Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

animals - Coggle Diagram

- - - - aus
        
        Animals voladors.
        
        Cos cobert de plomes.
        
        Extremitats anteriors modificades per al vol: ales.
        
        Sense dents però amb bec.
        
        Animals homeoterms, és a dir, de sang calenta.
        
        Respiració per pulmons.
        
        Cor amb quatre cambre.
        
        Reproducció sexual, fecundació interna, ovípars
        amb desenvolupament en ous que presenten embolcalls que protegeixen i alimenten l'embrió i
        amb closca.
        
        Superordre Paleognata: aus corredores, gairebé no
        volen. Són les més arcaiques. Ex: estruços, kiwis, nyandús
        
        Superorden Neognata: aus voladores. Format per uns 25 ordres diferents. Ex: àguiles, coloms, pardals, òlibes,pelicans, etc.
      - rèptils
        
        Vertebrats terrestres.
        
        Cos recobert d'escates.
        
        Animals poiquiloterms, és a dir, de sang freda.
        
        Respiració per pulmons.
        
        Cor amb quatre cambres.
        
        Reproducció sexual, fecundació interna, ovípars
        amb desenvolupament en ous que presentenembolcalls que protegeixen i alimenten l'embrió i
        amb closca.
        
        Ordre Crocodylia: desenvolupen plaques òssies. Ex:cocodrils i caimans.
        
        Ordre Squamata: rèptils que muden la pellperiòdicament. Cos cobert d'escates còrnies Ex:llangardaixos, sargantanes i serps
        
        Ordre Quelonis: cos recobert d'una closca d'origen ossi. Ex: tortugues.
      - peixos
        
        Animals aquàtics de cos fusiforme recobert per escates.
        
        Extremitats convertides en aletes.
        
        Animals poiquiloterms, és a dir, de sang freda.
        
        Respiració per brànquies.
        
        Bufeta natatòria que els permet nedar entre diferents aigües.
        
        Cor amb dues cambres.
        
        Reproducció sexual. Ovípars amb desenvolupament extern
        
        Alguns són marins (sardina), altres d’aigua dolça (carpa) i altres poden viure en els dos ambients (salmó).
        
        Realment els peixos són una supraclasse que inclou:
        
        Classe ciclòstoms: vertebrats primitius, els primers en
        l'escala evolutiva, sense mandíbules. Ex: llamprea.
        
        Classe condrictis: peixos amb esquelet cartilaginós, sense bufeta natatòria, fecundació interna. Ex: ratlles,
        taurons.
        
        Classe osteïctis: peixos amb esquelet ossi, amb bufeta natatòria, fecundació externa. Ex: lluç, bacallar, mollet,
        orada...
      - mamífers
        
        Animals terrestres, aquàtics o voladors.
        
        Cos cobert de pèl
        
        Presència de glàndules mamàries amb les que s'alimenta a les cries ..
        
        Animals homeoterms, és a dir, de sang calenta.
        
        Respiració per pulmons.
        
        Cor amb quatre cambres.
        
        Carnívors, herbívors, omnívors
        
        Reproducció sexual, fecundació interna, gairebé
        tots vivípars. A la majoria el nou animal es
        desenvolupa a l'interior del cos, i s'alimenta gràcies
        a un òrgan denominat placenta, apareixen les criesja desenvolupades.
        
        Monotremes: mamífers ovípars. Ex: ornitorinc, equidna
        
        Marsupials: mamífers sense placenta. Presenten una
        bossa marsupial on es desenvolupa la cria. Ex: cangurs.
        
        Placentaris: mamífers amb placenta, 18 ordres. Ex:gats, gossos. Primats: humans, micos.
        
        Insectívors: talps. Quiròpters: ratpenats. Carnívors:
      - amfibis
        
        Animals de doble vida, d'aquí el nom amfibi (dues vides). Els juvenils viuen a l'aigua, passen una metamorfosi i els adults passen a la terra, en
        zones humides prop de l'aigua
        
        Cos nu, o amb pell molt fina.
        
        Animals poiquiloterms, és a dir, de sang freda
        
        Respiració per brànquies en la fase larvària i per
        pulmons i per la pell en la fase adulta.
        
        Cor amb tres cambres.
        
        Reproducció sexual, fecundació interna, ovípars
        amb desenvolupament extern.
        
        Els primers vertebrats que colonitzen el medi terrestre, encara que segueixen depenent de l'aigua.
        
        Ordre Urodels: amb cua. Ex: salamandra, tritó.
        
