Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La transició i la consolidació de la democràcia (1975 - 1986) - Coggle…
La transició i la consolidació de la democràcia
(1975 - 1986)
1. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ
1.1. Primers anys de la transició
Panorama polític
Continuisme
Continuació del règim franquista transformat en monarquia no democràtica
Aries Navarro i el Búnker (immobilistes)
Rupturisme
Trencament amb el franquisme
Forces antifranquistes (Platajunta i Assamble de Catalunya)
Reformisme
Creació d'un sistema democràtic amb una reforma progressiva de les lleis i institucions franquistes
Adolfo Suárez, Fraga, Areilza, Garrigues Osorio (exfalangistes) i el rei
El govern d'Arias Navarro
22 de novembre de 1975, JOAN CARLES de BORBÓ és proclamat rei, segons la Llei de Successió.
capdavant del govern CARLOS ARIAS NAVARRO. Aquest incorporà els reformistes : Manuel Franga Iribarne i José Maria de Areilza.
programa es va veure que apostava pel continuisme franquista. Formulava LLEIS EXTREMAMENT RESTRICTIVES sobre el dret de reunió i d’associació que no preveien l’existència de partits polítics.
Les mobilitzacions populars
Creació d' organismes unitaris per definir un programa comú de totes les forces antifranquistes
A ESPANYA
Junta Democràtica
Plataforma de Convergència Democràtica
COORDINACIÓ DEMOCRÀTICA
RUPTURA DEMOCRÀTICA: un procediment constituent que per mitjà d’un govern provisional i d’unes eleccions generals, posa les bases d’un nou sistema polítics.
A CATALUNYA
Assemblea de Catalunya
.
Format per 11 partits de tot l’espectre polític
Consell de Forces Polítques de Catalunya (finals 75)
Mobilitzacions populars: manifestacions, vagues i campanyes reivindicatives.
demanen
Llibertats democràtiques
Amnistia
Estatuts d'autonomia
:heavy_plus_sign: conflictivitat laboral
gran importància a CATALUNYA , al PAÍS BASC i a MADRID
:warning:Barcelona de l’1 al 8 de febrer del 1976 + vagues generals de Sabadell i Baix Llobregat
Vagues durant setmanes
La resposta del govern i empresaris :arrow_right: detencions, acomiadament...
El govern de Suárez i la reforma política
PACTE AMB L’OPOSICIÓ
reforma progressiva del sistema polític
a partir de l’EVOLUCIÓ DE LES LLEIS i de les INSTITUCIONS FRANQUISTES
30 de juny del 1976
Joan Carles I + col·laboradors
van forçar la
dimissió d’Arias Navarro
Imposa com a
successor ADOLFO SUÁREZ.
CONTACTES AMB LES
FORCES DEMOCRÀTIQUES.
LLEI de REFORMA POLÍTICA
(LRP)
reconeixia, amb limitacions, els drets fonamentals de les persones
Problema: havia de ser aprovada per les Corts franquistes. Finalment va ser aprovada amb escassa oposició.
REFERENDUM
:left_right_arrow:
15 de desembre de 1976
L’oposició d’esquerres (a la clandestinitat) demanà l’abstenció perquè la considerada insuficient.
81 % de vots a favor.
donava la potestat legislativa a la representació popular
preveia un sistema electoral democràtic
1.2. Construcció de la democràcia
Les 1as eleccions
ELECCIONS GENERALS el 15 de juny de 1977
es presenten
UCD (Unió de Centre Democràtic):creada per Suárez. Aglutina 15 partits d’ideologia demòcrata cristiana, liberal i socialdemòcrata
AP (Alianza Popular) (1990 PP):federació de partits d’antics dirigents franquistes ( Fraga Iribarne i López Rodó)
PSOE: socialisme democràtic ( Felipe González i Alfonso Guerra)
PCE: legalitzat abril-77 (Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri)
PRIMER GOVERN DEMOCRÀTIC.
triomf
UCD
166 diputats
PSOE: 118 diputats
Tot i no tenir la majoria governa (Congrés=350 escons)
Catalunya
triomf al PSC-PSOE (liderat per Joan Raventós amb un 28,4%
PSUC (liderat per Gregori López Raimundo amb un 18,2%),
UCD amb una 16,8%
Pacte Democràtic (amb Jordi Pujol amb una 16,8%).
