Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS DEL SEGLE XIX - Coggle Diagram
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS DEL SEGLE XIX
CONFIGURACIÓ D'UNA SOCIETAT LIBERAL
PERVIVÈNCIES DE L'ANTIC RÈGIM
Hi perviu el poder econòmic de la nobleza i l'acaparament de terres a les seves mans.
S'hi mantenen el latifundisme, el minifundisme i el problema dels pagesos sense terres (jornalers).
Continua la gran influencia política i social de la nobleza i del clero i la febles de la burgesia excepto a Catalunya.
NOVA SOCIETAT DE CLASSES
Fi dels testaments i nova organització en classes socials.
Anul·lació dels privilegiers legals i fiscals.
Fi dels privilegiers atorgats per naixement, títols o pertinença al clero.
Llibertat de propietat i libertat econòmica.
Igualtat legal de tots els ciutadans.
NOUS GRUPS SOCIALS
GRUPS DIRIGENTS
Oligarquia del país amb poder econòmic, politic i social.
Formats per:
Restes de l'antiga noblesa.
Nova burgesia financera i comercial.
Burgesia industrial, sobretot a Catalunya.
Alts correct de l'administració i de l'exèrcit i de l'Església.
CLASSES MITJANES
Formades per:
Professionals liberals, fonamentalment urbans.
Mitjans propietaris agrícoles, comercials, etc.
Empleats pública (professors, mestres, funcionaris).
Ideologia conservadora, però amo intel·lectuals progressites.
CLASSES POPULARS
Formades per:
Menestrals, molt abundants a Catalunya i empleas de serveis.
Pagesos (petits propietaria i arrendataria) i jornalers.
Proletariat o borers industrials (un nou grup social sorgit arran de la industrialització.
Nivell econòmic escàs, condicions de vida molt precàries.
Excloses del poder polític.
NOUS CONFLICTES I IDEOLOGIES
DIFERÈNCIES SOCIALS DE TIPUS ECONÒMIC
NAIXEMENT DEL MOVIMENT OBRER
CAUSES
Confrontaciones de classe per les diferències econòmiques i socials:
Pobresa i manca de terres i de treball al camp désirés de la reforma agrària liberal.
Manca de treball a causa de la primera mecanización industrial.
Condicions de vida i de treball injustes de nou proletariat industrial.
PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1830-1868)
Luddisme (1820). Destrucción de maquines i de collites com a protesta contra la mecanització. Crema del Vapor Bonaplata (1835).
Primera organización obrera ama les societats de protecció mutua (Societat de Teixidors); primeres vagues obreres a Catalunya; vaga de les selfactines (1854) i vaga general.
Revoltes pagedes sobretot a Andalusia.
NOVES IDEES POLÍTIQUES
SOCIALISME
Fundació del PSOE (1879), dirigió per Pablo Iglesias:
Amb influència a Madrid, Astúries i el País Basc.
Partit marxista de classe obrera i revolucionari.
Va obtenir el primer diputat a les Corts el 1910.
Fundación de la UGT a Barcelona (1888):
Expansió Molt lenta fins a la fi del segle.
Acció reivindicativa laboral i opción per la lluita política parlamentària.
ANARQUISME
Es mantenen en la clandestinitat dins la FRE. El 1881 es reorganitzen, aprofitant la tolerància envers els sindicats, en la FTRE.
Gran arrelament a Catalunya i a Andalusia (arriben als 50000 militants).
Persecución política (feos de la Mà Negra i processos de Montjuïc) I division del movement entre:
Partidaris de l'acció directa (terrorisme).
Partidaris de l'acció sindical (col·lectivisme).
Creació de la CNT el 1910.
INTERNACIONALISME (1868-1874)
Revolució del 1868: libertaos polítiques, d'associació i de manifestació.
Expansió de les organitzacions obreres del camp i de la indústria.
Arribada a Espanya de les idees de l'AIT a través de l'anarquista Franelli.
Fundació de la Federación Regional Española (FRE) de l'AIT (1870).
Arribada de Lafargue, que difon les idees internacionalistas marxistes.
Gran expansió de l'internacionalisme durant la Primera República sobretot a Catalunya.
Creació d'altres sindicats: Les tres Classes del Vapor.
Enfrontament entre marxistes i anarchistes i crisi i escissió entre tots dos grups.
Il·legalització de la Internacional i persecució dels seus membres el 1874.
Burgesia, propietaria de la roques i dels midjans de producció.
Obrers, posseïdors nomas del seu salari.