Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Los Animales - Coggle Diagram

- - - -  Cinc parells de potes, el primer modificat en pinces.  Un parell d'antenes.  Exosquelet calcari.  Cap i tòrax units formant el cefalotòrax.  Abdomen segmentat i amb apèndixs.
    - -  Cap amb un parell d'antenes.  La resta del cos segmentat en anells amb un parell de potes cadascun (centpeus) o dos parells (milpeus).  Terrestres, alguns verinosos.
    - -  Quatre parells de potes i un parell de palps.  Ungles verinoses a la boca: quelícers.  Cap i tòrax units formant el cefalotòrax.  Huit ulls.  Carnívors.
    - -  Tres parells de potes.  Dos parells d'ales. Cap amb un parell d'antenes.  Tòrax del qual surten les potes i les ales.  En alguns ordres abdomen segmentat.  Presenten metamorfosi, més o menys complexa segons els casos.  Entre altres...
  - - -  Poden ser aquàtics, terrestres i, fins i tot, paràsits.
         Amb simetria bilateral.
         Cos tou i segmentat en anells.
         Apareix el tub digestiu amb boca i anus.
         Respiració cutània o per brànquies.
         Hermafrodites, reproducció sexual. Ovípars.
        o Classe Oligoquets: amb poques quetes (pelets durs) o sense. Terrestres. Llombrius de terra.
        o Classe Poliquets: amb quetes, marins. Nereis.
        o Classe Hirudinis: paràsits (sangonera).
  - - -  Poden ser terrestres o aquàtics.  Cos tou no segmentat format pel cap, la massa visceral i un peu musculós.  Plec o mantell que en alguns grups genera una petxina calcària que actua com exosquelet.
         Respiració cutània o per brànquies.  Reproducció sexual. Ovípars. o Classe Gasteròpodes: petxina d'una sola peça. Peu molt desenvolupat que allotja l'aparell digestiu i serveix per a la locomoció. Terrestres o aquàtics. Ex: Cargols o Classe Bivalves: petxina formada per dues peces, les valves, animals filtradors, marins. Ex: musclo, cloïssa, escopinya. o Classe Cefalòpodes: petxina reduïda a una làmina anomenada ploma, presència de tentacles amb ventoses al cap d'aquí el nom (cefalo: cap, podos: peu), carnívors. Ex: calamar, polp.
  - - -  Animals aquàtics que poden viure fixos al terra, sedentaris (pòlips) o tindre vida lliure (meduses).
         Amb simetria radial.
         Són carnívors i presenten unes cèl·lules urticants que són les que ens piquen a les platges.
         Presència de tentacles amb els que paralitzen a les seves preses.
         Els pòlips desenvolupen exosquelet extern format per petites peces (espícules).
         Reproducció alternant sexual i asexual.
         Els pòlips poden formen colònies que poden arribar a tindre grans extensions, com els esculls de corall, que constitueixen rics i variats ecosistemes.
  - - -  Marins. Plaques calcàries, algunes espècies amb espines, que actuen com exosquelet.  Simetria radial.  Locomoció mitjançant un sistema hidrostàtic anomenat sistema ambulacral.  Reproducció sexual. Ovípars.
        Classe asteroïdeus: Esquelet calcari sense espines. Estrelles de mar. Classe equinoïdeus: Esquelet calcari amb espines. Eriçons de mar. Classe ofiuroïdeus: disc central del qual ixen cinc braços fins i prims. Ofiura. Classe holoturoïdeus: de forma cilíndrica però mantenen la simetria radial. Holotúria o cogombre de mar.
- - - -  Animals terrestres, aquàtics o voladors.  Cos cobert de pèl  Presència de glàndules mamàries amb les que s'alimenta a les cries ..  Animals homeoterms, és a dir, de sang calenta.  Respiració per pulmons.  Cor amb quatre cambres.  Carnívors, herbívors, omnívors.  Reproducció sexual, fecundació interna, gairebé tots vivípars. A la majoria el nou animal es desenvolupa a l'interior del cos, i s'alimenta gràcies a un òrgan denominat placenta, apareixen les cries ja desenvolupades.
    - -  Animals de doble vida, d'aquí el nom amfibi (dues vides). Els juvenils viuen a l'aigua, passen una metamorfosi i els adults passen a la terra, en zones humides prop de l'aigua.  Cos nu, o amb pell molt fina.  Animals poiquiloterms, és a dir, de sang freda.  Respiració per brànquies en la fase larvària i per pulmons i per la pell en la fase adulta.  Cor amb tres cambres.  Reproducció sexual, fecundació interna, ovípars amb desenvolupament extern.  Els primers vertebrats que colonitzen el medi terrestre, encara que segueixen depenent de l'aigua.
    - -  Vertebrats terrestres.  Cos recobert d'escates.  Animals poiquiloterms, és a dir, de sang freda.  Respiració per pulmons.  Cor amb quatre cambres.  Reproducció sexual, fecundació interna, ovípars amb desenvolupament en ous que presenten embolcalls que protegeixen i alimenten l'embrió i amb closca.
        Ordre Crocodylia: desenvolupen plaques òssies. Ex: cocodrils i caimans. Ordre Squamata: rèptils que muden la pell periòdicament. Cos cobert d'escates còrnies Ex: llangardaixos, sargantanes i serps. Ordre Quelonis: cos recobert d'una closca d'origen ossi. Ex: tortugues.
    - -  Animals voladors.  Cos cobert de plomes.  Extremitats anteriors modificades per al vol: ales.  Sense dents però amb bec.  Animals homeoterms, és a dir, de sang calenta.  Respiració per pulmons.  Cor amb quatre cambres.  Reproducció sexual, fecundació interna, ovípars amb desenvolupament en ous que presenten embolcalls que protegeixen i alimenten l'embrió i amb closca.
    - - El pez
        
         Animals aquàtics de cos fusiforme recobert per escates.  Extremitats convertides en aletes.  Animals poiquiloterms, és a dir, de sang freda.  Respiració per brànquies.  Bufeta natatòria que els permet nedar entre diferents aigües.  Cor amb dues cambres.  Reproducció sexual. Ovípars amb desenvolupament extern.  Alguns són marins (sardina), altres d’aigua dolça (carpa) i altres poden viure en els dos ambients (salmó).
        
        Realment els peixos són una supraclasse que inclou:
        
        Classe ciclòstoms: vertebrats primitius, els primers en l'escala evolutiva, sense mandíbules. Ex: llamprea. Classe condrictis: peixos amb esquelet cartilaginós, sense bufeta natatòria, fecundació interna. Ex: ratlles, taurons. Classe osteïctis: peixos amb esquelet ossi, amb bufeta natatòria, fecundació externa. Ex: lluç, bacallar, mollet, orada...