Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Àngel Guimerà - Coggle Diagram
Àngel Guimerà
- Va nèixer a Santa Cruz de Tenerife 6/5/1845
- Era dramaturg, poeta i orador polític
- El seu pare havia anat a Canàries per ajudar un oncle al seu negoci. Al cap d'uns anys Àngel es va casar amb Margarita Jorge. Quan Guimerà tenia 6 anys, el seu pare va traslladar el negoci a Catalunya i es van mudar.
- Estudià al Col·legi de Sant Antoni i va aprendre a versificar el castellà i es vinculà al moviment literari català. Es van reunir amb més joves com ell i va encetar una amistat de per vida. Guimerà començà a "La Jove Catalunya" i publica la primera poesia "El rei i el conseller". Es va presentar amb ell als Jocs Florals i funda una part del diari "La Renaixensa".
- El 1884, va a viure amb la família del seu amic Pere Aldavert, amb la qual conviurà fins a la mort al 1924 a Barcelona.
- L'any 1974, la commemoració dels 50 anys de la seva mort propicia una reflexxió àmplia sobre la vigència de l'obra de Guimerà per part dels professionals del teatre. L'any 1995 es commemorà els 150 anys del seu naixement. Domènech Reixach afirma que Àngel és: "una de les últimes grans figures populars de la nostra cultura anterior a 1939. Els homenatges que se li van retre en vida, l'àmplia resposta social davant la mort; la pervivència del nom i de l'obra de Guimerà a través de símbols o de lletres de sardanes assumides del poble com a pròpies, són la clara demostració tant del seu reconeixement intel·lectual i literari com del seu inqüestionable carisma social".
A partir del 1900
- Intenta connectar amb els nous corrents escrivint drames realistes i cosmopolites: Arran de terra (1901), La pecadora (1902), Aigua que corre (1902), La Miralta (1905), Sol solet (1905) amb que retorna al drama realista de temàtica rural i L'aranya (1906) d'arrel naturalista. Els gustos modernistes s'evidencicen en La Santa Espina (1907), La reina vella (1908), Titània (1910), Sainet trist (1910) i La reina jove (1911).
- En el trienni 1913-1915, va estrenar al cinema "Terra baixa", "La festa del blat" i "Maria Rosa" i el 1916, el Govern francès li atorga la Creu de la Legió d'Honor.
- Després d'uns quants anys en silenci, publica "Jesús que torna" (1917) i "Indíbil i Mandoni (1917).
- Els darrers anys del S.XIX ha assolit el cim del seu prestigi. Té un paper important en la política del moment i és president dels Jocs Florals. 1892: començà el seu discurs amb "Catalunya no ha mort", què és ampliament comentat i té un ressò popular. És elegit preseident de l'Ateney Barcelonès (1895), on pronuncia en català el seu discurs inaugural. Els seus discursos polítics són recollits en el volum "Cants a la pàtria" publicat el 1906 i dedicat a Pere Aldavert.
El 1909, en rebre un homenatge de la multitud i el 1911 és membre numerari de l'IEC. El 1924, l'actor Enric Borràs s'acomiada abans d'embarcar cap a Amèrica, i representà "Terra baixa", "Mar i Cel" i "Mossèn Janot" i va ser l'últim cop que l'autor surt a l'escenari reclamat pels aplaudiments entisiàstics del públic.
- La seva primera tragèdia en vers va ser "Gal·la Placídia" i la segona "Judith de Welp", ubicades en el romanticisme històric.
- 1886: estrena "El fill del rei", que el consagra com a autor teatral i l'obra les portes dels escenaris estatals. Dos anys després publica "Mar i Cel", amb la que aconsegueix un èxit brutal, inaugurant l'etapa de plenitud de l'autor. Durant aquella època estrena les seves obres més populars i es porten al cinema.
- 1889: presideix els Jocs Florals de Barcelona i és elegit president de la Lliga de Catalunya.
- Algunes de les obres de l'època: Rei i Monjo (1890), La boja (1890), L'ànima morta (1892), Mestre Oleguer (Monòleg, 1892), Jesús de Natzaret (1894), Les monges de Sant Aimant (1895), Mort d'en Jaume d'Urgell (Monòleg, 1896) i Mossèn Janot (1898).
- Guimerà començà a "La Jove Catalunya" i publica la primera poesia "El rei i el conseller". Es va presentar amb ell als Jocs Florals i funda una part del diari "La Renaixensa".
- Uns anys després als Jocs Florals obté un accèssit amb "Indíbil i Mandoni" i l'any següent guanya amb "Cleopatra", "L'any mil", "El darrer pany d'en Claris" i Romiatge". El 1887 publicà el seu primer llibre de poesia i el 1890 el segon. La seva primera tragèdia en vers va ser "Gal·la Placídia" i la segona "Judith de Welp", ubicades en el romanticisme històric.