        Ordre Anurs: sense cua. Ex: granotes, gripaus.
- - - - animals aquàtics que poden viiure fixos a terra sedentaris (pòlids) o tindre vida lliure (meduses)
      - amb simetria radial
      - són carnívors i presenten unes cel·lules urticants que són las que ens piquen a les platges
      - presència de tentacles amb els que paralitzen a les seves preses
      - Els pòlips desenvolupen exosquelet extern format
        per petites peces (espícules).
      - Reproducció alternant sexual i asexual
      - els pòlids poden formar colònies que poden arribar a tenir grans extensions, com esculls de corall, que constitueixen rics i variats ecosistemes
    - - Tres parells de potes
      - Dos parells d'ales. Cap amb un parell d'antenes.
      - Tòrax del qual surten les potes i les ales.
      - En alguns ordres abdomen segmentat.
      - Presenten metamorfosi, més o menys complexa
        segons els casos.
      - Entre altres...
        
        Ordre dípters: mosques, mosquits, tàvecs
        
        Ordre lepidòpters: papallones, arnes
        
        Ordre himenòpters: abelles, vespes, formigues
        
        Ordre coleòpters: escarabats
        
        Ordre ortòpters: saltamartins, paneroles,
        mantis
        
        Ordre hemípters: xinxes, cigales
        
        Ordre odonats: libèl·lules, cavallets del dimoni
    - - Poden ser terrestres o aquàtics.
      - Cos tou no segmentat format pel cap, la massa
        visceral i un peu musculós
      - Plec o mantell que en alguns grups genera una
        petxina calcària que actua com exosquelet.
      - Respiració cutània o per brànquies
      - reproducció sexual, Ovípars
        
        classe Gasteròpodes: petxina d'una sola peça. Peus molt dessenvolupats que allotja l'aparell digestiu i serveix per la locomoció. Terrestres o aquàtics. Ex: Cargols
        
        classe Cefalòpodes: petxina reduïda a una làmina anomenada ploma, presència de tentacles amb ventoses al cap d'aquí el nom de (cefalo:cap, podos: peu), carnívors. Ex: calamar polp.
        
        classe Bivalves: petxina formada per dues peces, valves, animals filtradors. Ex: musclos, cloïsa, escopinya
    - - Marins. Plaques calcàries, algunes espècies amb
        espines, que actuen com exosquelet.
      - Simetria radial.
      - Locomoció mitjançant un sistema hidrostàtic
        anomenat sistema ambulacral.
      - Reproducció sexual. Ovípars.
        
        Classe asteroïdeus: Esquelet calcari sense
        espines. Estrelles de mar
        
        Classe equinoïdeus: Esquelet calcari amb espines.
        Eriçons de mar
        
        Classe ofiuroïdeus: disc central del qual ixen cinc
        braços fins i prims. Ofiur
        
        Classe holoturoïdeus: de forma cilíndrica però mantenen la simetria radial. Holotúria o cogombre
        de mar.
    - - animals aquàtics sedentaris, viuen fixos a terra.
      - sense veritables teixits i asmètics.
      - cos perforat per nombrosos porus comunicats entre si per canals.
      - exosquelet format per una substància anomenada espongina.
      - s'alimenten per filtració
      - reproducció alternant sexual i asexual
    - - Quatre parells de potes i un parell de palps.
      - Ungles verinoses a la boca: quelícers.
      - Cap i tòrax units formant el cefalotòrax.
      - Huit ulls
      - Carnívors.
    - - el grup més nombros d'éssers vius, n'hi ha terrestres, aquàtics i paràsits.
      - Cos segmentat en cap, tòrax i abdomen.
      - Apèndixs articulats. El nombre de potes és el criteri que s'utilitza per classificar-los.
      - Simetria bilateral.
      - Exosquelet que muden periòdicament.
      - Reproducció sexual. Ovípars
    - - Cinc parells de potes, el primer modificat en pinces.
      - Un parell d'antenes.
      - Exosquelet calcari
      - Cap i tòrax units formant el cefalotòrax.
      - Abdomen segmentat i amb apèndixs.
    - - Cap amb un parell d'antenes.
      - la resta del cos segmentat en anells amb un parell de potes cadascun (centpeus) o dos parells (milpeus)
      - Terrestres, alguns verinosos.
    - - Poden ser aquàtics, terrestres i, fins i tot, paràsits
      - Amb simetria bilateral.
      - Cos tou i segmentat en anells.
      - Apareix el tub digestiu amb boca i anus.
      - Respiració cutània o per brànquies
      - hermafrodites, reproducció sexual. Ovípars
        
        Classe Oligoquets: amb poques qutes (pelets durs) sense . Terrestres, llombrius de terra
        
        calsse poliquets: amb quetes, marins i Nereis
        
        classe Hirudinis: paràsits (sangoneres)