Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Al-Àndalus: el regne de nassarita de Granada - Coggle Diagram
Al-Àndalus: el regne de nassarita de Granada
Introducció
Després de la conquesta
almohade
, els musulmans van intentar
frenar
l'avanç dels regnes cristians
La majoria dels
regnes de taifes
van anar caient i els seus territoris van passar a formar part del regne de Castella o de la Corona d'Aragó
L'únic que va resistir va ser el
regne
nassarita
, va perdurar final de l'edat mitjana
L'evolució política
El 1238, un noble musulmà de la dinastia nassarita es va declarar independent de l'imperi
almohade
, posant la capital a
Granada
La independència va ser reconeguda pel rei
Ferran III
de Castella, a canvi que els nassarites cediren Jaén (1246)
Va ser un regne íntegrament
islàmic
Es parlava àrab
Es va imposar l'islam
No hi vivien cristians
Van ser freqüents les
lluites internes
entre faccions de noblesa per a ostentar el regne, la qual cosa va anar afeblint el regne
L'últim monarca va ser
Boabdil
, que va lliurar
Granada
als
Reis Catòlics
el 1492 perquè passara a formar part del regne de Castella
La vitalitat econòmica
El regne de Granada estava
densament
poblat
Encara que es va intensificar l'explotació dels recursos econòmics, la producció agrícola era
insuficient
El cereal més cultivat era l'ordi, però també destacaven les lleguminoses i les hortalisses
Es criaven ovelles, mules i cavalls, igual que en la resta de les zones on la religió musulmana era predominant
Era freqüent la pràctica de la
ramaderia
transhumant
i de la pesca, que va donar lloc a una activa indústria de salaó
A les ciutats, nombrosos artesans produïen manufactures de luxe que s'exportaven cap a la resta de la Península, Europa i el nord d'Àfrica
Elements claus en l'economia
Or
Plata
Plom
Ferro
Mercuri
Explotació de marbres
Explotació del lapislàtzuli
Indústria naval
Indústria sedera
Indústria vidriera
Indústria ceràmica
L'Alhambra de Granada
És la construcció més representativa de l'art
nassarita
Es va iniciar el 1238 pel rei
Muhammad al-Ahmar
i la van continuar els seus successors
És un recinte enmurallat, flanquejat per diverses torres, on es trobava el palau reial i totes les dependències dels que depenien directament del rei