Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL NAIXEMENT DEL CATALANISME, Catalanisme - Coggle Diagram
EL NAIXEMENT DEL CATALANISME
Què és el catalanisme?
neix primers anys Restauració
Punt de partida s.XlX
classes treballadores són catalanistes = llengua catalana → identitat
Burgesos catalans = espanyolistes
S'enfonsa Antic Règim → apareix liberalisme a Espanya → 1808 → neix projecte polític: Nació espanyola → reorganitzar Espanya per crear nova identitat col·lectiva (dels súbdits)
burgesos catalans ho veuen com a oportunitat → espanya els acceptaria com a espanyols
creien que podrien influir en decisions polítiques
Problema
nacionalisme espanyol descendent d'estat espanyol
= heretava del despotisme reial:
cultura política castellana d'autoritarisme
1 more item...
supremacisme
1 more item...
Els precedents vuitcentistes del catalanisme
precedents que després van servir per construir catalanisme
carlisme
oposició al capitalisme → buscaven tradicionalisme
renaixença
falsa idea de "resurecció llengua catalana"
republicanisme federal
convertir centralisme (dona peu a despotisme) → en federalisme
barreja de demòcrates amb partidaris xarons de l'ús català
xarons → grup d'intel·lectuals burgesos fan que català fos llengua de cultura a Cat.
Construcció de folklore català
durant anys centrals s.XlX elements cultura catalana comencen a ser recollits:
publicació primers llibres d'història sobre Catalunya + primers intents de recollir història del país en 1 sola obra
codificació com a dret català d'allò que seguia vigent de legislació catalana → sobretot herències familiars
costumari
llegenda de les Quatre Barres
forma actualitzada del Cant dels
Segadors
celebració 11S
sardana → identificada com a dansa representativa de Catalunya
masia → identificada com a construcció tradicional de Catalunya.
gran impuls s.XlX → colles castelleres →casi extinció s.XX.
L'enorme complexitat de la situació
situació contradictòria
intensa adhesió patrotisme espanyol
desconfiança centralisme + madrid → identitat catalana reneix
sensació catalunya tractada injustament → apareixen primeres organitzacions catalanistes
catalanisme burgès
tot el segle XlX actitud de catalunya positiva cap a espanya
1880 comencen a canviar d'actitud (veuen l’anticatalanisme)
difícil canvi: gràcies a Cuba catalans tenien negoci
certa confiança en espanyolisme millor opció per Catalunya
1 more item...
catalanisme eclesiàstic
grup d'eclesiàstics vigatans va confluir principis catalanisme amb catolicisme
és bon cristià qui estima al seu país
participaven postulats catalanistes
catalans som un poble + Catalunya la nostra pàtria
1 more item...
catalanisme popular
partidaris: nivell social econòmic modest
Valentí Almirall = pare catalanisme
entra partir centralista → a partir de federalisme → veu realitat catalana dins d'Espanya → crea idees pel catalanisme
dissenyar solucions catalanes per problemes catalans
1 more item...
Anticatalanisme
resposta Espanyola a Catalanisme → ve abans de catalanisme burgés
Diari català + Almirall + catalanisme = intolerable
catalanisme acusat de separatisme
1 more item...
La fi del segle
tots 3 catalanisme al 1890 feien mateix plantejament
s'havia de guanyar suport catalans → objectiu: obtenir força política necessària per actuar a Madrid
Almirall mana → inclinació progressista → no agradava als qui posaven diners pel seu moviment → partit Centre Català entra en decadència
1891: es funda entitat: Unió
Catalanista → objectiu: crear programa polític comú per diverses tendències catalanistes → s'aconsegueix 1892 = Bases de Manresa
Bases de Manresa → proposta basada principis Almirall + orientació conservadora
detallava que havia de fer govern Espanyol vs Català → objectiu: permetre convivència
projecte contrari centralisme
= catalunya té personalitat política propia + obeeix corona espanyola
1 more item...
Catalanisme
moviment polític
institucions polítiques pròpies + despotisme
Catalanisme = reacció defensiva a injusticies
= buscar llibertat per Catalunya
llengua catalana = factor identitat català
som poble català → identitat política pròpia