Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Propietats del llenguatge humà - Coggle Diagram
Propietats del llenguatge humà
Propietats del procés
RELATIVES ALS PARTICIPANTS
Retroalimentació total: Cada emissor és receptor de la seva pròpia emissió, per tant pot vigilar i controlar-ne la producció a mesura que l'emet, i fins i tot corregir-ne els possibles errors.
Intercanviabilitat de rols: Qualsevol usuari de una llengua pot produir i reproduir qualsevol missatge, i és capaç de produir i rebre qualsevol tipus de senyal construït dacord amb les pautes de la llengua; dit en altres termes, qualsevol pot participar com a emissor i com a receptor.
Transmissió cultural: La capacitat d'adquirir i utilitzar una llengua depèn, en primer lloc, del nostre codi genètic: el cervell humà té certes propietats estructurals i neurofisiològiques que, sumades a determinades capacitats físiques també especialitzades, constitueixen el suport necessari perquè es desenvolupi la parla
INHERENTES
Especialització: Tot i que els òrgans implicats en la producció del llenguatge apareixen originalment amb altres funcions, l'evolució els ha anat especialitzant per a la tasca lingüística, de manera que quan esempren en la producció i recepció del llenguatge exhibeixen també un comportament especialitzat.
Desplaçament: El desplaçament és la capacitat de referir-nos a persones i esdeveniments diferents del moment present. Podem parlar del passat i del futur, de coses i esdeveniments llunyans com per exemple, del cinturó d'asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter.
Propietats de la senyal
SIMBÓLICAS
Arbitrarietat: La semblança entre la forma d'un senyal i el seu significat és habitual, arbitrària, no motivada: no n'hi ha cap connexió natural entre les propietatsfísiques del so i les de la representació mental o l'objecte a què aquest so s'associa, és a dir, no hi ha res als objectes que determini com s'han de denominar.
Sematicitat: És l‟existència d‟un llaç, d‟una associació fixa i constant entre la materialitat d‟un signe i allò que aquest signe representa i que fa que en escoltar el so.
ESTRUCTURALS
Productivitat: El llenguatge humà permet produir i interpretar missatges que no s'han produït i interpretat amb anterioritat. No hi ha un repertori limitat de coses que es puguin dir, cada llengua permeten als parlants construir un conjunt infinit d'estructures lingüístiques de longitud i complexitat variables.
Doble articulació: Les expressions lingüístiques s'articulen (és a dir, es poden descompondre o analitzar) en unitats menors.
La primera articulació dels signes lingüístics: s'analitzen en unitats menors dotades de manera i significat.
FÍSICA
Canal audio-auditiu: El llenguatge huma és basa en l'emissió que cadascú extreu de sons articulars. Aquest so es produeix gràcies a les cordes vocals.
Caràcter discret: Aquest és un sistema fonador humà que pot emetre una gamma molt variada de sons, com per exemple: els parlants, però també, percebem unitats diferents i diferenciables. No podem dir quants sons existeixen, però quan parlem d'una llengua, reduïm tots els sons possibles a un nombre molt concret de fonemes que identifiquem.
Transmissió irradiada: És pot dir que son senyals lingüístiques que és transmeten pel medi aeri en totes les direccións. Aquest so esta vist per formes d'ones mentre s'expandeixen a partir del punt d'origen.
Evanescència: Les senyals emitides pels éssers humans s'esvaeixen amb rápidesa i no perduren en el espai ni en el temps.