Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'ÈTICA DE KANT, Adriana Trujillo Criado
Filosofia 2n Batxillerat -…
L'ÈTICA DE KANT
- Raó teòrica i raó pràctica
Actuem moralment quan seguim aquells principis o màximes que la raó ens dicta, deixant a una banda les inclinacions o desitjos particulars que tinguem en aquell moment.
Paraules:
Les inclinacions són els nostres apetits, tendències, passions... que no deriven directament de la raó.
Una màxima és un principi subjectiu, personal, per obrar.
Una llei moral és un principi per obrar que és objectiu, la qual cosa vol dir que està proposat per la raó pensant de forma autònoma i deixant de banda les inclinacions. Una llei té un caràcter universal i per tant no es refereix únicament a la meva acció.
No hi ha 2 raons, sinó que hi ha dos funcions d’una raó única.
-
-
- La voluntat: autonomia i llibertat
Si suposem que la nostra voluntat és lliure quan escull comportar-se d’una forma o una altra i autònoma decideix les normes que vol seguir .
La voluntat és la facultat de tot ésser racional d’actuar segons els principis que cadascú determini com importants.
la conducta de la resta de la naturalesa està determinada, és necessària.
La voluntat
-
-
És pròpia d’éssers que racionalment podem proposar-nos les diferents possibilitats d’acció únicament.
-
Autonomia
Una voluntat és lliure, per tant, quan no té limitacions externes , ni tampoc internes (psicològiques), i també si és capaç de donar-se a si mateixa les normes del seu comportament. D’això últim diem: autonomia moral.
- Una bona voluntat i el deure
La bona intenció és:
-
-
És una qüestió interna, es centra en la intenció dels actes, i no pas en les conseqüències.
-
- Actes contraris al deure, conforme al deure, per deure
Per deure
-
Valor moral positiu, són els únics actes morals.
-
-
- És possible establir algun principi moral que sigui realment universal?
Amb la raó podrem formular lleis. La moral ha de tenir forma de lleis que siguin universals i necessàries, igual que les lleis de la natura.
-
-
Els meus principis morals són aquells que la meva raó es representa com a objectivament bons. Són mandats (“has de fer X”) i per tant són imperatius, i, en concret, per a formar part d’una ètica realment universal, han de ser imperatius categòrics.
Imperatiu hipotètic
-
-
Tipus
Els tècnics o pràctics
Tenen com a objectiu un propòsit possible i realitzable i que podem determinar amb una certa facilitat.
-
Imperatius de prudència
-
Tenen un propòsit més difícil de determinar, en aquest cas sempre parla de la felicitat, que en principi sembla un objectiu de tots els humans.
-
-
- Ètiques materials i ètiques formals
Ètiques materials
-
-
Són a posteriori, són particulars i contingents.
Ètica formal
Es a priori, és universal i necessària.
-
Prescriuen la bondat o maldat de les actuacions morals sense referencia de cap fi, sinó amb relació a si mateixa.
-
- Postulats o pressupòsits de la moralitat
No podem tenir coneixement objectiu de Déu, el món i el jo, aquests són "postulats de la raó pràctica", és a dir, supòsits necessaris que expliquen el comportament moral.
-
Les idees de les que no podem tenir coneixement científic (món, jo, Déu), són postulats o pressupostos de la moralitat humana (a més de "ideals" de el coneixemen.
-