La Constitució de 1978
Les Corts elegides el
15 de juny de 1977
van iniciar l’elaboració d’una CONSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA
encarregada a una ponència formada per diputats de tots els partits amb representació).
Característiques
La redacció fou fruit del CONSENS
Caràcter
progressista
, tot i que és
ambigua
, per tal que pogués ser assumida tant per l’esquerra com per la dreta
Es defineix Espanya com un “
Estat social i democràtic de dret”.
Espanya és una
Monarquia parlamentària.
El rei té només funció representativa
Estat
no confessional
Reconeix la
llibertat de mercat (capitalisme)
, però
permet la intervenció de l’Esta
t en la propietat per motius d’interès general.
Àmplia
declaració de drets i llibertats individuals i/o col·lectius
Sufragi universal
Divisió de poders.
Preveu un
estat autonòmic
, que permet a les nacionalitats i regions tenir autonomia política, alhora que reconeix les llengües pròpies de cada territori com a cooficials.
VA SER APROVADA PER
REFERÈNDUM EL 6 DE DESEMBRE DE 1978.
67% PARTICIPACIÓ.
88% VOTS AFIRMATIUS
Primeres mesures
Intenses negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques :heavy_plus_sign: contactes amb el partit comunista (PCE)
L’OBJECTIU
preparar condicions per a la celebració d’eleccions generals.
Decrets que van permetre la llibertat sindical, amnistia per a delictes polítics, legalització dels partits polítics.
Es disol el TOP i es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, i el Sindicat Vertical.
Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill: Joan Carles
LEGALITZACIÓ del PCE i del PSUC era considerada imprescindible per l’oposició democràtica. Suárez va decidir fer-ho (abril-maig) i va provocar una crisi de govern
era considerada imprescindible per l’oposició democràtica
Suárez ho fa (abril-maig) i va provocar una crisi de govern
2. LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA
2.1. El restabliment de la Generalitat de Catalunya
ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS CATALANS (juny 1977)
Demanava
Restauració de la Generalitat.
Retorn del seu president JOSEP TARRADELLAS.
Derogació de la llei que abolia l’Estatut del 1932.
Constitució govern provisional de Catalunya
mobilitzacions
Suárez va negociar directament amb Tarradellas el
RESTABLIMENT de la GENERALITAT PROVISIONAL
i el seu retorn com a president
Desembre del 1977
Primer govern provissional
Totes les forces polítiques amb representació parlamentària, menys AP que s’oposava a l’autonomia.
Un dels decrets importants
introducció de la llengua catalana al sistema educatiu.
2.2. L'Estatut d'Autonomia de Sau
L’Assemblea de Parlamentaris Catalans
Nomenà una Comissió de 20 diputats per redactar l'Estatut
16 de desembre del 1978
projecte aprovat
APROVAT per LES CORTS (amb alguna retallada) el desembre del 1979
15 d’octubre
CATALUNYA :arrow_forward: REFERÈNDUM per l’Estatut, amb una participació del 59,6%
A favor: 88,1%
Característiques
Catalunya és una nacionalitat, constituïda en comunitat autònoma
Cooficialitat català-castellà.
Àmplies competències legislativesi executives, algunes exclusives, altres compartides en educació, sanitat,obres públiques, ordenació territorial, justícia o política lingüística i cultural..........
Preveia la creació d’una policia autonòmica (mossos d’esquadra).
