Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Historicisme i Vitalisme - Coggle Diagram
Historicisme i Vitalisme
VITALISME
A diferència de les naturals, les de l'esperit es poden conèixer sense mediació en la seva totalitat.
L'autognosi consisteix en el coneixement de les condicions de la consciència a partir de les quals comprenem amb l'esperit. El seu resultat són formes de consciència anomenades concepcions de món o comsovisions.
Wihelm Dilthey va defensar la separació de les ciències de la natura i les de l'esperit en funció del seu contingut o objecte.
-
Autors com Schopenhauer o Nietzsche defensen l'existència d'un principi vital que no és reductible a processos físics o químics i que explica els orgànics i l'existència humana.
La filosofia de Dilthey va ser considerarda vitalista perquè diu que la vida és l'element que explica els processos històrics i el trànsit de cosmovisions.
-
La comprensió s'estableix mitjançant processos hermenèutics, d'interpretació. L'enigma de la vida no permet la comprensió definitiva de la realitat espiritual, però si un joc d'interpretacions segons la vivència històrica.
HISTORICISME
Autors del segle XIX veuen la història com una ciència específica per analitzar i comprendre els fets.
Les idees de necessitat i periodicitat apareixen en les dues interpretacions i es relacionen amb la de progrés.
-
Defensen:
-
O es pot parlar de manera objectiva d'una sèrie de fites o períodes pel quals la humanitat ha de passar en el seu esdevenir o progrés.
També és important l'organicitat : el subjecte de la història no és altre cosa que unes entitats (pobles, etc) sobre les quals s'esdevé el procés històric subjecte a lleis objectives.
L'història és l'exposició objectiva del desplegament dels fets i l'avenç en el terreny d'allò humà. L'historicisme és una teoria que defensa aquesta aplicació a l'esfera del que és humà, les ciències de l'esperit.