Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Tema 6: La Renaixença. La poesia romantica - Coggle Diagram
Tema 6: La Renaixença. La poesia romantica
La Renaixensa
L’arribada del romanticisme coincideix amb l’aparició de la renaixença
La recuperació nacional a Catalunya🡪 i la recuperació del prestigi de la llengua pròpia va donar-se lloc en territoris industrialitzats, amb una burgesia poderosa.
La reivindicació de la llengua pròpia, juntament amb la recuperació d’un passat més o menys idealitzat; en un context romàntic de lluita i de renovació i en una societat industrialitzada i burgesa🡪 contrastava amb una Península
Les seves eines van ser algunes revistes i sobretot la reinstauració dels Jocs Florals
El 1850 Anselm Clavé va crear la Societat Coral Fraternitat
El Romanticisme
Originat a finals del segle XVII a Alemanya i Gran Bretanya. Comença el romanticisme a partir de la publicació de ‘’Les tribulacions del jove Werther’’ de John Wolfang von Goethe. En aquesta obra és suposa la consolidació de Goethe dins el moviment cultural Sturm und Drang.
A la peninsula iberica, apareixara despres de la guerrra del Francès (1814). La revista “El Europeo” va ser la plataforma de difusió de idees romàniques procedents d’Europa. Bonaventura Carles Aribau publicara en el any 1833 a la revista “El Vapor”, “La Patria”, un poema en que reflexiona sobre el sentit de la identitat vinculada amb la patria i la llengua.
Joaquim Rubió i Ors
Professor i catedràtic de literatura a la Universitat de Valladolid i d’història Universal a Barcelona
Era bon coneixedor de la literatura i dels autors europeus contemporanis
El febrer de 1839 va publicar poemes al Diario de Barcelona, sota el pseudònim de Lo Gaiter de Llobregat🡪 que també donà títol al recull que publicà el 1841 amb un pròleg programàtic; on recopila totes les seves poesies
Impulsor de la restauració dels Jocs Florals🡪 també va ser reconegut com a mestre en gai saber en nombroses ocasions
Els Jocs Florals
L’1 de maig de 1859 es fa la primera convocatòria dels Jocs Florals🡪 que recuperen el certamen medieval celebrat a Tolosa i Barcelona entre els segles XIV I XV.
La iniciativa guiada per Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer 🡪va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona
Per recuperar el passat medieval 🡪 els intel·lectuals de la Renaixença van reinstaurar els Jocs Florals
Objectius
Oferir una plataforma de difusió de la literatura culta en català
Crear un públic lector i consumidor d’aquestes obres
Promoure la publicació d’obres en català
Augmentar el prestigi de la llengua catalana
Provocar el sorgiment de noves generacions de poetes renaixentistes
Altres
El certamen tenia per lema : “ Pàtria, fe i amor”
Premis: La Viola d’Or i argent, L’englantina, La Flor Natural 🡪 màxima distinció era el títol de mestre en gai saber ( guanyador de les tres categories)
JACINT VERDAGUER
L’obra de Verdaguer s’explica per la combinació de factors:
socials (capacitat de connectar amb les idees i els sentiments de la gent)
intel·lectuals ( formació clàssica, coneixement literatura contemporània europea i la popular catalana)
personals ( origen humil, rural, problemes amb l’església)
LUCRECIA
Argument i model
L’obra més important de Ramis va ser Lucrècia🡪 escrita per l’autor quan tenia 23 anys
És una obra que segueix els models neoclàssics del teatre francès🡪 respectant unitats aristotèliques i fent ús del vers alexandrí
Contex del fragment
Ambientat a la Roma clàssica, narra la Història de Lucrècia una dama romana de final S.V a.C, violada per Sextus Tarquinus ( fill de tarquinus el superb🡪 últim rei roma)
Lucrècia per a defensar el seu honor i al seu marit Col·latinus, es suïcida amb un punyal, que és arrencat del seu cos pel marit i després brandit per Brutus( parent d’ambdós personatges) , que l’anima a revoltar-se contra Tarquinus.
La derrota del tirà suposa la fi de la monarquia romana i l’inici de la república🡪 primer cònsol és Brutus
La Poesia
La formació de seminarista li va aportar coneixements del llatí i la cultura clàssica
El 1865 es va presentar als Jocs Florals i va ser guardonat🡪 això li va permetre establir contacte amb els cercles literaris on hi havia Maria Aguiló i Manel Milà i Fontanals
Aquests el van fer descobrir obres i autors romàntics europeus.
Hi ha tres aspectes que Verdaguer combina per a crear una obra singular:
Cultura clàssica
Tradició popular i folklòrica
Poètica romàntica
Va renovar el llenguatge🡪 ja que no usava la llengua medieval , sinó la llengua parlada a Osona.
El 1877 els Jocs Florals li van premiar el seu poema : l’Atlàntida ( resultat evolutiu de Dos màrtirs de ma pàtria(1865) o poemes com L’emigrant o Lluny de ma terra🡪 cap a obres posteriors com Canigó (1886) o Aires del Montseny (1901))
Experiència personal també es reflecteix en la obra : Flors del Calvari (1896)🡪 expressa el dolor per la pèrdua de les llicències sacerdotals
CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA DE JACINT VERDAGUER
Tractament del paisatge com a símbol de sentiments , i d’idees com la pàtria i la poesia
Capacitat de suggestió i de connexió amb els sentiments dels lectors
Reinterpretació mítica de llegendes i episodis històrics
Combinació formes mètriques i recursos estilístics clàssics i populars
Biografia
Quan torna entra al servei del Marquès de Comillas, a Barcelona 🡪 com a capellà i almoiner
1886🡪 viatja a Terra Santa
En tornar a Barcelona té problemes econòmics i el Marquès de Comillas🡪 que el fa fora a causa de la pràctica d’exorcismes, la distribució d’almoines i la consulta a vidents
Per això, el bisbe Morgades el confina al Santuari de la Gleva ( Osona)
1895🡪 trenca el confinament i torna a Barcelona 🡪 però li treuen la llicència de dir missa( publica En Defensa Pròpia🡪 articles en premsa)
Després d’un gran esforç va poder tornar a dir missa a l’Església de Betlem
A causa de la tuberculosi es va retirar a Vallvidrera on va morir (1902)
Després de passar una temporada a la parròquia de Vinyoles d’Orís, a Vic 🡪per motius de salut emprèn una ruta 9 vegades fins a l’illa de Cuba ( és quan escriu l’Atlàntida)
1870 🡪 és ordenat com a sacerdot
JACINT VERDAGUER (1845-1902)🡪 d’orígens humils, ingressa al seminari de Vic ( estudis eclesiàstics durant deu anys)