Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

INTERVENCIÓ PRIMARENCA - Coggle Diagram

- - - - La prevenció primària: promou el benestar dels infants i les seves famílies a través d'actuacions que protegeixen la salut.
      - La prevenció secundària: es basa en la detecció de trastorns, malalties i situacions de risc mitjançant campanyes de sensibilització i protocols d'actuació.
      - La prevenció terciària: es basa en una sèrie d'actuacions orientades a superar les situacions derivades dels trastorns.
      - L'atenció primarenca: compte amb actuacions que es duen a terme des dels serveis sanitaris
        
        El servei d’obstetrícia: detecció de risc en l'embaràs.
        
        El serveis de neonatologia: on es realitzen les actuacions necessàries al nadó.
        
        Les unitats de seguiment: seguiment als infants de risc amb l’objectiu de facilitar la detecció primerenca de possibles trastorns
        
        El servei de pediatria: centres d'atenció primària on reben als infants per fer-ne el seguiment de l'infant sa o malalt.
        
        El servei de neuropediatria:en el qual s’estableix el diagnòstic i col·labora amb els serveis de neonatologia i els centres d’atenció primerenca.
  - - - Els serveis socials del Departament de Benestar Social intervenen en les situacions de risc social i maltractament del menor. La seva funció es la promoció del benestar social entre la població.
      - Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’adolescència (DGAIA).
      - Centres d’atenció a persones amb discapacitat (CAD).
      - Centres maternoinfantils
    - - L'objectiu d'aquest servei és l'atenció als infants de 0-6 anys que presenten trastorns en el seu desenvolupament o es troben en risc de patir-los.
      - Fases comunes de la intervenció en atenció primarenca:
        
        Valoració inicial de les necessitats de l'infant i la seva família.
        
        Dissenyar el pla d’intervenció individual.
        
        Intervenció des dels serveis que es considerin adequats: psicologia, psicomotricitat, psicoteràpia, etc.
        
        Exercir funcions d’informació, orientació, formació i suport a la família.
        
        Orientar sobre recursos externs beneficiosos per al desenvolupament de l’infant.
        
        Participar en la coordinació entre institucions duent a terme
        una intervenció interdisciplinaria.
    - - Els serveis educatius del Departament d’Ensenyament
        
        Els centres de recursos pedagògics (CRP)
        
        Els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP)
        
        Les unitats de suport a l'educació especial (USEE)
        
        El Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA)
        
        El Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREC)
        
        Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació (UTAC)
    - - Funcions
        
        Prevenir i detectar els trastorns i les situacions de risc.
        
        El diagnòstic clínic i funcional a través de valoracions interdisciplinàries.
        
        L’atenció terapèutica, acompanyada del seguiment de l’infant
        i de la seva família.
        
        Orientar i assessorar la resta de dispositius assistencials (escoles bressol, pediatria, hospitals, etc).
        
        S’encarrega de coordinar-se amb la resta dels professionals
        implicats.
    - - El Centre de Salut mental infantil i juvenil (CSMIJ)
        
        Dóna serveis d’atenció especialitzada i suport en atenció primària a infants i joves fins als 18 anys.
        
        Donen assistència a problemes psicològics i psiquiàtrics a través de l'orientació, el diagnòstic i els tractaments psicològics.
        
