Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Tema 5: LA LITERATURA DELS SEGLES XVI a XVIII - Coggle Diagram
Tema 5: LA LITERATURA DELS SEGLES XVI a XVIII
Poesia catalàna del reneixament
La literatura catalana del reneixament abraça el periode del segle XV i recupera alguns models estetics i formals del classicisme grecollatí.
La poesia catalana d'aquest periode es caracteritzada per l'adopció d'una metrica nova. La incorporació de refranys i cançons populars es una nova novetat.
Pere Serafí
Pere Serafí va nèixer entre els anys 1505 i 1510 i va morir a Barcelona l'any 1567. Serafí va ser un poeta i un pintor català del Renaixement. La seva primera ocupació era la pintura.
Pel que fa a la seva obra litterària, l'any 1560 va col·laborar amb un sonet a l'edició de l'obra d'Ausiàs i de març de cinc anys més tard va publicar Dos llibres. Aquesta obra contenia 170 poemes que estaven dividits en dues parts, una de profana i l'altra d'espiritual.
Poesia Popular
Profans
Romanços
Poemes narratius llargs que expliquen i mitifiquen les gestes i robatoris duts a terme pels bandolers més coneguts
(Serrallonga)🡪 (biografies de bandolers)
Corrandes
Composicions caracteritzades per la improvisació i es melodies monòtones i repetitives
Es cantaven en festes per elogiar algú, plànyer una absència, burlar-se d’una situació,...
Mètrica: fixa, 4 versos heptasíl·labs
Religiosos
Nadales
Cançons vinculades al naixement de Jesús 🡪 són composicions circumstancials de l’època de Nadal.
És el gènere popular més reconegut
Estructura: cobles de quatre versos pentasíl·labs i heptasíl·labs
Goïgs
Composicions religioses acompanyades d’una melodia senzilla, en les quals s’elogia les figures de Crist , la Verge Maria i els sants. 🡪 formen part de celebracions religioses.
Es troben també escrits
(Formats per versos heptasíl·labs, distribuïts en una tornada de quatre versos, seguida de cobles de sis versos.)
Prosa renaixentiste
Quan parlem de prosa renaixentista, no es similar a la prosa actual, la prosa renaixentista es a partir de generes com el diàleg, narrativa històrica i religiosa, les facècies, les nouvelle i l’epístola.
Cristòfor Despuig
Va neixer a Tortosa el any 1510 i va morir el 1572. Formava part de l’aristoctàcia de la ciutat i del govern municipal. Es diu que Cristòfor o tenia gaire coneixement de historiografia del seu temps, Dèspuig no tenia una intencio historiografica, li servia per analitzar el present, polemitzar amb altres historiadors i fer propostes del futur.
Teatre del Reneixament
Es produeix en un moment en que les ciutats estaven creixent molt rapidament, amb la qual cosa que feia que apareixesin nous espectadors. Aquets demanaven un teatre de diversió. Aquet nou public fara que les companyies no hagin de fer gires per mostrar el espectacle i donar la possibilitat de la creació de nous teatres fixos.
Teatre Cortesà
Reflecteix la realitat del moment, món anstocràtic i costums de les visites.
1516 i 1517 la noblesa europea s’interessa pel teatre i crea el teatre cortesà en vers d’intervenció còmica i satànica.
“La vesita” Joan Ferrandis d’Heredia 1480-1549 és una sàtira divertida sobre els costums socials de les dones Valencianes o “la farsa d’en Cornei”.
Autor anònim mostra de teatre cortesà que reflecteix vida quotidiana bilingüisme.
Isabel de Castella es va casar amb Ferran d’Aragó i van tindre a Joana la Boja i aquesta te a Carle I. Quan Isabel mor Ferran vigila a Carles I i en casa amb Germana de Foix. Quan Ferran mor Germana de Foix es casa amb el duc de Cantàbria, llavors es crea més literatura.
Joan Ferrandins
Gran part de les seves obres eren escrites en castellà. Segueix el model de Ausias March i mostra un gran sentiment a la lirica tradicional. La seva obra va ser recollida en un volum postum.
La seva producció teatral tambè va tindre merit. Les obres de teatre profà del segle XVI que conservem són imitacions del teatre renaixentista Italià. La Vestia n’es un exemple.
(Valencia 1480/85 – València 1549) va ser un cavaller i dramaturg Valencià. Personatge mes important de la Cort de Germana de Foix.
Barroc
Perd el sentit crític, l’alegria de viure, optimisme i confiança en el món.
Neix en època de crisis.
Religiosa: guerres de religió i contrareforma
Política.
Economica: Influencia contrareforma que proboca:
Vigilancia de les actituds dels intelectuals.
Dogmatisme.
Reforçament antiguitat papal.
Reforçament de la inquisició
Intolerancia cap als heterodoxes.
Temas del Barroc:
Desengany i la frustració de la crisi social, la mort el palau i voluntat ascètica.
Teatre
El teatre del barroc està influenciat per la literatura castellana del Segle d’Or, i inclou mostres de teatre religiós i profà en vers, en un estil culte i elaborat, amb la presència de castellanismes.
