i si ella li
anima a dirigir-se a ella, passa a ser pregador.
ENTENDEDOR: si la dona li dóna peces de roba o diners passa a ser
entendededor, la penúltima fase d'aquest amor.
DRUTZ: quan la dama l'accepta al llit passa a l'última fase, el drutz.
La poesia trobadoresca: Tipus de poemes.
Cançó: Composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada sota un senyal.
Sirventès: Poesia de tipus polític i satíric que és producte de l’enemistat o rivalitat entre un trobador i
una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques...
Pastorel·la: Diàleg entre una pastora i un cavaller. El cavaller l’intenta seduir però ella, més espavilada,
és capaç de desfer-se’n.
Alba: Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l’alba, quan surt el sol, després d’haver passat
la nit junts.
Plany: Composició dedicada a plorar la mort d’un gran personatge, la caiguda d’una ciutat, una derrota...
Tensó: Debat poètic entre dos trobadors. La “batalla de galls” de l’època.
La literatura trobadoresca: La seva importància
1a lírica culta en llengua vernacle en tota Europa. És la primera manifestació culta que no es produeix en llatí.
És el bressol de les diferents líriques com la catalana, la italiana o la francesa a la part on no es parlava occità .
Els trobadors van configurar una ideologia ètica de l'amor que encara avui és present ,la fin’amor, que vol dir un amor pur, basat en la fidelitat . No s'ha d'interpretar la poesia de forma real, no tot el que es deia era veritat.
Poesia litúrgica.