La Generalitat quedava constituïda per un Parlament (poder legislatiu) , un president (elegit pel Parlament) i el Consell Executiu, que com el president tindria funcions executives.
El finançament s’aconseguiria a través de les transferències de l’Estat ,dels recursos propis i dels impostos cedits total o parcialment per l’Estat
2.3. L'estat de les Autonomies
La Constitució va reglar la possibilitat que totes les nacionalitats que ho desitgessin es convertissin en comunitats autònomes, regides per un ESTATUT D’AUTONOMIA, amb un Parlament autònom elegit per sufragi universal i amb un govern propi.
Dos procediments d'accés
Article 151: més ràpid i complet per a les nacionalitat històriques (Catalunya, Galícia i P.Basc).
Article 143: més lent.
La majoria dels territoris van seguir l’article 143,
Andalusia : :red_cross:
Junta d’Andalucia (abril del 1978).
Va ser l’única que va decidir per referèndum el 28 de febrer de 1980, la construcció de l’autonomia per la via més ràpida de l’article 151.
plasmació jurídica del règim autonòmic
= aprovació dels ESTATUTS D’AUTONOMIA.
El primer Estatut que es va promulgar va ser el del País Basc, l’any 1979, com el de Catalunya
El 1995 es van regular règims autonòmics per a les ciutats de Ceuta i Melilla.
3. CRISI ECONÒMICA I OBSTACLES PER LA DEMOCRÀCIA
3.1. Context de crisi econòmica internacional
PUJA IMPORTANT DEL PREU DEL PETROLI.
Espanya
incertesa política :heavy_plus_sign: retard a l’hora de prendre mesures contra la crisi
Conseqüències
Disminució de les exportacions.
Retallada inversions estrangeres
Caiguda dels ingressos per turisme.
Retorn dels emigrants d’Europa.
Crisi a la indùstria (Sector Secundàri)
l’ATUR va augmentar, i la renda anual per habitant va disminuir.
Catalunya
Des del 1977 :left_right_arrow: Va superar la mitjana espanyola.
L’ATUR va augmentar: 8,1% al 1973 / 19, 9% al 1982
Estancament del creixement demogràfic
Va frenar el corrent migratori
Va disminuir la taxa de natalitat a Catalunya
La crisi va alterar l’estructura de l’economia i la seva LOCALITZACIÓ TERRITORIAL
Tèxtil, producció maquinària, construcció i sector agrari , van perdre més del 25% de llocs de treball.
Els serveis van augmentar.
Les comarques industrials tradicionals van ser les més afectades: Vallès, Baix Llobregat i Barcelonès. Unes altres van crear nous llocs de treball: Gironès, Selva, Alt Camp...
3.2. Els pactes de la Moncloa
L’octubre del 1977
les principals forces polítiques van signar els PACTES DE LA MONCLOA
acords per sanejar l’economia i un programa d’actuació política.
OBJECTIUS
REDUIR LA INFLACIÓ
Política monetària restrictiva
Reducció de la despesa pública
Devaluació de la pesseta
Creixement moderat dels salaris
CONJUNT de REFORMES
Reforma tributaria
: impost sobre el patrimoni i IRPF
Control de la seguretat social:
augment finançament públic, extensió assegurança d’atur i assistència sanitària, augment pensions jubilació
Modernització del sistema financer
Nou marc de relacions laborals
3.3. Els obstacles per la democràcia
Principals amenaces
COLPISME MILITAR
Operació Galaxia (1978), promogut per grups de militars i incitats per la premsa d’ultradreta.
Cop d’Estat del 23 de febrer de 1981
INVOLUCIONISME
resistència dels sectors franquistes immobilistes al canvi democràtic
TERRORISME
4. LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA (1978 - 1986)
4.1. El 2n govern de UCD
ELECCIONS LEGISLATIVES (març 1979).
resultats van ser similars als de l’any 1977: UCD, PSOE i PCE (aquest últim a molta distància).