        Col·labora amb altres institucions socials i educatives.
  - - - L’avaluació diagnòstica: indica una situació o patologia específica que situa els professionals davant les capacitats i possibilitats físiques, psíquiques i emocionals que té l'infant.
      - L'avaluació final: es podrà veure si s'han assolit els objectius establerts, si es pot finalitzar el procés o si caldrà una derivació.
      - L'avaluació psicopedagògica: permet prendre les accions necessàries per afavorir la integració de l'infant i observar si els objectius s'ajusten o no a les seves possibilitats.
      - La valoració interdisciplinària: es realitza
        en funció de la història de l’infant.
  - - - Intervenció en l’àrea motora: es recullen els eixos per estimular les habilitats de la motricitat gruixuda.
      - Intervenció en l’àrea perceptivocognitiva: la finalitat és que les sensacions i les percepcions interaccionin entre sí, alhora que l'infant és entès en la seva globalitat.
      - Intervenció en l’àrea sociocomunicativa: s'ha de treballar dins del medi social, amb una bona estimulació entre pares i fills, a l'escola a través dels educadors, etc.
      - Intervenció en l’àrea de l’autonomia personal: L’objectiu d’aquesta àrea és estimular la capacitat d’autonomia i independència personal de l’infant.
    - - Aprofitar l’interès de l’infant i les iniciatives que mostri tenint en compte els objectius que han estat proposats per estimular l’infant.
      - Adaptar les activitats fent-les atractives i tenint en compte el moment evolutiu de l’infant.
      - Permetre que l’infant pugui iniciar activitats.
      - Facilitar els materials, els jocs i les joguines que estan adaptats a les característiques i els gustos personals de cada infant.
      - Observar la implicació i conducta de l’infant.
      - Ser sensibles a les necessitats i demandes, i saber orientar l’activitat als objectius concrets.
  - - - El coneixement del propi cos.
      - L'autonomia personal.
      - El poder d'expressar-se a través de diferents formes de comunicació.
      - El poder de conèixer el seu entorn social i familiar.
    - - El reduccionisme: interpretar de manera incorrecta certs comportaments, atribuint-los a factors físics, biològics o deficiències educatives dels pares.
      - Resistència o por a dur a terme un procés de diagnòstic o terapèutic per evitar “etiquetar”.
      - El desconeixement de l’existència de problemes de relació o
        d’interacció i la negació del patiment psicològic de l’infant.
    - - Voler transformar o canviar alguna cosa.
      - L'acció per arribar a aquestes transformacions es farà per mitjà d'una intenció.
      - Intenció d'assolir millores.
    - - Una orientació compensatòria: té per objectiu neutralitzar els efectes inhibidors de la deprivació social o d’una dificultat evolutiva.
      - Una orientació estimuladora: té per objectiu possibilitar l’aparició d’habilitats, capacitats i aprenentatges que la pressió ambiental impedirà que arribin a aparèixer.
      - Una orientació de rehabilitació: té com a objectiu recuperar habilitats, capacitats d’aprenentatge que ja estaven assolides però que estan temporalment perdudes.
- - - - • Una acusada de privació econòmica.
      - • Un embaràs accidental traumatitzant.
      - • Una convivència conﬂictiva en el nucli familiar
      - • Una separació traumatitzant en el nucli familiar.
      - • Pares amb un QI baix i/o un entorn no estimulant.
      - • Patir malalties greus o haver sofert una pèrdua greu.
      - • Famílies que no complimenten els controls de salut reiteradament.
      - • Nens acollits en llars infantils.
      - • Sospita de maltractaments.
      - • Mares adolescents.
      - • Delinqüència i/o empresonament.
      - • Prostitució.
      - • Presència d’alcoholisme i/o drogo-addicció a l’entorn familiar.
- - - - Alteracions degudes a defectes o imperfeccions en la refracció
        
        Miopia
        
        Hipermetropia
        
        Estigmatisme
      - Alteracions d’ordre perceptiu i motor.
        
        Estrabisme
        
        Convergent
        
        Divergent
        
        Nigtasmo
        
        Heterofòria
        
        Ambliopia
    - - Zona
        
        En la hipoacúsia de conducció o sordesa de transmissió hi ha una deﬁciència a l’orella externa, a causa d’un obstacle de tipus mecànic que diﬁculta la transmissió del so ﬁns a l’entrada de la còclea.
        
        la hipoacúsia neurosensorial o sordesa de percepció, el trastorn, produït per una alteració de l’òrgan espiral o de la via auditiva, afecta l’orella interna o el nervi auditiu,de manera que molt sovint el pacient hi sent però no acaba d’entendre allò que sent, perquè algunes freqüències li costen més de percebre. És irreversible.
      - Moment
        
        Prelocutiva: és sobrevinguda abans que l’infant hagi adquirit el llenguatge
        
        Perilocutiva: sobrevé mentre l’infant encara no ha assolit el procés del llenguatge
        
        Postlocutiva: quan l’infant ja ha consolidat el llenguatge
      - Grau
        
        Cofosi: Cap de les dues orelles percep el so.
        
