Tema 1: ELS ÉSSERS VIUS
Punt 1: Les característiques dels éssers vius.
Els éssers vius fan les funcions vitals que són: nutrició, relació i reproducció.
Relació: La funció de relació consisteix en percebre canvis en l'entorn com a l'interior de l'organisme.
Les plantes creixen a la recerca de la llum solar.
Els animals s'espanten quan perceben un perill.
Nutrició:Consisteix en transformar aliments en nutrients i en energia.
Els éssers vius com les plantes fan el seu propi aliment amb l'ajuda de la llum. També hi ha altres, com els animals que s'alimenten d'altres éssers vius.
Reproducció: La reproducció permet a l'ésser viu, tindre descendent paregut a ell.
Així la flor origina llavors que al germinar desenvolupen noves plantes.
I les cries d'animal són nous organismes que s'assemblen als seus pares.
Punt 2: La cèl·lula, unitat de vida. ¿Què és una cèl·lula?
Els éssers que no es poden veure a simple vista es diuen éssers microscòpics o microorganismes.Soles es veuen amb els microscopis.
Una cèl·lula és la part més xicoteta del cós, es nodreix, es relaciona i es reprodueix. Tots els éssers vius tenen cèl·lules però no són iguals totes, per exemple les cèl·lules animals són diferents de les vegetals. Les cèl·lules animals i vegetals es pareixen molt, les dos tenen: membrana cel·lular, citoplasma, orgànuls i nucli.
La membrana cel·lular: és l'embolcall extern de la cèl·lula, i participa en la funció de relació.
El citoplasma: ocupa l'interior de la cèl·lula. És un líquid viscós en el qual suren els orgànuls.
Els orgànuls: porten a terme algunes funcions de la cèl·lula, com fabricar substàncies i obtindre energia. 
:
El nucli: conté el material necessari per a reproduir-se i dirigeix les activitats de la cèl·lula. A les cèl·lules animals i vegetals el nucli està separat del citoplasma per una membrana.
Les cèl·lules vegetals a més tenen...
Cloroplatos: són uns orgànuls verds que capten la llum i fabriquen els nutrients.
Paret cel·lular: és una estructura rígida que envolta la membrana cel·lular i protegeix la cèl·lula.
Punt 3: L'organització des éssers vius.
Els éssers unicel·lulars: els éssers vius que soles estàn formats per una cèl·lula s'anomenen éssers unicel·lulars. l'única cèl·lula que els forma porta a terme totes les funcions vitals
Els éssers pluricel·lulars: els éssers vius que soles estàn format per dos cèl·lules o més s'anomenen éssers pluricel·lulars. Totes les cèl·lules es cordinen perquè l'organisme puga portar a terme les funcions vitals.
Sí se observen diferents parts del cós no totes
tenen el mateix aspecte.
Són diferents perquè s'especialitzen i porten a terme diferents funcions. Les cèl·lules d'un mateix tipus s'agrupen i formen teixits.
Nivells d'organització dels éssers pluricel·lulars. A l'organisme les cèl·lules s'agrupen i formen diferents nivells d'organització. El resultat és l'organisme.
El primer nivell d'organització són les cèl·lules.
El conjunt de les cèl·lules que porten a terme la mateixa funció formen un teixit. Per exemple, el teixit muscular, que ens permet fer moviments.
El conjunt de teixits que porten a terme la mateixa funció formen un òrgan, com el cervell. Diversos òrgans que porten a terme conjuntament una funció formen un sistema o aparell, com l'aparell digestiu. I el conjunt de tots aquets nivells formen un organisme
Punt4: Fongs, protozous i algues, i bacteris.
Els fongs són éssers vius que en alguns aspectes s'assemblen a les a les plantes o als animals. No són capaços de desplaçar-se, com els passa a les plantes. A més, no poden fabricar el seu propi aliment i, per tant, no necessiten la llum del sol per alimentar-se, i tampoc la necessiten els animals. Poden arribar a ser gegants i es reproduixen mitjançant espores. Hi ha de molts tipus com les: floridures, fongs amb bolets i els rents. Necessiten l'humitat i temperatura adequada per viure.
Els fongs amb bolets són éssers pluricel·lulars. Les seues cèl·lules s'agrupen formant un filament que s'anomena HIFES.
Les floridures: alguns fongs pluricel·lulars no produeixen bolets, sinó que les HIFES formen agrupacions d'aspecte cotonós.
Les floridures viuen sobre les restes dels éssers vius i la matéria en descomposició com la fruita que es prodeix. D'algunes floridures es poden obtindre antibiòtics, com la penicil·lina.
Rents: hi ha un tipus de fongs microoscòpics que s'anomenen rents. Els rents són sers unicel·lulars. No formen HIFES i, per tant, no tenen l'aspecte filamentós com les floridures. Com són unicel·lulars tampoc formen bolets.
S'uses en l'industria per fer l'elaboració del pà, el formatge o el vi.
Els protozous com els paramecis o les amebes, són tan xicotets que es necessita un microoscòpi per veurels.
Les algues poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Les algues pluricel·lulars no formen verdaders teixits.
Els bacteris són unicel·lulars. La majoría tenen paret cel·lular però no membrana nuclear, per això el material del nucli està repartit pel citoplasma. Hi ha beneficiosos i uns altres que causen malalties.
Punt 5: La classificasió dels éssers vius.
Plantes: són pluricel·lulars, frabiquen el seu aliment amb aigua, l'aire i la llum solar. Amb nucli definit.
Algues: Uni o pluricel·lulars, fabriquen el seu aliment i no tenen ni teixits ni òrgans verdaders. Amb nucli definit.
Animals: pluricel·lulars: s'alimenten d'altres animals i es desplacen buscant aliment o fugint dels depredadors. Amb nucli definit.
Protozous: són unicel·lulars, s'alimenten d'altres éssers vius i les amebes o paramecis són tipus de protozous. Amb nucli definit.
Fongs: uni o pluricel·lulars, s'alimenten de restes d'altres éssers vius. Amb nucli definit.
Per a classificar s'utilitzen diferents abits com l'alimentació i l'estructura de les cèl·lules. Hi ha 5 regnes: plantes, animal, protozous, algues i bacteris.
Bacteris: unicel·lulars, alguns fabriquen el seu aliment però altres no. No te nucli definit.