Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El jaciment arqueològic: el procés d'excavació i requisits. Legislaº i…
El jaciment arqueològic: el procés d'excavació i requisits. Legislaº i tècniques
Legislaº
Es respectarà en tot cas el què decreten
La llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Català
Decret 78/2002, de 5 de març, de Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya.
La llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme de Catalunya. Decret 1/2005, de 26 de juliol, text refós de la Llei d'urbanisme.
Edicte de 17 de juny de 2005
ESTADO ESPAÑOL: Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. «BOE» núm. 126, de 27 de mayo de 2015, → Patrimonio inmaterial
Demanar el permís
Depèn del tipus d'excavaº que duem a terme
Permís d’intervenció arqueològica (obligatori per a totes les intervencion
Projecte de recerca (només per als projectes de recerca-excavacions de tipus programa
Per a projecte de recerca
A més del formulari, cal presentar el porjecte a la Generalitat (instituº que financia), valoraran i tindran la darrera paraula.
En aquesta presentaº ha de constar:
La motivaº de la intervenº arqueològica/projecte investigaº
La descripció del lloc i situació exacta
Programa detallat
Metodologia i tècniques
Temps d’execució
Nombre de persones
Infraestructura
Conservació de les restes arqueològiques
El pressupost detallat
La titulació, dades de la direcció
Acceptació de la direcció
Autorització del propietària amb termini
Comprovant bancari del pagament de la taxa
Després de la presentaº, omplir diferents formularis i detallar par admin
Documentació admin
Omplir els formularis
Informe/fitxa amb dades bàsiques (web Generalitat)
Pressupost detallat
Documentació acreditativa del co-finançament del projec
Autorització del propietari
L'acceptació direcció persones
Després de tot això,
presentaº i descripº científica del projecte
Antecedents i estat qüestió
Objectius del projecte de recerca
Descripció dels continguts
Informe del programa d'actuacions.
Durada i abast de les diferents actuacions
El pla de treball detallat
Equip investigador.
Infraestructura (museu, universitats, ajuntament, local associació etc...)
Després s'aporta una porposta patrimonial sobre el què pot aportar el jaciment i el seu estudi
Finalment, cal presentar un presupost detallat
Ha de ser real, ajustat a les possibilitats
Ha de incloure tant la part arqueològica com la proposta patrimonial i ha de tenir present el cofinançament
Obligaº mínimes del director demanades per la Generalitat
Realitzar la intervenció d'acord amb el projecte.
Dirigir personalment
Inventariar/Marcar de manera identificable el material
Comunicar el descobriment de restes de caràcter singular
Comunicar al promotor el descobriment de restes
Consolidar les peces obtingudes
Fer un informe (2 mesos)
Incloure les dades de la fitxa de l'Inventari
Elaborar una memòria (2 anys)
Supervisar el tractament adequat de les restes durant trasllat.
Portar un llibre diari de la intervenció
Sobretot és molt important marcar també l'estudi i els coneixements que es generen després d'excavar un jaciment així com la publicació de bibliografia d'aquest
Informes
: són treballs més breus, on es descriuen els treballs i les tasques realitzades al jaciment, documentació gràfica, conclusions preliminars i un inventari (opcional).
Les memòries
, més extenses, han de constar amb una série de punts
Situació del jaciment
Les notícies històriques i les intervencions anteriors, si n’hi ha.
Les motivacions de la intervenció i els seus objectius.
El programa dels treballs realitzats i la metodologia emprada.
La descripció i estudi estratigràfic i de les troballes. Planimetria i fotografia.
Les conclusions i les interpretacions de la intervenció i el context històric.
L’annex amb els resultats i les conclusions de les anàlisis realitzades.
L’inventari dels materials amb una descripció de les sigles utilitzades
Tipus de jaciments:
Definiº de jaciment per Paul Bahn: és qualsevol punt en el paisatge amb vestigis detectables d’activitat humana
Definiº de Feder: Un jaciment arqueològic es una zona discontinua i delimitada on varen viure els éssers humans, varen treballar o varen desenvolupar qualsevol activitat i on els indicis físics resultants de les activitats poden ser recuperats per l’arqueologia
Tipus: abrics, campaments, coves, naufragis, ciutats, cases, poblats, cisterna, dipòsit, sitja, dolmen, estela, estructura, fossa, edificio, gruta, hipogeu, mina, muralla, mur, necrópolis, sepultura, santuari, etc...
Selecció de l'àrea: prospecº i processos postdeposicionals
Prospecº visual
: Manera més clàssica, per tal de documentar en superfície les restes arqueològiques immediates sense la necessitat d’excavar
Treballs previs i estat del terreny: avaluar l'estat del sòl, millors i pitjors zones, bioturbaº,
Bioturbaº: molt material en superfície ja que els animals ho han remogut
Llocs oberts o coves pot passar que no hi hagi una estratigrafia ben preservada
Pendent: material acostuma a estar desplaçat
Geofísica; actius/passius
: no nms per identificar el jaciment, tmb per saber on s'excava primer
Principi de la resistivitat elèctrica, influència de la composiº del sediment i lectura de l'aigua dins aquest.
