Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

L'imperi espanyol image, Organització, Poc després, Pizarro al Perú…

- - - - El 17 d'abril de 1492, Colom és nomenat virrei i governador de les terres que descobrís.
        
        El projecte colombí veu la llum el 3 d'agost de 1492 sortint l'expedició del port de Pals de la Frontera (Huelva) i albirant terra americana (illa de Guanahaní a les Antilles) el 12 d'octubre d'aquell mateix any.
        
        En aquest primer viatge, Colom no assolirà el seu objectiu d'arribar a les illes de l'Especieria i per això s'embarcarà en un segon viatge, centrat a demostrar que el territori trobat era realment l'Índia, començant amb l'evangelització i la colonització.
        
        El segon viatge comença a Cadis el 25 de setembre de 1493, cap a més al sud i finalitza al mateix port l'11 de juny de 1496.
        
        El tercer viatge parteix de "Sanlúcar de Barrameda" (Cadis) el 30 de maig de 1498. Navega per una zona més meridional, costejant l'illa de Trinitat. Per primera vegada, trepitja terra continental a la península de Paria (Veneçuela) i arriba a l'illa de Cubagua.
- - - - Des de les costes de Tabasco comença una estratègia de conquesta.
        
        Obliga totes les seves tropes a marxar cap a Tenochtitlan, capital de l'Imperi Azteca
        
        Comença l'expansió cap al nord, establint el regne de Nova Galícia.
        
        Pel sud, Pedro de Alvarado arribarà a Guatemala.
        
        Després de la guerra fraticida entre Atahualpa i el seu germanastre Huáscar, el primer es converteix a Inca de la zona de Cajamarca i estableix el seu poder, però Pizarro aconsegueix desfer-se d'Atahualpa el 1533.
        
        Mentrestant, Diego de Almagro conspira contra Pizarro i comença una estratègia de desgast que portarà a l'enfrontament directe entre les seves tropes el 1537.
        
        1 more item...
- - - - El sistema d'explotació que es va fer servir més eren les hisendes
        
        A Amèrica, els europeus van trobar espècies noves: blat de moro, patata, cacau, tabac, tomàquet, pebrot, mandioca, herba mat, fesols, etc., i se'n van emportar altres com la canya de sucre.
        
        A les ciutats era considerable la presència de gremis, i des del segle XVI es van desenvolupar els obratges orientats a la producció tèxtil.
        
        El 1503 la Corona va crear una institució per controlar tots els assumptes relacionats amb les expedicions i el comerç amb Amèrica.
        
        Al llarg de l'Edat Moderna va augmentar a poc a poc les exportacions de mercaderies no-metàl·liques. El comerç d'esclaus va ser revitalitzat pels monocultius tropicals del Nou Món.
- - - - Es va establir una nova estructura social coneguda com a societat de castes marcada pel color de la pell i relacions de domini entre colonitzadors i colonitzats.
        
        Els inicis d'aquesta estructuració tenen lloc en promoure la Corona els matrimonis entre espanyols i indígenes per aconseguir una estabilitat social, ja que només els espanyols casats poden ocupar llocs oficials i tenir preferència a les reparticions d'indis.
        
        En general, la societat es dividia en tres grups ètnics diferenciats: blancs o espanyols, indígenes i negres. La sang d'aquests grups es considerava neta, però la barreja de diferents races donava lloc a persones amb sang considerada tacada.
        
        Després d'això va augmentar de mica en mica els fills dels espanyols nascuts a Amèrica coneguts com a "criollos", que van passar a ocupar l'estament social més alt.
        
        Aquesta societat va durar fins a l'època de la Independència d'Amèrica. Així, per ingressar a l'exèrcit, accedir a l'educació superior o a les altes dignitats a l'Església, haurien de provar la neteja de sang.
- - - - El Consell estava compost per un president, tres consellers, un secretari, un fiscal, un advocat, un relator, un comptador i un porter.
        
        Durant el segle XVII, el nombre de membres creix significativament.
- - - - Al segle XVIII es produeixen una sèrie d'expedicions per la costa americana del Pacífic en direcció al nord, arribant fins a l'actual Alaska.
        
        Florida va passar a Anglaterra (1763) i, de nou, a Espanya (1783)
        
        Louisiana va passar de França a Espanya (1763)
        
        Sagrament va passar de Portugal a Espanya (1750), i va tornar a Portugal (1763) , finalment, tornada a Espanya (1777)
        
        La Banda Oriental, en mans portugueses, passarà a Espanya (1750)