Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Estructura i dinámica dels ecosistemes - Coggle Diagram
Estructura i dinámica dels ecosistemes
8 - Les piràmides tròfiques
Una piràmide tròfica és una representació gràfica de les relacions alimentàries d'un ecosistema en què es mostra la variació entre els diferents nivells tròfics per a una característica determinada. Estan formades per barres horitzontals, a la base se situen els productors i, a damunt. els consumidors primaris. Hi ha tres tipus: de biomassa, d'energia i de nombres.
10 - Els cicles biogeoquímics en els ecosistemes
Els bioelements són els elements químics del medi ambient que formen matèria orgánica. Tenia els següents exemples: hidrogen, oxigen, carboni, nitrogen, fósforo i sobre.
El cicle biogeoquímic és el recorregunt i la transformació que pateix cada un a l'ecosistema.
7 - Les relacions alimentàries
Nivells tròfics o alimentaris: segons la forma de obtenir l'aliment.
Cadenes i xarxes tròfiques: seqüéncia simple i lineal d'éssers vius d'un ecosistema que s'uneixen mitjançant fletxes que indiquen qui és menja per qui.
13 - Els cicles del fòsfor i del sofre
Fòsfor: 1. Les plantes agarren del sòl fòsfor soluble, en forma de fosfats. 2. El fòsfor passa a través de l'alimentació a consumidors i descomponemos. 3. Quan els organismes es moren, els fosfato s'allibera i s'incorpora al sol. 4. L'erosió de les roques sedimentarias marines allibera fosfato.
Sofre: 1. El sofre, en forma de sulfats, és sbsorbir per les plantes. 2. El sofre passa d'uns niveles tròfics als altres. 3. La combustión de combustibles fòssils i l''activista volcánica aporten osare a l'atmosfera, que torna las ecosistemes amb l'nigua de pluma. 4. La descomposició de la matèria orgànica sulfur d'hidrogen, que passa a l'atmosfera o és oxidat per bacteris i es converteix en sulfats.
3 - Límits de tolerància i factors limitants
Cada espècie presenta una zona de tolerància en què pot viure i està definida per uns límits de tolerància. En la zona òptima la espècie deixa més descendència i sobreviu millor.
Organismes eurioics
Presenten corbes amples i, per tant, poden viure entre marges amplis del factors del medi.
Organismes estenoics
Presenten corbes més estretes i només poden viure entre un rang estret dels factors del medi.
12 - El cicle del nitrogen
Els bacteris fixadors de nitrogen capten el nitrogen atmosfèric i el transformen en amoníac que es tranforma en amoni. 2. Amb l'alimentació el nitrogen passa del nivell dels productors als consumidors que l'empren per formar les seves proteínas i àcids nucleics. 3. Els desnitrificants transformen una part del nitrars del sol en nitrogen que torna a l'atmòsfera. 4. Els excrements i les restes d'animals i plantes morts són transformats per microorganismes descomponedors i formen amoni que les plantes poden absorbir.
5 - Les relacions biòtiques
Intraespecífiques
S'estableixen entre els individus de la mateixa espècie. Hi ha diferents tipus: relacions de competència, relacions de cooperació, familiars, socials, colonials i gregàries.
Interespecífiques
S'estableixen entre organismes d'espècies diferents. Hi són els següents tipus: competència, depredació, mutualisme, inquilinisme i parasitisme.
14 - L'evolució dels ecosistemes
Successió ecològica: canvis en els ecosistemes al llarg del temps com a conseqüència de les variacions que es produceixen en el biòtop i en les poblacions que l'integren.
Increment de la complexitat de l'ecosistema: incrementa el nombre de relacions entre els organismes i fa augmentar el nombre i la compexitat de cadenes i xarxes trògiques i les relacions interespecífiques.
Increment de la biomassa: les espècies són substituïdes per unes altres de més pes i volumen.
Increment de la diversitat d'organismes: el nombre d'espècies s'eleva amb el pas del temps i unes són substiuïdes per unes altres.
Increment de la resistència als carvis que es poden producir a l'ecosistema: hi ha mecanismos s'autoregulació que el fan més resistente a les perturbaciones.
Successió primària
Successió secundària
Successió primària en una illa vocànica: Estapa inicial o de constitució, etapa de maduració i etapa final o clímax.
4 - Hàbitat i nínxol ecològic
L'hàbitat d'un organisme és l'àrea física on el podém trobar. En canvi, el nínxol ecològic correspon a l'espai físic, l'estil de vida i la función dins l'ecosistema. Dues espècies diferents que conviuen no poden ocupar de forma simultània el mateix nínxol ecològic. A més, moltes espècies el canvien al llarg de la seva vida.
9 - Energia i matèria en els ecosistemes
Fluix d'energia: la principal és el Sol, els organismes producties austòtrof transporten mitjançant la fotosíntesi una part de l'energia luminosa en energia química.
Cicle de la matèria: la matèria no es pard. sin que es recicla contínuamet. Aicí, els descomponedors transformen la matèria orgánica en matèria inorgánica.
6 - Les poblacions en els ecosistemes
Una població és el conjunt d'organismes de la mateixa espècie que viuen a una zona determinada i poden reproducir-se entre ells.
Creixement exponencial: corba en forma de J.
La població s'estabilitza i creía fins a un límit i valor màxim: cobra en forma de S.
Capacitat de càrrega (K): el límit sobre el creixement.
11 - El cicle del carboni
Organismes productors capten el CO2 (fotosíntesi). 2. Mitjançant la respiració celular els organismes emprenla matèria orgánica alliberant CO2. També allibera CO2 els incendis forestal i les erupcions volcàniques. 3. Una part són enterraades dels sediments i es transformen en combustibles fòssils. 4. Els bacteris i els fongs descomponen els excrements i allibera el CO2 a l'atmòsfera.
2 - Factors abioòtics i adaptacions
Factors abiòtics: varieables fisicoquímiques del medi que influeixen en els esses viu d'un ecosistema.
Adaptacions: caractéristiques anatomiques, fisiològiques que permeten als Essers Virus sobreviure en el medi en que habiten.
Tipus:
Humitat
Llum
Temperatura
Pressió
Slinitat