Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ORÍGENS I DESENVOLUPAMENT DEL FEUDALISME. L?ECONOMIA SENYORIAL. DEBAT…
ORÍGENS I DESENVOLUPAMENT DEL FEUDALISME. L?ECONOMIA SENYORIAL. DEBAT HISTORIOGRÀFIC. t.26
Cronologia
Marc Bloch (Escola dels Annals)
476 - 1000 (1a etapa)
1000-s.XIII (2a etapa)
s. XIII - XV (descoberta d'Amèrica)
historiadors marxistes (2a servitud) = fins a 1789
El feudalisme
3.1 Debat sobre el concepte
Escola dels Annals (Marc Bloch): economia-societat,mental, sociologia, institucionals...
Como la MAFIA El feudalisme es beneficia a partir de la destrucció de l'Estat. On no arriba l'Estat hi arriba el feudalisme.
Corrent institucionalista: vincle entre senyor i vassall.
Materialisme històric: (Fontana, Hobsbawm, Thompson, ...). Esclavisme-feudalisme-capitalisme.
Origen:
1a vegada: Esperit de les Lleis de Montesquieu.
Georges Duby: abans de la caiguda de l'Imperi romà ja apareix (s. III) quan amb les invasions bàrbares s'abandonen les ciutats. Alliberació d'esclaus, fidelitat als senyors.
3.2 Evolució del feudalisme:
Sobre la fi del feudalisme:
Historiadors marxistes: 2a servitud (fins al 1789)
**Creixement de la burgesia en relació a la descoberta d'Amèrica (cartes de pagament...)
Èxode rural, peste bubònica i un camp remogut (revoltes dels pagesos de remença) propiciat pels masos rònecs i la pressió del rei davant les ciutats (Biga i la Busca)
- Concentració de poders en la figura del rei (protecció del mercat internacional...)**
Sobre el feudalisme en general:
Obligacions vassall-senyor (corrent institucionalista)
amb la protecció militar-jurídica, diners per les croades, manteniment dels carrers,...
representat amb l'homenatge i la investidura.
Homenatge: Inmixto manus i fidelitat (jurament amb el llibre sagrat. Societat teocéntrica).
Investidura: Acte simbòlic d'intercanvi
DEL DOMINI ÚTIL
d'una propietat (anell, vara porció de terra = feu)
3.3 La societat feudal:
Clergat
Papa de Roma
Clergat secular: bisbes
Clergat regular:
benedictins
i la ordre del Cister
(monestir de Poblet) Alguns monestirs funcionaven com feus. Vida ascètica.
Noblesa:
tornejos, accés per naixement,
el cavaller cristià.
3r Estat (camperols, artesans...)
Serfs o esclaus de la terra:
casar-se amb consentiment senyorial, no desplacar-se sense el seu permís
Camperolat lliure: Delme + Impostos
La dona
Pèrdua del dot marital, no estudis, l'hereu
Organització d'un feu
Reserva: Espai del senyor, treballat per pagesos o serfs. Bones terres
Masos: Part dels vassalls. Paguen impostos per treballar-la.
Terres comunals: Boscos i prats a fer servir amb permís reial.
Conclusió i Bibliografia:
LE GOFF, J. (2007). La Edad Media explicada als joves i no tan joves. Paidós.
BALCELLS, A. (dir.). (2006). Història de Catalunya. La Butxaca
CLARAMUNT, S. i altres. (1997) Historia de la Edad Media. Ariel,
ÁLVAREZ PALENZUELA, V. (2002). Historia
Universal
de la Edad Media. Ariel