Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ESQUEMA: fonaments biològics de la conducta. - Coggle Diagram
ESQUEMA: fonaments biològics de la conducta.
Una història mil·lenària
Més tard, el metge grec Hipòcrates va escriure sobre el cervell, va dir que tot ho patim des d'aquest òrgan.
En temps de Shakespeare encara seguia la disputa entre els que localitzaven l'intel·lecte al cor o al cervell.
Saber que el cervell controla la conducta forma part de la història humana recent. A l'època de Tutankamon rebutjaven el cervell, perquè no es considerava tan important com el cor.
S. XIX: l'anatomista alemany Franz Gall va inventar la frenologia (teoria on les protuberàncies del crani revelen qualitats i personalitat), i malgrat el seu error, va dir que les diferents regions cerebrals tenien funcions específiques.
Psicobiologia: ciència que estudia els fonaments biològics de la conducta, com s'organitza el sistema nerviós i les seves funcions.
S. XX: interès per la fisiologia dels processos mentals i conducta. Gràcies al neuròleg Eric Kandel coneixem la importància de saber com contribueix l'experiència sensorial a l'organització del cervell i com influeixen les estructures cerebrals en pensaments, conducta i emocions.
La història de la nostra vida és la història del nostre cervell, l'estructura més complexa de l'univers, i l'objectiu dels psicòlegs és saber com funciona.
S. XXI: tècniques modernes d'imatge dels neuropsicòlegs pels processos mentals, i noves tècniques d'exploració cerebral per l'estructura i funcions de les regions cerebrals.
Cervell humà semblant a un palimpsest o pergamí que guarda misteris. Investigadors de diferents disciplines treballen junts per desxifrar la interacció entre genoma, cervell i conducta.
Genètica i conducta
2.1. Naturalesa de la genètica
Genoma: conjunt d'instruccions, que agrupades s'anomenen gens i junts formen els cromosomes, situats al nucli de cada cèl·lula. Aquests ens fan entendre els processos de transmissió.
Cada cèl·lula conté 23 parells de cromosomes (meitat mare i meitat pare), estructures compostes per ADN que determinen el nostre genotip per sempre.
22 parells autosòmics (no relacionats amb el sexe) i un altre parell sexual (X i Y), que corresponen al parell 23.
El parell 23 determina el sexe, l'home té dos diferents (X i Y) i la dona dos iguals (X i X).
1953: descobriment de l'estructura de la molècula d'ADN per J.Watson i F.Crick. Gens al nucli de les cèl·lules compostes per àcid desoxiribonucleic (conté ordres de construcció de la vida).
Característiques poligèniques (diversos gens): el color de la pell, el pes, l'altura...
Altres que es deuen a l'activitat d'un únic gen: el color dels ulls o el grup sanguini d'una persona.
La genètica és la ciència que estudia els mecanismes de l'herència. Unitats bàsiques: els gens, que fan possible la continuïtat de les espècies i que tinguin uns trets propis, únics i irrepetibles.
Psicòlegs usen mètodes per investigar les relacions entre gens i conducta: estudis de descendència per determinar l'herència de trets en els animals i estudis de famílies amb bessons per analitzar les influències genètiques.
Gens proporcionen el pla per als nostres cossos, però pot ser alternat per l'entorn, el comportament, la condició dins de l'úter o l'alimentació, família, educació...
2.2. El genoma humà
El Projecte Genoma Humà va facilitar la seqüència de lletres que formen l'ADN, però faltava aprendre a llegir-les.
2003: creació del Projecte ENCODE.
2007: presentació de dades que acabaven amb la visió clàssica.
Característiques del genoma humà i els problemes que planteja conèixer-lo:
Els gens estan interrelacionats i es poden encavalcar.
El projecte ENCODE ha descobert que el 95% del genoma és actiu: fabrica filaments d'ARN igual que fan els gens.
L'ADN conté instruccions per fer els organismes, i per emmagatzemar regles per néixer i reproduir-se. Humans tenen 23.000 gens i resideixen en com es regulen i expressen.
El codi genètic és universal: els éssers humans som genèticament idèntics al 99,9%.
En el futur, el genoma humà permetrà conèixer les bases genètiques de les malalties, el seu diagnòstic i el guariment.
Hi ha una controvèrsia sobre la variació de cèl·lules germinals (reproductores), canviar elements per una millora en els descendents.
Planteja problemes ètics.
Origina problemes socials, perquè el genoma inclou dades sobre el futur i algú pot discriminar si ho coneix.
2003: la lectura completa del genoma humà va ser assolida per dos equips d'investigadors, dirigits per Francis Collins i Craig Venter, que pretenia patentar el genoma humà i no ho va aconseguir.
Genoma: conjunt de cromosomes d'un organisme, amb els gens corresponents. El genoma de cada espècie defineix les seves capacitats.
Ésser humà = ésser biopsicosocial. Si es vol comprendre la seva naturalesa, s'han de conèixer els factors que intervenen en l'origen i desenvolupament.
Tota persona és producte de la interacció de l'herència (transmissió genètica de característiques físiques i psicològiques paternes) i l'ambient (condicions externes que afecten el desenvolupament). Conducta no s'hereta, ADN sí.