        Lleu o lleugera: La pèrdua es troba entre els 20 o 40 decibels (db) i es caracteritza perquè si bé la parla es percep quasi amb normalitat, no es perceben certs matisos fonètics.
        
        Mitjana La pèrdua se situa entre els 40 i els 70 db, si s’aixeca una mica la veu percep el que se li diu i millora si mira quan li parlen. Encaren se senten els sorolls.
        
        Severa: Entre 70 i 90 db, la parla s’ha de fer des de molt a prop i en veu molt alta perquè es pugi percebre. Només se senten els sorolls si són forts.
        
        Profunda: Entre 90 i 120 db no es percep la parla i es poden percebre sorolls si són molt intensos i forts.
    - - Són alteracions transitòries o permanents de l’aparell motor que solen estar localitzades en la postura, els moviments i la motricitat, i que causen una disfunció del sistema nerviós central, del sistema muscular, del sistema ossi o de tots tres alhora. Aquesta disfunció limita l’activitat motora d’una o de diverses parts del cos.
      - La columna vertebral es pot veure afectada per diversos trastorns, entre els quals ocupen un lloc destacat la cifosi, la lordosi i l’escoliosi.
      - La paràlisi cerebral és un trastorn del desenvolupament psicomotor que afecta el moviment i la postura o el to muscular, i es causada per trastorns patològics no progressius que succeeixen en el cervell quan encara es troba en procés de maduració.
        Pot ser; Espàstica, Atetòtica, Atàxica i Mixta.
      - L’espina bíﬁda és una anomalia congènita del desenvolupament embrionari de la columna vertebral en què el tub neuronal o conducte vertebral no arriba a quedar tancat. Es tracta d’una una malaltia que crea discapacitat i provoca diferents graus de paràlisi amb pèrdua de sensibilitat, mobilitat i debilitat a les cames i problemes intestinals i urinaris. En alguns casos s’acompanya d’anomalies de la medul·la espinal, d’hidrocefàlia Pot ser espina bífida oculta, Meningocele raquidi o Mielomeningocele.
      - La distròﬁa muscular és una degeneració de les ﬁbres que provoca una disminució progressiva de força muscular que degenera ﬁns a arribar a la immobilitattotal.
    - - Lesfuncionscognitivessónelsprocessosmentalsqueenspermetenpensar,raonar o jutjar.
        
        Lleu: La discapacitat s’identiﬁca en entrar a l’escola. Causes orgàniques o de cultura familiar. Límits: un QI del 71-84; greus: 50(-55)-70. Els infants que la pateixen són susceptibles de participar a l’escola ordinària sempre que es facin adaptacions curriculars.
        
        Moderat: Els infants presenten retard preescolar. El 30% dels casos són síndrome de Down i el 50% té lesions cerebrals. Un QI de 35-40 a 50-55. Els infants que la pateixen són susceptible d’incorporar-se a una escola ordinària sota la supervisió de l’equip psicopedagògic amb objectius d’integració social
        
        Sever i profund: La discapacitat s’identiﬁca en néixer. Les causes són lesions en el sistema nerviós central.
        En el cas de una discapacitat mental greu, els afectats presenten un QI de 20-25 a 35-40; en el cas de una discapacitat mental profunda, en canvi, presenten un QI de 20-25. Els infants que pateixen aquest tipus de discapacitats assisteixen a escoles d’educació especial, amb ajut i supervisió especialitzada.
      - Autisme: La polarització de tot el psiquisme de l’individu cap al seu interior, amb pèrdua de contacte amb el món circumdant.
      - La síndrome d’Asperger és un trastorn generalitzat del desenvolupament i caracteritzat per una alteració greu de les habilitats socials, i unes pautes de comportament, interessos i activitats repetitius i restrictius, sense, però, cap alteració rellevant del llenguatge.