Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

BLOC C: LA SEGONA FASE DE LA RESTAURACIÓ (1898-1923/31). pt 1 - Coggle…

- - - - La generació del 98: Un grup d'intel·lectuals que plasmaven la derrota de la guerra en els seus escrits.
      - Regeneracionisme (Joaquim Costa): Denuncia l'escassa cultura política => caciquisme (corrupció), on el seu lema és: Despensa (economia més forta), escuela (cultura) y siete llaves sobre el sepulcro de El Cid (oblidar les glories passades). Aquest moviment va tenir una forta infleuncia en la politica => Maura.
- - - - Unio catalanista funda...
        
        El Centre Nacional Català
        
        Unió Regionalista
        
        (S'AJUNTEN)
        
        Candidatura dels 4 presidents
        
        FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA: Fusío de El Centre Nacional Català i l'Unió Regionalista, on el seu principal òrgan de premsa és La Veu de Catalunya. Era gent autonomista, regionalistes, monàrquics i proteccionistes.
  - - - Coronació d'Alfons XIII (17 anys)
    - - Eleccions Municipals i a Catalunya triomfa La Lliga regionalista (1905)
      - Acudit de Junceda al Cu-Cut!: partint del títol de l'àpat, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols.
      - Assalt de militars al Cu-Cut! i la Veu de Catalunya (1905)
      - Llei de les Jurisdiccions (1906): Qualsevol persona que estiguis en contra del militars serà penalitzat.
      - Formació de la Solidaritat Catalana (1906):Primer moviment unitari català creat a partir del fet nacional, l’any 1906.
        Arran dels incidents del Cu-cut! es creà una coalició de partits catalans (aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans.) d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions. En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana
      - Èxit electoral de la Solidaritat Catalana (1907):
        
        Partits Dinastics: 3 diputats
        
        Solidaritat Catalana: 41 diputats
      - Programa del Tívoli (1907):
        Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals de l’any 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al barcelonès Teatre Tívoli el 14 d’abril d’aquell any. El programa contenia només una demanda concreta: la derogació de la llei de jurisdiccions.**
- - - - Llei d'Administració Local (Cambó involucrat): Pretenia lluitar contra el caciquisme i donar autonomia als municipis (descentralització de l'estat).
      - Nova flota de guerra:
      - Legalització del dret de vaga
      - Institut Nacional de Previsió: Primer organisme dedicat a l'àmbit de la Seguretat Social, tractant situacions de vellesa (pensiones de retiro) i malaltia.
    - - ANTECEDENTS: La conferència d'Algeciras (1906) va tenir lloc per tal de reafirmar el terreny qeue era seu (Ceuta i Melilla).
      - RESERVISTES AL PORT DE BCN (1909): Maura fa una crida de reservistes per combtare al marroc. *Canon: si el pagaves no anaves al Marroc.
      - 26 de Juliol: Solidaritat obrera convoca una vaga en contra de Maura.
      - 27 de Juliol: Desastre del Barroco del Lobo, on els reservistes espanyols van ser derrotats pels rifenys (RIFF) i 1.200 reservistes van morir. Això va provocar una rabia anticlerical i no anti-bèl·lica, aj que l'església era un poder de l'estat. Després, Maura decreta estat de guerra (drets constitucional queden suspesos = Llei Nacional)
      - 28 de Juliol: Barcelona comença el dia amb nombroses columnes de fum procedents dels edificis religiosos assaltats i incendiats. Al llarg del dia continua la violència anticlerical i els tirotejos entre els insurgents i les forces d'ordre públic.
      - 29 , 30, 31, 1: Començant per la zona de les Rambles i el port, uns 10 000 soldats van anar ocupant la ciutat de Barcelona, mentre la moral dels insurgents anava caient a mesura que eren conscients que la rebel·lió no estava sent secundada en la resta d'Espanya. Entre el divendres i el dissabte la ciutat va anar recuperant a poc a poc la normalitat excepte en els barris de Sant Andrés i de Horta, on van continuar els tirotejos i on es van produir els últims incendis i saquejos de convents i de col·legis religiosos. El diumenge van tornar a publicar-se els periòdics. Ademés maura va culpar el catalamisme de aquests succesos.
      - CONSEQUENCIES
        
        Molts empresonats i fins i tot algunes execucions (Ferrer i Guàrdia, pedagog, que va fundar l'escola Moderna, que tenia una visió anarquista).
        
        2. El trebcament de la Solidaritat Catalana: Alguns com Combó, de la Lliga Regionalista, va recolzar a Maura que volia acabar amb les vagues. D'altres que anavne en contra de Maura (progressites) i les seves diferencies va acabar trencant la Solidaritat Catalana.
        
        3. Dimissió de Maura: Van fer una campanya en contra de Maura: "Maura, no!" i Moret (liberal) que era part d'un aprtir dinastic com el de maura, va participar. Això suposa el trencament del Pacte del Pardo.