Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
UD1. Introducció a la Filosofia :classical_building: - Coggle Diagram
UD1. Introducció a la Filosofia :classical_building:
1.L'ORÍGEN HISTÒRIC DE LA FILOSOFIA
La filosofia occidental neix a
Grècia
(concretament a Milet) al segle IV a.C. Aquest naixement es coneix amb el nom del pas del
mite al logos
.
Mite
Narració
fantàstica
que intenta explicar l'orígen i la regularitat del cosmos recorrent a les forces sobrehumanes.
Logos
Raó
, paraula. És l'instrument d'indagació de la veritat / realitat. Busca explicacions i respostes racionals.
Raó
K. Marx
S. Freund
F. Nietsche
Els primers pensadors adopten
l'actitud filosòfica
, sorgida de l'admiració i el dubte
L'admiració
La
sorpresa
, es produeix davant d'un món enigmàtic, que planteja tota mena d'interrogants.
El dubte
Entés a exàmen crític, és la
consciència de no saber
i la necessitat de coneixement. Vol revelar els seus pressupòsits, el que és acceptat sense prou reflexió.
Pel coneixement, el
DOLOR
!!!
Factors del naixement de la filosofia
Llibertat de pensament i d'expressió
Afany de comprendre
Desenvolupament econòmic
Desenvolupament culural
2. LES DIFERENTS FORMES DE SABER
Els sabers poden classificarse de diferents maneres segons la seva manera de
copsar la realitat
d'entendre-la
Saber tècnic
Consisteix en saber fer certes
activitats
; i, al igual que la ciència, persegueix el control i el domini del món.
La relació actual entre el saber tècnic i el ceintífic és d'
interacció
. La tecnologia n'és el resultat
Saber filosòfic
L'experiència folosòfica s'adquireix
pensant
: filosofar és pensar, però no de qualsevol manera.
Utilitza la
raó
per argumentar de manera
crítica
i
rigorosa
, amb la finalitat d'entendre l'estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.
Saber científic
Busca l'organització
sistemàtica
del coneixement. Vol trobar una explicació de per què els fets són com són
Es diferencia del saber filisòfic en dos aspectes: a) l'experiència entesa com a
experimentació
, b) l'aplicació de les
matemàtiques
a l'estudi de la realitat.
Saber artístic
Està més vinculat amb la
narració
que amb l'explicació. La literatura, el cine, la poesia, les arts plàstiques..., narren, cadascuna a la seva manera, l'experiència de la vida. Són
formes de conèixer la realitat
.
SUBOBJECTIU??
Objecte (d'estudi)
Forma: originalitat
Expressió sentimental i conmocions
Representació
Temps
Punt de vista
Tècnica
Ens fa pensar
Missatge
Preu?
Crític?
Fa qüestionar-nos?
Saber comú o ordinari
Es funda en "l'experiència de la
vida quotidiana
". No té cap pretenció de ser sistemàtic i sol anar acompanyat de tota mena de prejudicis
Saber mític i màgic
És el coneixement més primitiu. Es basa en la
imaginació i la fantasia
per a explicar els fenòments naturals.
Inicialment es transmetia de paraula i és font de nombroses
supersticions
Saber religiós
És el saber sobre
"allò sagrat"
o
"allò diví"
. Ofereix un sentit a la vida i orienta el comportament de les persones.
Exemples d'aquest saber són la bona part de les
creences religioses
i
manifestacions místiques
3. FAL·LÀCIES
Mentides que passen per veritats
Argument ad hominem
Consisteix a
atacar la persona
enlloc de rebatre els arguments. També usa aquesta fal·làcia qui pretén obligar el seu interlocutor a acceptar la veracitat o falsedat d'una proposició aprofitant-se de les circumstàncies en què es troba.
"El canvi climàtic no existeix. Ja se sap que els ecologistes no són molt llestos"
Argument ad ignoratiam
Consisteix a pretendre demostrar, la veracitat d'una proposició per la
impossibilitat que és falsa o viceversa
.
"Com que no pots demostrar que els fantasmes no existeixen, han d'existir"
Argument ad baculum
(bastó) Algú comet aquesta fal·làcia quan utilitza la
força
o
amenaces
per obligar al seu interlocutor a acceptar una conclusió. Aquest argument permet vèncer però no convèncer. Els que el fan servir, solen creure que "la força fa el dret".
"Si demà no aproves l'exàmen de filosofia, no sortiràs el cap de setmana"
Argument ad misericordiam
Es procura convèncer l'interlocutor per la compassió,
apelant als seus bons sentiments
.
"Has d'aprovar-me l'assignatura de filo perquè m'he esforçat molt. A més, he estat malalt"