Per tant, es presenten els aspectes més foscos de la realitat carregats d’ornament i ironia.
L’art reflecteix el pessimisme i la decepció de l’època, la qual tracta la fugacitat, el desengany i la desconfiança, però ho fa amb unes formes artificioses🡪 que mostren el gust pels contrastos
Barroc comença a finals del S.XVI i continua al llarg del S.XVII, conforma un període d’inestabilitat i de crisi profunda de valors.
Francesc Fontanella
Coneixia els clàssics i la literatura europea del moment( Shakespeare, Calderón...)🡪 va intentar revitalitzar la tradició teatral culta, que s’havia aturat o era en castellà.
A causa de la influència de la literatura barroca castellana( sobretot de la comedia nueva i la comedia pastoril de Lope de Vega) que representava el model més innovador 🡪 es va intentar modernitzar el teatre barroc català, amb temes com la mitologia , el bucolisme, la burla i els elements grotescos
És autor de la Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia (1640) 🡪una tragicomèdia composta per :
Un entremès i uns balls🡪 a la recerca de l’espectacle total del barroc.
L’obra es situa en una arcàdia entre el Besòs i el Llobregat, i presenta, en un entorn bucòlic, els conflictes entre dues famílies 🡪 que s’acaben solucionant gràcies a l’amor, que s’alia amb la Fermesa i venç la Porfia.
Una introducció en defensa de la llengua
La trama i els personatges inclouen l’element seriós, i el burlesc i el graciós🡪 propi de la commedia dell’ Arte
Francesc Vicent Garcia (1582-1623)
L’obra és de tipus religiós ( comèdies de sants), seguint la tradició de l’espectacle medieval🡪 combinat amb els nous estils de la commedia nueva, incorpora fragments que recorden als sainets, amb llengua viva, lleugera, moderna,...
A l’obra hi intervenen personatges al·legòrics( Ira , Supèrbia,..), personatges reals( Bàrbara, Hipòlit,Diòscor...), mitològics( nimfes), i sobrenaturals ( Jesús, Llucifer)
La comèdia protagonitzada per criats i senyors, representants de dos mons oposats i que escenifiquen la confrontació entre el bé i el mal, la vulgaritat i el misticisme, ...
Neoclascicisme
Corrent estètic i literari que sorgeix al S.XVIII juntament amb el corrent de la il·lustració
Situació
Es situa a Catalunya i als territoris de parla catalana, però en poca influència a causa de la GUERRA DE SUCCESIÓ ( 1700-1714)🡪 que comportarà una pèrdua de drets, sobretot per a la llengua i la seva divulgació .
Per aquest motiu, existeix una diglòssia ( des del S.XVI)🡪
conviuen el castellà, llengua de més importància que s’utilitza en tots els àmbits i la llengua catalana, que només s’utilitza en l’ espai familiar.
El moment més crític serà al primer terç del S.XIX 🡪 i per això la Il·lustració i el Neoclassicisme, penetren els territoris de parla catalana de manera superficial i poc intensa.
Les 5 característiques de la poesia neoclàssica
Introducció del vers alexandrí (6-6, amb cesura )
L’objectiu d’aprenentatge didàctic
La mitificació de les relacions vitals i intel·lectuals entre l’individu i l’entorn natural i social
El desenvolupament de la temàtica classicitzant
I la recreació d’escenes bíbliques per tractar continguts moralitzants
Joan Ramis i Ramis (1746-1819)
Va fer poesia, assaig, teatre i de traductor.
La majoria de la seva producció va ser redactada quan Menorca es trobada sota la dominació britanica.
Considerat l’autor més representatiu de la il.lustració en temes catalans.
Obres destacades: Lucrecia, Rosaura.
El Baró de Maldà
Aristocrata, vida senzilla, per la vida social no gaire rellevant en cercles intelectuals barcelonins del seu temps.
Col.loquial i humor.
Llibre abonit, repetitiu, diari procedent del consumisme i periodisme.
LITERATURA POPULAR
Té uns orígens immemorials
La literatura popular s’entén com qualsevol expressió amb voluntat artística sorgida pel poble i de creació anònima. 🡪 es transmet de manera oral i no es veu afectada per la crisi
És una forma de transmetre elements de la pròpia cultura i de la pròpia història de forma oral🡪 els folkloristes fixaven els textos populars per escrit
Caracteristiques
La creació és anònima
Es transmet oralment
És modificable segons l’intèrpret
S’adapta segons cada país
Té caràcter conservador
La cronologia és imprecisa🡪 no succeeix en un temps concret
Es divideix en:
Teatre popular
Religiosos
CICLES: Pasqua, Nadal, Hagiogràfic, Bíblic , Marià
Profà
Sainet, entremès🡪 obres teatre breus representades al mig d’una obra més llarga 🡪 simbolitzant estil de vida de les classes populars
Poesia popular
Narrativa popular
Rondalles🡪 Origen fictici
Llegendes🡪 Origen real i històric