Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Els orígens del catalanisme polític - Coggle Diagram
Els orígens del catalanisme polític
La nova cultura catalanista
1.1.La persistència de la identitat catalana
principi del s.XIX
a Catalunya persistia un refús clar del procés de centralització
administrativa
Català
desaparegut com a llengua administrativa i cultural
Persistia com a llengua
en la parla quotidiana.
tendència uniformitzadora de l’Estat,
la societat catalana va mantenir la llengua pròpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure.
1.2.La Renaixença literària i cultural
moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del
1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.
inicis?
Oda a
LA PÀTRIA (1833) de BONAVENTURA CARLES ARIBAU
Les propostes de
JOAQUIM RUBIÓ I ORS (1841
) de recuperació del català com a llengua culta.
La llengua
es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la necessitat de fer del CATALÀ UNA LLENGUA DE CULTURA
1859
es celebren el
JOCS FLORALS
plataforma per restaurar i conservar més pura la llengua i literatura catalana
RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT CATALANA
. Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore...
1.3.La Renaixença popular
moviment cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es parla”.
Van polemitzar amb els defensors del català culte
Protagonistes
JOSEP ANSELM CLAVÉ
ABDÓ TERRADES
FREDERIC SOLER SERAFÍ PITARRA
1870
apropament dels dos corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de sumar esforços.
Figures que van sortir dels Jocs
Àngel Guimerà
Jacint Verdaguer
català va començar a incorporar-se a publicacions
DIARI CATALÀ
LA TRAMUNTANA(propera a l’anarquisme)
LA CAMPANA DE GRÀCIA (republicà)
L’ESQUELLA DE LA TORRATXA (republicà)
Els inicis del catalanisme polític
2.1. La crítica al centralisme
Constitucions espanyoles
Nació única
Organització estatal = centralització
Regnat d'Isabel II
sectors progressistes catalans critiquen l’estat liberal i demanen més atribucions per als ajuntaments i les diputacions
LES BULLANGUES
(moviments populars entre 1835-1845), són la primera mostra d’oposició al centralisme.
Accions violentes
Assassinat general Bassa
Crema de convents.
Crema del Vapor Bonaplata.
La DÈCADA MODERADA (1844-1854)
augment del centralisme
2.2. El federalisme
1868
PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL
Expansió política important
Implantació especialment important als medis urbans
Suport de la petita burgesia i important difusió entre el proletariat industrial
Principal teòric
FRANCESC PI I MARGALL
Defensava que l’ESTAT FEDERAL ESPANYOL havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península
1869
Pacte de Tortosa (1869)
Volen Estat federal
tenir en compte la realitat històrica de la Corona
fonamentat concepte de sobirania popular
La caracterització de com havia de ser es concretà durant la proclamació de la I REPÚBLICA, amb el projecte de Constitució del 1873, en el que es deia que Espanya era un estat federal amb 17 estats.
RESTAURACIÓ
replantejar la relació entre els diferents territoris que havien de constituir l’Estat federal.
JOSEP M. VALLÈS I RIBOT
Proposà la redacció d’un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883), amb Corts sobiranes, govern amb àmplies competències...
PI I MARGALL
va reformular el projecte a nivell espanyol, posant l’accent en la problemàtica social, en la reforma agrària i les reivindicacions dels treballadors industrials
2.3.Valentí Almirall i el Centre Català
VALENTÍ ALMIRALL
definició del catalanisme polític
dirigents federals més destacats a Catalunya.
1879
funda el Diari Català
1880
funda el
PRIMER CONGRÉS CATALANISTA
(9 octubre- 14 novembre)
OBJECTIU: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en la política
participen 1.282 persones
Es tria a Valentí Almirall com a president
Acords
nomenar una comissió per vetllar pel manteniment del dret català
constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana
fundar una nova entitat per coordinar el moviment: CENTRE CATALÀ
1886
publicà “Lo Catalanisme” que posà les bases ideològiques d’un CATALANISME PROGRESSISTA
CENTRE CATALÀ
1881
Trenca amb Pi i Margall i es decideix a impulsar una acció política específica catalana.
1882
es forma el
CENTRE CATALÀ
partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes
1883
el Centre Català va convocar el SEGON CONGRÉS CATALANISTA
1885
miting
LLOTJA de BARCELONA
El Memorial de Greuges
presentat a Alfons XII, va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme
Denunciava el centralisme
Demanava el dret a impulsar la vida regional
Defensava el proteccionisme
Defensava el dret civil català
El fracàs del projecte d'Almirall
perquè representava un catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrquics).
perquè tenia poca base social
l’oposició de Valentí Almirall al’ Exposició Universal BARCELONA (1888).