Dona idees a escala major, per veure quina potència sedimentària existeix en la cova.
Arvas
: exploraº d'un sistema càrstic. S'utilitza per buscar entrade alternatives a jaciments molt inaccessibles. Aparell que emet senyals.
Ràdio freqüència:
utilitzat a mines, aparells que permet localitzar a gent amb accidents, arvas poc profunditat, aquests a molt. Obertura alternativa
Sondejos i mostrejos
Sondeig:
diacronia del jaciment, sondeig orientat a veure la seqüència estratigràfica d'un jaciment, cronoestratigrafiaº
Llegir en vertical el què ha passat en un jaciment, no se situen tants objectes, ni se recollirà tant de material, anar ràpid i treure concl. ràpid.
Avaluaº del jaciment arqueo per saber què es farà després
Sondejos fets de vegades amb objectius científics, degut a la seva naturalesa ràpida enlloc d'anar lents.
Seqüència:
dona resultats per saber si s'ha de seguir o no mirant la seqüència cronològica per èpoques, i depèn
dels resultat es tira endavant o no.
Serveix com a excavaº guia, quan s'excava en planta, és necessari saber com van els estrats, tot i que tot sembli del mateix nivell potser no ho és.
Sondejos que es fan de manera vertical més fàcil de veure la seqüència i funcionen com a guia, petita pre-excavació
Cronologia:
info sobre fin quina cronologia baixa el jaciment, i com va seguint en el temps, cornoestratigrafia
Densitat en restes:
més d'un en un jaciment, indicar la densitat de material arqueològic que pot sortir
Excavació guia
: quina línia seguirà el jaciment, com aniran els nivells, la tendència de la sedimentaº, primera noº del què es trobarà en el jaciment
Tipus de mostres
Sondeig
sonda
Tèniques
Sondes manuals
: sinfines, espirals, treuen un columna de sediment.
Utilitzada en sediments tous, on es pot clavar per veure l'estratigrafia
Serveix per veure què hi ha abans del jaciment, però també mentres s'excava, per veure com continuarà
No nms es poden fer amb els sinfines, sinó que també es poden fer manualment o màquina, depèn de com es vulgui anar i el volum de terra que es vulgui treure
Sondes mecàniques
: core, maquinària variable, des d'un petit fins a plataformes petroleres, tubo de sonda de sediment que serveix per treure terra, fins a 400 m
Rasa
: objectiu que no és localitzar, sinó saber la delimitaº del jaciment, manuals o a màquina.
Sondes visuals:
ficar una càmera, per poder veure què hi a dins de tombes, grutes, coves, etc. Tècnica preventiva que no altera
Recordatori: reserva arqueològica, el nostre objectiu no és sempre excavar-ho tot, sinó que hem de ser conscients que hem de deixar una part del jaciment per tal que aquesta sigui estudiada en el futur, quan les tècniques avancin i aquella cosa es pugui estudiar millor
Excavaº -sincronía
Per estudiar les coses en relatiu, la planta, les coses que passaren en un mateix moment, en un jaciment en concret. Reconstruir-lo fidedignament el què passà en aquell moment
Info que extraiem d'aquesta
Aspectes econòmics
Aspectes socials
Distribució de l'espai
Info que aporta
excavaº-palimpsest-esdeveniment
quan es tenen unitats, es poden trobar coses barrejades per molt petites que siguin
Ex: estruct. de combustº + osso cremats i no cremats=no cal que sigui el mateix, ossos amb traces humanes, però cova utilitzada tmb per carnívors
En la = potència s'han ajuntat dos fases en el temps, pot ser un mateix moment geològic però no cronològic
TIpus d'excavaº en àrea oberta
Wheeler:
jaciement arqueo excavat en cuadrícula, on passa la cuadrícula es deixa sense excavar a manera de testimonis,
Mètode antiquat nascut de l'arqueo colonia,
Arqueologia interessada per la contemporaneïtat, i tmb en la cronoestratigrafia i una bona lectura del jaciment=prioritat
Avui dia no es fa, s'excava i es documenta tot, a P. O. se segueix excavant així per mantenir el = mètode amb Harris i aquí a jac. com ullastret anys 60's tmb
Harris:
excavaº en extenº que busca la sincronia, excava en secº o UE, divideix el jaciment en UE + o -, intentant separa el geològic de l'arqueo, i estudiar cada UE aïlladament per veure què ha passat en el temps en aquest i esutfddiar els seus mats.
Híbride:
realitat no tant simpe, tot depèn de factors com el terreny o focus d'investigaº. mètode híbride entre Harris i Wheeler, microtestimonis temporals, ajuden a entendre una cronoestratigrafia del jaciment si és complicada, gui temporal, com evoluciona, i quan ja s'entén com segueix es destrueixen