CATALUNYA les forces d’esquerra PSC i PSUC van ser majoritàries.
UCD formà nou govern presidit per Suárez i en minoria
Continuà amb l’activitat reformista en la línia dels Pactes de la Moncloa
Es promulga l’ESTATUT DELS TREBALLADORS (1980).
Greus problemes d’estabilitat política
Adolfo Suárez discutit com a líder perquè existien diferents tendències dins el partit.
fracàs a les primeres ELECCIONS MUNICIPALS DEMOCRÀTIQUES (abril 1979).
Debilitat extrema del govern
Crisi a UCD
Difícil situació econòmica
Accions desestabilitzadores d’ETA.
El maig del 1980, el PSOE presentà a les Corts una MOCIÓ DE CENSURA. La va perdre per poc
29 de gener de 1981
Adolfo SUÁREZ VA DIMITIR com a president del govern i del partit
4.2. El cop d'Estat del 23 de febrer
pervivència a l’exèrcit de sectors contraris a aquest procés.
El 23 de febrer de 1981
votació d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo
grup de guàrdies civils comandats pel tinent coronel ANTONIO TEJERO, va irrompre a l’hemicicle; interrompre la votació i va retenir els diputats i membres del govern.
general JAIME MILANS DEL BOSCH va declarar l’Estat de guerra a València i va treure les tropes al carrer per forçar un CANVI.
El cop era el resultat d’una trama
Implicats: alts caps militars (generals Armada, Milans del Bosch, coronel Tejero i polítics involucionistes).
Objectius: eren confusos, però tots volien PARALITZAR EL PROCÉS DEMOCRÀTIC i donar a l’exèrcit un paper important en el govern posterior
La compareixença del rei a la TV per desautoritzar els insurrectes i donar suport al règim constitucionals va ser decisiva.
El 27 de febrer es van fer manifestacions multitudinàries en defensa de la democràcia pels carrers de les ciutats espanyoles.
4.3. El declivi de UCD
CALVO SOTELO és investit cap de govern
ACORD NACIONAL D’OCUPACIÓ
LLEI DEL DIVORCI (abril 1981).
petició D'INGRÉS D’ESPANYA A L’OTAN (30-05-1982). Els partits d’esquerra s’hi oposen.
UCD i PSOE pacten per tal d’aprovar la LLEI ORGÀNICA D’HARMONITZACIÓ DEL PROCÉS AUTONÒMIC (LOHPA, 30 de juny de 1982). Objectiu: fixar un sostre a les competències
El 28 d’agost de 1982, Calvo Sotelo va decidir dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions generals, octubre del 1982 que guanyarà el PSOE
4.4. L'etapa de govern socialista (1982-1996)
ELECCIONS D’OCTUBRE DEL 1982
, el PSOE va obtenir la majoria absoluta.
FELIPE GONZÁLEZ va ser elegit president
El procés reformista
lluitar contra la crisi econòmica, racionalitzar les administracions públiques i avançar cap a l’Estat del Benestar.
Objectius d'aquest govern
Assentament de la democràcia
Reforma de les Forces Armades
Aconseguir la submissió plena al poder civil i la integració a l'estructura democràtica del país
fer desaparèixer el golpisme
Reformes socials
Projecte de llei de despanalització parcial de l'avortament
Reforma educativa
L'Estat passa a tenir control firme sobre els centres d'ensenyament privats que reben subvencions públiques
Estabilització i modernització econòmica del país
Reconversió de la industria pública
Mobilitzacions de treballadors
CEE
12 de juny 1985
Integració a la Comunidad Econòmica Europea (CEE)
Oficialment - 1 de gener de 1986
OTAN
1 de febrer de 1986
Referèndum sobre l'OTAN
L'esquerra i associacions s'oposen
Els sondeig preveuen una derrota del govern
1 more item...
El govern canvia d'opinió i ara, vota a favor d'entrar a l'OTAN