Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'ERA DE L'ABUNDÀNCIA - Coggle Diagram
L'ERA DE L'ABUNDÀNCIA
ESCOLA SUÏSSA
Institució educativa
Representants de l'estil modern
Antecedents (anys 35-50)
Influència de les vanguardies
Bauhaus
Constructivismes Rus
Experimentalisme...
L'art concret
Nova tipografia
Fotografia objectiva
Aquitectura i mobiliari funcional
Art adaptat a la vida moderna
Escoles com a centres principals de formació
Esperit de superació a les vanguardes
Aboli la distància entre disciplines
BBAA= ARTS APLICADES
Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna
Progama d'estandarització de la tipografia
Semblant a la bauhaus, muthesius...
Processos repetitius i ordenats
Racionalització dels processos
A favor del funcionalisme
Objectiu dels defensors de l'estil modern
Fomentar en el món industrial l'estil de l'època
Ús de materials i formes modernes
Exposició de "la buena forma"
Premi als objectes ven dissenyats
Un estil d'objectes de qualitat
Amb idees racionalistes, funcionalistes...
Repongués a les necessitats socials i dels espais
Visió de concordança amb els estils passat i la vida moderna
El disseny gràfic (anys 50)
Camp més important del disseny suís
Disseny de la gràfica constructiva
Max Bill
Format a la Bauhaus
Va formalitzar la gràfica constructiva
Composicions greomètriques van crear impacte a rang mundial
L'estil suís
Basat en la tipografia
Definida als anys 20
Jan Tschichold
Composició asimètrica
Rebuig a l'artesania
Capacitat expressives de la fotografia i la tipografia
Ús de Pal Sec
Eliminacio de les minuscules
Normalització dels formats de paper
Fusió de la tipografia i la gràfica (disseny gràfic)
"Moviment" de l'escola SuÏssa
Volien arribar a la claredat i l'ortganització social
Bona acollida de les idees modernes des de l'inici
El seu disseny va causar un fort impacte
Propostes modernes
Un estil a seguir
Símbols de l'escola Suïssa
Ús d'1 o 2 famílies tipogràfiquess
Només de Pal Sec
Composició en una retícula
Asimetría
Establiment de la retícula
Eina de treball d'un dissenyador
Peça fonamental del disseny sistemàtic
Racionalitzar la creació de tipografies
Solucionava formalment i pràcticament els problemes de composició
Tot dissenyador que usava retícules estava acceptamnt un seguit d'ideals
Visió del disseny vinculada a la democràcia
Disseny objectiu
Compromès amb el bé comú
Proposta constructiva i refinada
Comportament democràtic
Activitat útil, socialment important i en contra de l'expressió personal
Artistes coneguts
Müller -Borckmann (1951-1961)
Ús d'elements únicament funcionals
Ús de vàries tipografies
Entrada de diferents cossos
Tipogafies de Pal Sec
Neutralitat
"Sistemas de Retículas"
Disseny constructiu a l'estil suís
ESCOLA DE ULM (1953-1968)
Escola privada de caràcter internacional
Creada per:
Max Bill
Olt Aicher
Inge Scholl
Model Ulm
Metedologia impactant
Pocs alumnes
Ideals democràtics
VIsió utòpica i social del disseny
Objectiu: resoldre els problemes socials moderns
Fases de desenvolupament
1953
Max Bill
Projecta l'edifici i el construeix
1953-1956
Inici dels estudis de forma provisional
Edificits de la ciutat de Ulm
Interès en l'art pero en segon pla
1956-1958
Fase d'incorporació de les disciplines científiques
Relació disseny-ciència
1958-1962
Creació d'assignatura científiques
Ergonomia
Física
Ciència
1953-1966
Equilibri teòric-pràctic
Interés pel d. Industrial
Tancament
Degut a l'icompatibilitata mb el govern
A la no adaptació amb els nous moviments que sorgien
Seccions
Institut per la Planificació del Medi Ambient
Pertenyia a la U. Stuttgrard
Plentajaven temes actuals (d'ara)
Treball basat en una nova orientació del disseny
Exploració amb la relació amb l'expressivitat
Pla d'estudis
Pensament racional i cartesià
Mates aplicades al disseny
Teories de curves, composició, geometria...
Processos conscients i controlats
Disseny amb enfoc científic i racional
Departaments
Disseny Industrial
Construcció Industrialitzada
Comunicació Visual
Cinema
Disseny d'Informació
Metodologia de l'escola
Els alumnes feien encàrrecs de empreses
Braun
Productes desconectat del àmbit artístic
Separació de disseny-art
Incorporació dels ideals moderns de forma conscient
Anys 70
Antics alumnes determinen un concepte de "bon disseny"
Separació definitiva d'art-disseny i artesania-disseny
Herbert Lidinger al 1983
!0 manaments sobre el concepte de "bon disseny"
Elevada utilització practica
Seguretat suficient
Llarga vida i validesa
Adequació ergonòmica
Independència formal i tècnica
Relsció amb l'entorn
No contaminant
Alt nivell de disseny
Visualització de l'ús
Estímul sensorial i intelectual
Dieter Rams
Treballador de Braun i estudiant de l¡escola de suïssa que va seguir aquests conceptes de "bon dissany"