Desaparició Centre Català
(1888)
poca influència Almirall dins catalanisme
2.4. La Lliga de Catalunya
Sorgeix de les discrepàncies dins el Centre Català (1887)
Personatges
Narcís Verdaguer
Lluís Domènech i Montaner
Josep Puig i Cadafalch
Enric Prat de la Riba
Àngel Guimerà (Renaixença)
Iniciatives
1888: Missatge a la Reina Regent
es demana l’autonomia per Catalunya. Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb Espanya
Decidir el número de soldats
Català = llengua oficial → ensenyament en català
Tribunals de justícia i càrrecs → catalans
1889: campanya en defensa del dret català i contra el projecte de REFORMA del CODI CIVIL
el govern accedí a canvi redacció → 1a victòria catalanisme
El catalanisme conservador
3.1.El catalanisme tradicionalista
Durant la Restauració
després que la Santa Seu donés el seu suport a Alfons XII, part del clero va buscar un espai dins el liberalisme més conservador
Juame Collell
Josep Morgades
JOSEP TORRAS I BAGES
1892
La tradició catalana
defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió. No canvis socials, Edat Mitjana com a model de valors...
3.2.La formació de la Unió Catalanista
1891: Unió Catalanista
Coordinar tots els grups catalanistes comarcals
Objectiu
federació de tots els grups, centres,ateneus....
propagar idees regionalistes
programa comú a tots grups catalanistes
Suport
Catalunya rural
propietaris mitjans
comerciants
professionals liberals i intel·lectuals
Discrepàncies entre
contraris a participar vida política
necessitat de convertir la Unió en una organització política (eleccions)
3.3.Les Bases de Manresa
1892
celebració a Manresa d’una assemblea de delegats.
Objectiu
aprovar un programa polític amb el nom BASES PER A LA CONSTITUCIÓ REGIONAL CATALANA
Característiques
Futura Constitució política de Catalunya
Sota la base del pensament Catalanista conservador i tradicionalista
Eren 17 articles on es deia que el poder regional reposava en la plena sobirania de Catalunya.
Presència del català com a única llengua oficial.
L’ordre públic depenia del poder regional
Competència exclusiva sobre l’educació i la iniciativa legislativa. Sobre tributs i finances.
Només els catalans podien exercir els càrrecs públics.
El servei militar seria substituït per un contingent de voluntaris.
Caràcter arcaïtzant en la defensa de l’Audiència Reial i de les antigues corts , per sufragi corporatiu.
Catalunya i Espanya estaven vinculades mitjançant la corona.
4.La formació de la Lliga Regionalista
4.1.L'impacte del 98 a Catalunya
va comportar canvis polítics que van significar la irrupció del catalanisme en la vida política.
Desprestigi partits dinàstics
Ineficàcia per a una regeneració de la política
NOVA GENERACIÓ D’INTEL·LECTUALS I ACTIVISTES
Defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia.
La seva actitud crítica contra els partits dinàstics els legitimava per criticar la corrupció electoral i reclamar reformes polítiques i socials
4.2.La candidatura dels 4 presidents
1899
Fracàs del projecte regeneracionista del govern
Protesta ciutadana = Tancament de Caixes
Els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona que eren els portaveus de la burgesia industrial. Opten per crear un grup polític
UNIÓ REGIONALISTA
Junta directiva
industrials més actius
dirigents del Tancament de Caixes
representants burgesia agrària
Programa
referències regionalistes explícites
demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya
1900
el grup que publicava el diari “La Veu de Catalunya” va abandonar la Unió Catalana
CENTRE NACIONAL CATALÀ
Format per joves professionals
Enric Prat de la Riba
Francesc Cambó
Lluís Duran i Ventosa
Jaume Carner
Eren clarament favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral
Abril, 1901
La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català prenen un acord per a presentar una CANDIDATURA UNITÀRIA a les eleccions.
Albert Rusiñol
Bartomeu Robert
Lluís Domènech i Montaner
Sebastià Torres
Guanya a BCN amb 4 regionalistes
4.3.La fundació de la Lliga Regionalista
L’èxit electoral de la candidatura dels 4 presidents afavorí la unió dels dos grups
Creen la Lliga Regionalista
Òrgan de difusió
LA VEU DE CATALUNYA
Consolidà la força electoral del catalanisme (eleccions municipals a Barcelona, 11 regidors)
Fou la primera formació política de l’Estat espanyol
Inicialment va tenir influència entre els INDUSTRIALS, COMERCIANTS i PROFESSIONALS de Barcelona però també va ser la força dominant entre els PROPIETARIS AGRÍCOLES.
Nacionalisme i regionalismes a l'Estat espanyol
5.1.Nacionalisme basc
5.2. El gallegisme
5.3. Valencianisme, aragonisme i andalusisme