Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
BLOC A: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM I LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (S…
BLOC A: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM I LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME (S.XIX). pt 2
3. REGNAT D'ISABEL I CONSTRUCCIÓ D'UN ESTAT LIBERAL (1833-1868)
REGÈNCIA DE Mª CRISTINA DE BORBÓN (1833-1840)
Govern de la Rosa (Liberal moderat)- (1833-1835)
: El
1834 es va proclamar l'Estatut Reial,
un marc legal que tenia trets liberals, però que no canviava res, on comença una alta tensió entre els liberals.
Govern Mendizábal (Liberal progressista)- (1835-1836)
: Mendizabal va ser nomenat per la regent, i va fer canvis reals, com la DESAMORITZACIÓ, on van modificar el sistema de la propietat de l'Antic Règim per a implantar el nou Estat liberal durant la primera meitat del segle XIX.
Govern Calatrava (Liberal progressista) - (1836-1837):
Es va elaborar la
Constitució de 1837
, inspirada en "La Pepa", que va recuperar una
monarquia constitucional (separació de poders).
REGÈNCIA D'ESPARTERO (liberal progressista) - (18401843)
Exili de Mª Cristina de Borbón a París (1840):
Després de diversos intents fallits de conciliar les tendències polítiques entre progressistes i moderats i diversos escàndols de corrupció durant la seva regència, María Cristina es va veure obligada a cedir la regència a Baldomero Espartero i exiliar-se.
Pronunciamiento de Narváez (liberal moderat) - (
LA DÈCADA MODERADA (1843-1854)
:
NARVÁEZ
Aprovació de la Constitució del 1845
: Recull les principals idees del
liberalisme moderat
, com l'
eliminació de la sobirania nacional i la reducció de participació electoral.
El Concordat (1851)
: Acord entre ESPANYA I EL VATICANO, per tal de restablir relacions amb la església.
BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)
La Vicalvarada (1854)
: Pronunciament militar d'
O'Donell (Liberal - Partit Unió liberal)
i
Espartero (Liberal progressista) en contra de Narváez (liberal conservador).
El Manifest de Manzanares (1854):
Document
redactat per Canovas l i signat pel general O'Donnell
a Manzanares. A través d'ell es van exigir reformes polítiques i unes Corts Constituents per a fer possible una autèntica
«regeneració liberal».
Llei de desamortització (posar en venda) - (1855):
Es va completar la desamortització eclesiàstica i es va escometre l'expropiació dels béns estatals i municipals, especialment les terres comunals.
Constitució de 1856
: Estableix la sobirania nacional i la coaboració de poders. Era d'un
caràcter progressista que no va arribar a aprovar-se.
ETAPA LIBERAL CONSERVADORA (1856-1868)
Bona etapa econòmica (1858-1863):
Hi ha bones collites i la guerra de recessió suposa un augment d'exportacions per part dels americans a Espanya.
CRISI econòmica (1866)
: Hi ha una ciris agrícola (males collites, inflació en el cotó i una crisi finançaria per part dels ferrocarrils.
El Pacte d'Ostende (1866):
va ser un acord signat pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista
Juan Prim, per a derrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya.
LA UNIÓ LIBERAL - GOVERN D' O'DONELL (1856-1853
): És una etapa d'estabilitat política, on es torna al règim moderat de la Constitució del 45. Hi ha un impuls en el desenvolupament econòmic i s'estableix a la Llei Moyano d'educació (1857).
4. EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874)
REVOLUCIÓ "LA GLORIOSA" (1868):
Va ser un PRONUNCIAMIENTO REVOLUCIONARI (CANVI DE RÈGIM) amb elements civils que va tenir lloc a Espanya al setembre de 1868, la qual
va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic (1868-1874).
EL GOVERN PRIM - PROGRESSISTA (1868-1871) I LA REGÈNCIA DE SERRANO - UNIO LIBERAL
Eleccions a Corts Constituents i la nova Constitució de 1869
: Els progressistes tenen la majoria absoluta i per tant dona lloc a una
nova Constitució 69 de caràcter progressista
(sobirania nacional i reconeix la separació de poders)
Prim i la llista de candidats al tron:
Va provocar un conflicte Europa i al final va decidir que el candidat idoni fos Amadeu de Savoia
REGNAT D'AMADEU (1871-1873)
: Període de tenison polítiques, 3ª guerra Carlina, oposicions dels Alfonsins.
Assasinat de Prim tres dies abans de l'arribada d'Amadeu.
Amadeu es trobava amb una Espanya plena d'idees oposades i, per tant, abdica. Es PROCLAMA LA REPÚBLICA ESPANYOLA.
LA 1ª REPÚBLICA (1873-1874)
: Etapa breu, marcada per la inestabilitat política, amb 4 presidents...
República federal:
buscava reorganitzar el país i fundar una república federativa, en la qual cadascuna de les províncies tingués veu i vot.
1. Figueras
: Va dura 3 mesos.
2. Pi i Margall
: S'inicia una constitució federalista en el 1873 amb 17 estast federals però el
Cantonisme
(moviment insurreccional que aspira a dividir l'Estat nacional en cantons gairebé independents. Partidari d'un federalisme de caràcter radical) s'imposa. Pi i Margall dimiteix.
República unitaria
(buscava conservar el sistema d'administració centralitzada que el país havia heretat de la colònia)
3. Salmerón:
Aplica una política molt més dura
per acabar amb el moviment Cantonisme
No va voler signar la pena de mort i va dimitir.
4. Castelar:
Era molt més conservador i va prohibir el federalisme de la llei i va suspendre durant tres mesos Les Corts i quan es van tornar a obrir Castelar va ser derrotat.
PRONUNCIAMIENTO DE MARTÍNEZ CAMPOS (1874)
:
Trenca oficialment la república i Alfons XII és proclamat Rei, ja que Isabel II havia abdicat en favor del seu fill *
Tot i i així, abans el general Manuel Pavia va donar un cop d'estat i es va posar fi al règim república. El general Serrano va presidir un govern provisional, però Martínez Campos es va avançar.