Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La literatura trobadoresca - Coggle Diagram
La literatura trobadoresca
La literatura trobadoresca: La seva importància
De finals del XI al XIII té el moment de màxima esplendor.
Està tota escrita en occità (o provençal), que anomenaven, llengua
d’oc.
Era poesia àulica. Anava dirigida al públic cortesà
La literatura trobadoresca: Característiques
1a lírica culta en llengua vernacle en tota Europa. Des de finals del segle XI fins a finals del segle XIII
trobem molts textos de trobadors i trobairitz de gran qualitat i elaboració. És la primera manifestació
culta que no es produeix en llatí.
És el bressol de les diferents líriques com la catalana, la italiana (a Sicília) o la francesa a la part on no
es parlava occità (que arribava fins Anglaterra). De la poesia trobadoresca va néixer tota la lírica
europea.
La literatura trobadoresca: Influències i origen
Influències de la poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca té vàries influències:
Poesia llatina medieval.
Poesia litúrgica.
Societat feudal
També hi ha gèneres que van néixer pel context del moment històric com ara les albes que ja
explicarem després.
La literatura trobadoresca: Vocabulari bàsic
Trobador/trobairitz: poeta/poetessa
Senhal/senyal: És la paraula que empraven per no dir el nom de la dama a
qui li adreçaven la poesia. El pseudònim.
Joglar: És l’intèrpret dels poemes dels trobadors.
Vida: És un escrit que trobem als reculls de poemes trobadorescos explicant
la vida del trobador que escriu el poema.
Razó: És un escrit que trobem davant dels poemes trobadorescos explicant el
motiu pel qual es fa un poema.
La poesia trobadoresca: Com arriba al Principat de Catalunya?
Alfons I era rei d’Aragó i comte de Barcelona, però també era descendent
dels marquesos de Provença. De fet, en aquella època, la Corona
catalanoaragonesa pretenia expandir-se cap al nord.
Un cop va reclamar el seu dret a Provença, va utilitzar la poesia
trobadoresca per a fer propaganda i unificar les corts dels dos territoris.
La poesia trobadoresca: Tipus de poemes.
Cançó: Composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada sota un senyal.
Sirventès: Poesia de tipus polític i satíric que és producte de l’enemistat o rivalitat entre un trobador i
una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques...
Pastorel·la: Diàleg entre una pastora i un cavaller. El cavaller l’intenta seduir però ella, més espavilada,
és capaç de desfer-se’n.
Alba: Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l’alba, quan surt el sol, després d’haver passat
la nit junts.
Plany: Composició dedicada a plorar la mort d’un gran personatge, la caiguda d’una ciutat, una derrota...
Tensó: Debat poètic entre dos trobadors. La “batalla de galls” de l’època.
La poesia trobadoresca: Els quatre graus de l’amor cortès
FENHEDOR: es l'enamorat tímid, la primera de les quatre fases d'enamorat de
l'amor còrtes. Ell no gosa dirigir-se a la dama.
PREGADOR: és el tipus d'enamorat que suplica, que va darrere ella, i si ella li
anima a dirigir-se a ella, passa a ser pregador.
ENTENDEDOR: si la dona li dóna peces de roba o diners passa a ser
entendededor, la penúltima fase d'aquest amor.
DRUTZ: quan la dama l'accepta al llit passa a l'última fase, el drutz.